Mentoria per no perdre cap jove

Cada any, milers de joves a Catalunya abandonen els estudis sense obtenir cap titulació postobligatòria. No es tracta d’una xifra freda, sinó d’una ferida oberta a la inclusió i la justícia social. L’abandonament escolar prematur (AEP) limita les oportunitats vitals del jovent i reprodueix les desigualtats socials de classe, gènere i origen. L´AEP no és un fet inevitable, sinó el resultat d’un sistema que no assegura l’equitat ni la compensació. Les desigualtats socioeconòmiques, les discriminacions estructurals i la manca de referents són factors decisius que es poden –i cal– abordar.

La solució no pot ser només tècnica ni només escolar. Necessitem una mirada sistèmica que entengui que l’AEP no és únicament un fracàs educatiu, sinó també una vulneració de drets. No podem continuar naturalitzant que una part important d’alumnat quedi fora del sistema educatiu postobligatori per motius d’origen, classe o context. Cal una resposta de país, amb lideratge polític i compromís social, que impliqui l’administració, els centres educatius, les famílies, les entitats i la ciutadania. I davant d’aquest repte, la mentoria socioeducativa pot ser palanca de canvi, una aposta col·lectiva per garantir que cap adolescent transiti aquesta etapa sense el suport necessari.

La mentoria no substitueix, sinó que complementa. Ofereix una brúixola emocional i relacional a l’alumnat en moments d’incertesa, i ho fa amb una mirada comunitària. Sabem que la mentoria impacta positivament en el benestar, l’autoestima, les expectatives de futur i la vinculació amb l’entorn educatiu. Quan un alumne troba un referent que l’escolta, que hi confia i que l’acompanya... comença a veure’s a si mateix d’una altra manera. Comença a creure que pot continuar. 

Des de la Fundació Bofill despleguem Mentora com una aposta clara per oferir a l’alumnat un suport personalitzat en la seva transició educativa, mitjançant la implicació de persones voluntàries i el treball en xarxa amb els actors del territori. Mentora és un model eficaç i flexible que pot adaptar-se i arrelar-se al territori i a problemàtiques específiques per prevenir l’AEP.

Si sabem que funciona, si sabem que podem… a què esperem? 

Necessitem polítiques públiques valentes que reconeguin, impulsin i financin la mentoria com a peça clau en l’estratègia contra l’abandonament escolar. No només cal reconeixement: cal voluntat, cal inversió, cal ambició i convicció per transformar el sistema des de la relació i la comunitat. 

És hora de deixar d’entendre la mentoria com una mesura aïllada, com una excepció, i apostar per una generalització que garanteixi que cap adolescent abandoni els estudis per manca de suport. Perquè l’educació no pot ser una cursa d’obstacles desigual, ni una xarxa d’acompanyament sòlida, un privilegi sinó un dret garantit per a tothom.