Tomàs Jover: “Tant de bo fos possible erradicar la fam al món i ens poguéssim quedar a casa avorrint-nos”

En la mitologia grega, Gea és la deessa de la Terra -d’on sorgeixen tots els deus i les primeres humanes- i la representació de la força de la naturalesa i la saviesa. En honor a aquesta divinitat, va sorgir el nom de Gea XXI, una entitat nascuda l’any 2001 a Canet de Mar (el Maresme) per ajudar les persones més necessitades de l’Índia i d’Etiòpia. Al cap dels anys, amb la crisi que va afectar el nostre país el 2008, van començar a col·laborar amb els serveis socials de Canet per atendre les seves veïnes més vulnerables. Per recaptar fons, organitzen el Vinafelindi, un gran sopar i tómbola, així com altres activitats com una festa Holi i venda de llibres de segona mà.

Des de Xarxanet, hem parlat amb Tomàs Jover, president de l’entitat, per conèixer la seva tasca. Una de les més importants, explica Jover, és “aportar i transmetre esperança” enmig de totes les notícies negatives que surten als mitjans de comunicació: “Només parlant de les coses negatives que passen en el món ens estan robant el més important que tenim com a persones, que és l’esperança. No ens hem de deixar vèncer, no ens deixem enfonsar per tot aquest negativisme”, assegura.

Comencem parlant dels vostres inicis. Qui va impulsar Gea XXI?

Vam ser una colla de persones que, veient les coses que passen al món, teníem ganes d’aportar el nostre granet de sorra, si era possible, per millorar una miqueta aquest món tan complicat en què vivim. Ningú de nosaltres és gent rica que li sobren els diners i no sap què fer amb ells: el 2001, pagàvem les nostres hipoteques i teníem feina per arribar a final de mes, però sí que ens vam adonar que hi havia llocs al món que amb molt poquet podies ajudar molta gent i canviar moltes vides.

Vam tenir la sort de conèixer el Vicenç Ferrer, que va ser un home que ens va posar les piles i ens va motivar moltíssim a fer tot el que hem estat fent durant aquests vint-i-cinc anys. Conèixer-lo va ser com una revelació perquè ens vam adonar que existeixen persones que entreguen la seva vida als altres i que el seu leitmotiv és la seva feina i la seva vida per ajudar els que són més vulnerables i els que no han tingut la sort que hem tingut nosaltres de néixer on hem nascut.

Què us va transmetre Vicenç Ferrer?

El Vicenç Ferrer tenia claríssim que totes les persones que han nascut on hi ha l’abundància no hi han nascut per casualitat, que tots els que hem nascut on hi ha l’abundància és per fer-la arribar als llocs on manca. I aquesta filosofia ens la va transmetre molt clarament amb el seu exemple de vida i tot el que estava fent a l’Índia.

A partir d’aquí, ens vam començar a mobilitzar, a fer activitats, a fer coses que ens poguessin permetre recaptar recursos i utilitzar-los per complir amb aquest leitmotiv que ens va transmetre el Vicenç, que no hem nascut aquí per casualitat i tenir consciència d’això.

Un dels vostres objectius és contribuir a reduir la fam al món. De quina manera treballeu per aconseguir-ho?

Acabar amb la fam al món és un objectiu inassumible. A més, som molt petits, som una entitat de voluntaris, no som ni professionals. El tret diferencial que ens fa sentir molt orgullosos de tot el que hem aconseguit és que tot el que hem recaptat ha anat a les famílies vulnerables que estem ajudant, sigui de l’Índia, d’Etiòpia, o d’aquí Canet mateix (des del 2008, també col·laborem amb els serveis socials). No hem hagut de desviar ni un euro per pagar salaris, ni pagar despeses d’infraestructures, ni de cap mena: euro que recaptem, euro que va a parar a una de les famílies vulnerables que estem ajudant, sigui on sigui.

L’objectiu d’erradicar la fam al món tant de bo fos possible i ens poguéssim quedar al sofà de casa avorrint-nos perquè ja no hi hagués enlloc on ajudar. Però, com a mínim, tenim aquesta consciència de dir, “jo me’n vaig a dormir tranquil, hem fet tot el que hem pogut”. Si després van els altres i ho destrueixen, allà ells amb la seva consciència, ells sabran què fan. Però sí que nosaltres intentem quedar-nos amb la consciència tranquil·la que estem fent tot el que podem.

“En els vint-i-cinc anys que portem, hem ajudat unes vint-i-quatre mil persones, gairebé el doble de la població de Canet".

Deies “és que som molt petits”, però el fet important és que esteu ajudant altres persones.

Mai ens hauríem imaginat poder arribar a ajudar tanta gent: en els vint-i-cinc anys que portem, hem ajudat gairebé vint-i-quatre mil persones. Canet té quinze mil habitants, per tant, aviat haurem ajudat el doble de la població que té el nostre municipi. Amb números tancats a final del 2024, són exactament 23.682 persones; d’aquestes, més de la meitat ja no necessiten ajuda mai més.

Amb les ajudes que se’ls ha donat ja tiren endavant, són autosuficients, sigui perquè estan desenvolupant els seus negocis sigui perquè a través dels estudis han pogut canviar completament les seves vides i aconseguir bons llocs de treball. A això, li has de sumar que tota aquesta gent està ajudant altres.

I és com una cadena.

El Vicenç Ferrer deia que la bona acció no té aturador perquè tots els que la reben, quan tenen l’oportunitat, com que estan tan agraïts, la reprodueixen. Llavors, és com una xarxa infinita que ja no saps on arriba.

Com vau començar els vostres projectes internacionals?

Vam començar col·laborant amb la Fundació Vicenç Ferrer i, del 2001 al 2010, tots els diners que recaptàvem anaven per a uns projectes molt concrets d’aquesta entitat que ens van agradar molt: permetien a famílies fer petits microcrèdits amb els quals podien desenvolupar petits negocis, normalment de ramaderia, i això, els feia autosuficients. A partir del 2010, ens vam començar a trobar que moltes coses les podíem tirar endavant nosaltres mateixos, i vam començar a diversificar.

Per exemple, el president de l’Índia, integrista hindú, s’està carregant tot el que no té res a veure amb l’hinduisme, com les escoles de congregacions religioses que no són hindús. Els hi treu el concert educatiu d’un any per l’altre i les famílies pobres del món rural no poden pagar les quotes. Ens vam trobar amb una escola que anava a tancar per aquest motiu i hem instaurat un sistema de beques per a les famílies i l’hem salvat. De fet, ha doblat el nombre d’alumnes.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida por GEA XXI (@vinafelindi)

La vostra acció se centra en l’àmbit educatiu?

El fet que hàgim acabat optant pel tema educatiu va ser una experiència que vam tenir el 2007 a Etiòpia. Ens van parlar molt bé d’un espanyol que estava portant un orfenat a Addis Abeba, hi vam anar i ens vam emportar un desengany molt gran perquè els càstigs que aquesta persona infligia als nens per mantenir una disciplina eren tortures. Eren càstigs molt, molt, molt bèsties i, a més, vam descobrir que també abusava de les noies més grans. Vam haver-ho de denunciar, a Espanya va portar el cas el jutge Grande-Marlaska i aquesta persona, quan va veure que aquí se li complicava la cosa, va demanar traspassar el judici a Etiòpia.

Allà, van declarar el judici nul per falta de proves i ell va tornar a dirigir el centre. Va fer fora els nanos que van ser valents i es van atrevir a explicar què estava passant, però vam tenir la sort de poder trobar dues persones que se’n poguessin fer càrrec i vam estar cobrint la manutenció, l’allotjament i els estudis d’aquests nanos. Ara, un d’ells és metge, una altra és enginyera, un altre informàtic i una altra és mestra... En fer-nos càrrec nosaltres d’aquests nanos, i de tota la seva etapa educativa, ens vàrem adonar que l’educació els havia canviat la vida, i els havia donat una oportunitat real de tenir un futur millor.

També treballeu per a la gent Canet de Mar.

Arran de la festa que fem, el Vinafelindi, els comerços del poble que col·laboren -botigues d’alimentació, sobretot- ens deien que molta gent els demanava menjar i ajuda. Al llarg d’aquests anys, els serveis socials ens deriven casos als quals no poden arribar, com despeses de lloguer, rebuts de llum o del gas i ajudes alimentàries, que cobrim nosaltres. En vint-i-quatre anys hem atès, aproximadament, unes dues mil persones.