Anna Blasco: “Les persones que treballem en la prevenció d’addiccions intentem fugir de models prohibicionistes”

Fa més de dues dècades que el programa de Salut Comunitària de la Fundació Autònoma Solidària (FAS) treballa per promoure estils de vida saludables entre l’alumnat de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). A través d’accions com l’assessorament individualitzat, el Xiringu —punt d’informació i prevenció al campus— i diverses activitats de sensibilització, la FAS impulsa una prevenció basada en la informació, la reducció de riscos i el respecte per les realitats diverses de l’alumnat.

Conversem amb Anna Blasco, tècnica de salut de la FAS, sobre els principals reptes actuals en matèria de benestar universitari: l’augment del consum de psicofàrmacs, l’impacte de les pantalles, les desigualtats de gènere i la necessitat, encara vigent, de reconstruir vincles comunitaris després de la pandèmia. Una mirada profunda que entén la salut més enllà de l’absència de malaltia.

Quin és el paper de la Fundació Autònoma Solidària (FAS) en la promoció de la Salut Comunitària al campus?

La FAS, mitjançant el seu programa de Salut Comunitària, té un paper clau en la promoció de la salut i el benestar entre l’alumnat de la UAB. Ho fa a través d’un enfocament participatiu basat en la metodologia de peers o intervenció entre parells. Aquest model redueix les escales de poder i afavoreix una comunicació més propera, facilitant que les accions preventives connectin millor amb les necessitats reals de l’alumnat.

L’activitat central del programa és el Xiringu, un estand que es col·loca en espais de pas com la Plaça Cívica o en altres punts del campus. Aquest espai funciona com a punt de sensibilització i prevenció sobre diferents temàtiques relacionades amb la salut. A més del format fix, també es fan intervencions itinerants dirigides a grups d’estudiants a l’aire lliure.

A més del Xiringu, també us podem trobar en altres formats.

Sí, tenim una presència força activa a les xarxes socials. A més, també desenvolupem accions puntuals relacionades amb dies mundials i disposem d'un servei d’assessorament individualitzat, gestionat pel personal tècnic, per aquells casos que requereixen una atenció més personal.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Fundació Autònoma Solidària - UAB (@fas.uab)

Comentaves que us podem trobar a les XXSS. En aquests canals feu molt d’èmfasi no tant en el consum zero, com en el consum responsable o informat.

En general, les persones que treballem en prevenció dins d’aquest àmbit intentem fugir de models prohibicionistes, o d’enfocaments que parteixen d’un "no consumeixis" com a únic missatge, perquè això sovint dona l’esquena a realitats que hi són. A més, aquests enfocaments generen molta més distància amb les persones que poden tenir problemàtiques o dubtes associats al consum.

Creiem que cal evitar aquest tipus de discursos, primer perquè pel que fa al consens i evidència científica sabem que el que està funcionant és la reducció de danys, i també perquè aquest enfocament dona més autonomia a les persones, té en compte els factors socials que poden influir en els consums, i no busca el reduccionisme, sinó entendre la complexitat del fenomen.

S’ha notat algun canvi o tendència en els últims anys en relació amb les principals conductes de risc en l’entorn universitari de la UAB?

S’ha detectat un augment molt destacat del consum de psicofàrmacs, especialment des de la pandèmia. El consum pot venir per una prescripció mèdica o bé per un ús no prescrit, però en molts casos respon a una voluntat de resoldre malestars, i això després interacciona amb l’ús d’altres substàncies que formen part del dia a dia.

Pel que fa a les pantalles, també és un tema important. En el context universitari ens trobem molt amb la sobreestimulació, tant en l'àmbit personal com d’estudis. Hi ha molt estrès acumulat. Ens arriben molts casos d’estudiants que treballen, estudien i no arriben a tot. El fet que, des del Pla Bolonya, l’avaluació sigui contínua, i que en algunes assignatures l’assistència sigui obligatòria, fa que moltes persones no puguin compaginar els estudis amb altres responsabilitats.

Tot això genera molt malestar, i crec que és un dels factors que més s’ha traslladat en els últims anys, i que pot influir també en els consums.

Es dona algun tipus de col·laboració amb altres agents del campus en tot aquest acompanyament en la salut comunitària?

Sí, hi ha molts agents del campus que treballen en matèria de salut. Nosaltres ens situem més en la part de la prevenció, com un punt accessible per abordar temes relacionats amb la reducció de riscos, com comentàvem abans.

Després hi ha serveis assistencials, com el Servei Assistencial de Salut, que és com un CAP dins del campus. També amb el Campus Saludable i Sostenible, que és qui porta tots els temes relacionats amb promoció d’estils de vida saludables i sostenibles, en coordinació amb altres agents de la UAB com el Servei d’Activitat Física.

Un altre agent amb qui ens coordinem és el Servei d’Igualtat i Diversitat de la UAB. Ells gestionen l’Observatori per a la Igualtat, el Servei d’Inclusió, que atén temes de necessitats educatives específiques, i també treballen temes de violències masclistes.

La FAS, a més, està adherida a la plataforma Efecte Uni, que agrupa diferents programes de l’entorn universitari amb l’objectiu de promoure actuacions en prevenció, drogues i entorns digitals. Què ens pots explicar?

És una plataforma que ja té molta trajectòria i que s’origina des de la Subdirecció General d’Addiccions de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, s’ofereix l’espai de coordinació i intercanvi entre les persones que treballem en prevenció a les universitats.

L’origen d’aquesta iniciativa és la voluntat de posar en comú els temes que treballem, compartir les realitats que observem i veure com està el panorama en diferents àmbits dins del marc universitari.

A més d’aquest espai d’intercanvi hi ha una part més activa de treball. Quan detectem una necessitat general, sumem forces entre totes les companyes i amb la subdirecció, que també participa com una més, i abordem aquesta necessitat conjuntament.

Tens al cap alguna acció o bona pràctica que hagi sortit precisament d’aquest espai d’intercanvi?

Ara mateix, per exemple, amb tota la temàtica dels psicofàrmacs que comentàvem abans estem treballant en l’elaboració de materials preventius al voltant d’aquesta qüestió.

Volem aconseguir una eina útil per augmentar el coneixement sobre els psicofàrmacs, perquè hem detectat que hi ha molt desconeixement al respecte: quines famílies de fàrmacs hi ha, per a què serveixen, etc. Entenem que aquesta part informativa també és preventiva, ja que donar eines per conèixer millor què estàs prenent i quins riscos pot comportar és essencial.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Fundació Autònoma Solidària - UAB (@fas.uab)

El fet d’estar sota el paraigua de la Subdirecció permet, també, fer una mica d’incidència en temes de política pública?

Sí, sí, és un tema fonamental. Abans no ho hem comentat, però Efecte Uni també genera espais formatius en col·laboració amb la Subdirecció General d’Addiccions. Això fa que aquestes temàtiques tinguin presència i comencin a sonar més, cosa que facilita molt poder-les vincular i incorporar en altres espais. Treballar de forma coordinada amb altres universitats, amb el suport institucional i dins d’una estructura com a Efecte Uni, afavoreix moltíssim a donar visibilitat a aquests temes.

Per acabar, quins reptes teniu al davant des de la FAS en relació amb la promoció d’entorns saludables dins la comunitat universitària?

Des de la pandèmia, hem observat un augment de dinàmiques més individualistes: estudiants que venen només a classe i marxen del campus. Veiem un canvi en aquesta línia, una desvinculació progressiva. Per això creiem que un dels reptes és promoure activament la construcció d’una comunitat forta. Quan et sents part d’un entorn és molt més fàcil demanar ajuda, informació, assessorament...; per tant, pensem que treballar la vinculació a l’entorn té un impacte en la salut molt important.

I en relació amb la qüestió dels psicofàrmacs, que ha anat sortint al llarg de l’entrevista?

S’ha detectat un augment molt significatiu del consum, especialment de medicació prescrita, i això afecta especialment les dones. Això ens porta a una reflexió sobre la necessitat d’aplicar una perspectiva de gènere en la prevenció i en la informació que oferim. La medicalització del patiment de les dones és molt evident: sovint, quan una dona demana ajuda, la resposta acostuma a ser farmacològica. I això ens preocupa, perquè no tot patiment psíquic hauria de passar per aquesta via.

Hi ha malestars molt generalitzats —com l’estrès, l’insomni— que són part del context hostil en què vivim: un context capitalista, accelerat, amb múltiples pressions. I el problema és que sovint estem responent-hi amb medicació, sense tenir en compte que l’etiologia d’aquest malestar és molt més complexa. És clar que la medicació pot ser necessària, però no hauria de ser l’única resposta. I en aquestes estem també batallant des de l’entorn universitari.