La Fundació Bofill alerta que un terç de l’escola concertada encara segrega

La Fundació Bofill adverteix que, tot i els avenços assolits en els darrers anys, la segregació escolar continua sent un dels principals reptes del sistema educatiu català. El nou informe 'L’escola concertada avui. Propostes per revisar els concerts educatius en clau d’equitat', elaborat per l’experta en segregació escolar María Segurola, revela que el 69% de l’escola concertada ja és corresponsable amb el seu entorn, però que un 31% del sector encara segrega.

Segons la Fundació, aquestes dades mostren que les polítiques desplegades en els darrers anys, especialment el Pacte contra la segregació escolar, impulsat conjuntament amb el Departament d’Educació, han començat a donar fruits. En deu anys, l’alumnat immigrant matriculat a la concertada s’ha triplicat, passant del 6% al 16%, i això explica en gran part la reducció del 25% de la segregació escolar a Catalunya. Tot i això, recorden que el repte no està resolt i que cal “una regulació més clara i compromesa per garantir que els recursos públics serveixin realment a l’equitat educativa”.

Qüestió de corresponsabilitat

L’informe de la Fundació Bofill ofereix una radiografia precisa del paper de la concertada dins el Servei d’Educació de Catalunya, que representa actualment el 32% del total del sistema educatiu. Aquesta proporció, segons l’entitat, té un pes considerable i pot contribuir positivament a la cohesió social, però només si els centres concertats assumeixen plenament la seva funció de servei públic.

La Fundació distingeix tres grans grups dins del sector: un 21% de centres elitistes, situats majoritàriament en barris de renda alta i que reben fons públics però escolaritzen molt poc alumnat vulnerable; un 10% de centres amb certa diversitat social, tot i que amb grans desequilibris respecte al seu entorn; i finalment, un 69% de centres corresponsables, que mantenen una composició social similar a la del seu barri o municipi.

Aquestes diferències es reflecteixen també a les aules: mentre que la normativa estableix que cada grup classe hauria de tenir almenys dos alumnes vulnerables, a la concertada elitista hi ha aules amb un o cap. Per contra, en un 9% de les escoles concertades, les més compromeses amb l’equitat, més de la meitat de l’alumnat es troba en situació socioeconòmica vulnerable.

La funció social dels centres

La Fundació Bofill alerta que un 34% del pressupost destinat als concerts educatius, uns 402 milions d’euros anuals, es dirigeix actualment a centres que no compleixen amb la funció social que justifica el seu finançament públic. En un context d’educació infrafinançada i amb un terç de l’alumnat català en situació de pobresa o exclusió, l’entitat considera “un greuge greu” que part d’aquests recursos vagin a parar a escoles que no garanteixen la igualtat d’oportunitats.

L’informe recorda que aquestes escoles acostumen a ser centres grans, situats en zones amb baixa vulnerabilitat, i que sovint atreuen alumnat d’altres barris més benestants, cosa que accentua els desequilibris dins dels municipis. Més de la meitat d’aquests centres, un 54%, tenen a menys de quinze minuts a peu altres escoles amb més diversitat social, fet que demostra que el desequilibri no és fruit de l’atzar sinó d’un model que cal revisar.

Oportunitat per avançar

La Fundació Bofill posa el focus en la renovació dels concerts educatius, prevista per al curs 2026-2027, i recorda que aquesta no és un dret automàtic dels centres, sinó una decisió política que ha de respondre a l’interès públic. Per això, proposa condicionar la renovació al compliment d’uns criteris mínims d’equitat: l’escolarització d’alumnes vulnerables de l’entorn, l’ajust de l’oferta educativa i la transparència en el cobrament de quotes.

L’entitat demana també que l’incompliment d’aquests requisits comporti la retirada del concert, com ja s’ha aplicat en els casos dels centres que segreguen per sexe. Així mateix, alerta que els acords actuals no són prou exigents ni explícits, ja que no contemplen mesures com la reducció de ràtios a I3 o la distribució equilibrada d’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu (NESCD).

Per a la Fundació Bofill, la clau per reduir definitivament la segregació passa per enfortir la planificació conjunta entre administració i centres, avançar cap a un model de finançament basat en la complexitat i millorar les “motxilles econòmiques” que acompanyen l’alumnat vulnerable. També reclama més transparència i control públic sobre el destí dels fons i els criteris d’admissió dels centres concertats.

L’informe conclou que la pròxima renovació dels concerts no pot ser un tràmit automàtic ni sense debat públic, sinó una oportunitat per repensar el model educatiu català. En paraules de la Fundació, “els recursos públics no poden perpetuar la segregació ni sostenir pràctiques allunyades dels valors del servei públic”.

Amb aquesta crida, la Fundació Bofill convida la Generalitat, el Parlament i el conjunt de la societat civil a reafirmar el compromís amb una educació més justa, inclusiva i cohesionada, que garanteixi igualtat d’oportunitats per a tots els infants de Catalunya.