7 entitats i programes que combaten la precarietat laboral a Catalunya
Comparteix
A Catalunya, la lluita contra la pobresa també implica garantir feines dignes. Fundacions, cooperatives i programes d’inserció acompanyen milers de persones cada any perquè puguin accedir a un lloc de treball estable i sortir del cercle de la precarietat. Són set exemples que demostren que la inclusió laboral és possible.
La precarietat laboral és una de les cares més visibles de la pobresa estructural. A Catalunya, centenars d’entitats socials i programes d’inserció treballen cada dia per revertir aquesta realitat i oferir a les persones més vulnerables una oportunitat de futur.
Des de fundacions que impulsen empreses d’inserció fins a cooperatives i iniciatives públiques-socials, totes comparteixen un mateix objectiu: garantir un treball digne, estable i amb sentit transformador. En destaquem set que són referents en aquest àmbit.
1. Fundació Formació i Treball
La Fundació Formació i Treball, impulsada per Càritas Diocesana de Barcelona, és una de les entitats més consolidades en la lluita contra la pobresa i l’exclusió laboral. Des de fa més de tres dècades acompanya persones en situació de vulnerabilitat a través d’itineraris d’inserció sociolaboral que combinen formació professional, contractació directa i accés a empreses ordinàries.
La fundació gestiona diverses empreses d’inserció que desenvolupen activitats econòmiques sostenibles —com la recollida i reciclatge de roba, els serveis de neteja o la bugaderia industrial— i que serveixen com a pont real cap a l’ocupació. Només el 2024, més de 4.000 persones han participat en els seus programes, i des de la seva creació, ja són prop de 50.000 les que hi han trobat una oportunitat per començar de nou.
2. Programa Làbora
Una altra de les iniciatives més reconegudes és el Programa Làbora, fruit de la col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona, ECAS, Creu Roja i la Federació d’Empreses d’Inserció de Catalunya (FEICAT). El projecte connecta persones en risc d’exclusió amb empreses compromeses socialment i ofereix itineraris personalitzats que inclouen orientació, formació i intermediació laboral.
Des del seu inici, més de 55.000 persones han passat pel programa, i cada any prop de 1.500 aconsegueixen una feina gràcies a aquesta xarxa de col·laboració entre administració pública i tercer sector. Làbora és avui un exemple de com les polítiques d’ocupació poden tenir un rostre humà i comunitari, basant-se en la proximitat i el treball en xarxa.
3. Fundació Tallers
La Fundació Tallers, amb seu a Mollet del Vallès, és una altra de les entitats referents en la inserció laboral de persones amb discapacitat intel·lectual o amb problemes de salut mental. El seu model es fonamenta en l’acompanyament continuat i en la metodologia del “Treball amb Suport”, que permet que moltes persones puguin desenvolupar la seva activitat en entorns laborals ordinaris amb els suports necessaris.
A més, disposa d’un Centre Especial de Treball que genera llocs d’ocupació estable en diferents àmbits —com la gestió industrial, els serveis o la jardineria— i que serveix de pont entre la formació i el mercat laboral. La seva tasca demostra que l’ocupació pot ser una eina clau d’inclusió i autonomia personal.
4. Programa Orienta
També cal destacar la feina del Grup ABD, que des del seu àmbit d’intervenció social i comunitària gestiona el 'Programa Orienta', en col·laboració amb el Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC). Aquesta iniciativa s’adreça a persones desocupades o en situació de precarietat que volen millorar la seva ocupabilitat.
ABD ofereix itineraris adaptats que inclouen orientació professional, assessorament, formació i seguiment individualitzat, amb especial atenció a col·lectius que sovint queden fora del mercat laboral, com majors de 45 anys o persones amb baixa qualificació. El programa és un exemple d’articulació entre polítiques públiques i expertesa social, on l’acompanyament personalitzat esdevé la clau per trencar cadenes de pobresa.
ABD ha finalitzat la seva participació en el programa #Orienta 2023 a Sants i l'Hospitalet.
S'han atès a 170 persones a través de #ComunitatActiva , de les quals 36 han iniciat formacions i 64 han trobat #feina 👏 #Orienta està promogut i impulsat pel #SOC amb fons del SEPE pic.twitter.com/Y8yNR78GtJ— ABD (@abd_ong) October 21, 2023
5. Programa InnvESS
En l’àmbit institucional, la Generalitat de Catalunya impulsa el 'Programa InnvESS' – Treball Protegit, que dona suport econòmic i tècnic als centres especials de treball i a les empreses d’inserció per tal de fomentar l’ocupació inclusiva. Les ajudes permeten a les entitats millorar els seus processos productius, mantenir llocs de treball i innovar en els models d’activitat econòmica social. Gràcies a aquest programa, centenars de persones amb discapacitat o en risc d’exclusió poden mantenir una feina estable i rebre formació continuada.
És un exemple de com l’administració pot reforçar estructures del tercer sector per garantir una economia més justa i sostenible.
6. AMPANS
Un altre referent en aquest àmbit és AMPANS, entitat nascuda a Manresa fa més de seixanta anys, que treballa per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i en situació de vulnerabilitat.
AMPANS combina la formació amb la creació de llocs de treball en àmbits molt diversos, com la jardineria, l’agroalimentació o la gestió de serveis socials. Programes com el SIOAS o el Singulars ofereixen itineraris de formació i ocupació adaptats, i han permès que centenars de jovent i adults trobin un lloc al mercat laboral. Amb més de 1.000 persones treballant directament als seus projectes, AMPANS és una de les entitats més importants d’Europa en l’àmbit de la inclusió laboral de persones amb discapacitat.
7. Cooperativa Suara
Finalment, la Cooperativa Suara desenvolupa el programa 'Mesures Actives d’Inserció' (MAIS), adreçat a persones beneficiàries de la Renda Garantida de Ciutadania o en risc d’exclusió. El projecte, cofinançat per la Generalitat i la Unió Europea, ofereix itineraris d’ocupabilitat que combinen orientació, formació i acompanyament per afavorir la inserció laboral en sectors amb demanda.
Només el 2024, més de 120 persones han participat en aquest programa en diversos municipis catalans. Suara aposta per un model cooperatiu i comunitari que situa la persona al centre, i demostra que la col·laboració entre l’economia social i les polítiques públiques pot generar resultats tangibles en la lluita contra la precarietat.
Aquest conjunt d’iniciatives demostra que la transformació del mercat laboral és possible quan s’articula des de la cooperació i el compromís social.
Són projectes que posen rostre a la lluita contra la pobresa, que creen oportunitats reals i que recorden que el treball digne és la millor política d’inclusió. A Catalunya, el tercer sector continua sent motor d’esperança i de canvi, demostrant que, amb suport, confiança i xarxa, ningú no hauria de quedar-se enrere.
Afegeix un nou comentari