El padró, la clau de la cohesió social i el benestar per a totes

Fins a 37 ajuntaments posen traves o dificultats als seus veïns i veïnes per poder empadronar-se. Són les darreres dades recollides per la Xarxa d’Entitats pel Padró a Catalunya. Això vol dir, que hi ha, almenys 37 ajuntaments que no saben quantes persones viuen realment al seu municipi i, per tant, no poden planificar els serveis i recursos bàsics necessaris per donar resposta a les demandes de la ciutadania. Quants centres d’atenció primària necessiten? Quantes escoles de primaria i secundaria? Quantes residències o habitatges per a gent gran? Totes aquestes són dades imprescindibles per poder garantir que totes les persones que viuen en una ciutat o un poble poden portar les seves criatures a l’escola, poden ser ateses al CAP més proper o que les persones grans tenen un lloc on anar quan no poden seguir vivint a casa seva. 

I és que darrerament s’ha parlat del padró com un abús. Com si aquelles persones que volen empadronar-se, ho fessin per poder fer un sobre ús dels serveis bàsics. Els discursos d’odi, les polítiques anti-immigració que hem adoptat d’Europa, la precarietat que ens empeny a competir entre nosaltres per poder accedir a allò més bàsic: pa, sostre i treball. Tots aquests elements omplen portades, omplen les converses als bars, els grups de missatgeria instantània… i ajuden a buscar un boc expiatori per aquesta manca d’accés als recursos bàsics: les persones migrades o persones en situació de vulnerabilitat, sovint també migrades per l’exclusió a la que les sotmet la llei d’estrangeria i les polítiques de control de fronteres de la UE.

No empadronar a les persones migrades no fa que desapareguin, ni tan sols que marxin del municipi on troben un lloc on viure, on treballar, on formar la seva família, on fer comunitat. Sinó que el que fa és empènyer-les encara més a la precarietat. Tot i així, les dades desmenteixen el mite de que reben més del que aporten. La població migrada aporta el 10% dels ingressos a la Seguretat Social a Espanya i, en canvi, només rep l’1% de la despesa. De la mateixa manera, segons el Banc d’Espanya, l’aportació de la població migrant va generar un creixement del 25% del PIB el darrer any,

Per tant, és un problema de sobre ús dels serveis públics per part d’un col·lectiu o és una falta de planificació i d’inversió dels recursos de forma proporcional a la població real? O potser és una manera de justificar la privatització dels serveis públics fent pensar a la ciutadania que per tenir una sanitat de qualitat, una escola de qualitat o uns serveis socials de qualitat necessitem hospitals privats, escoles concertades i mútues?

Empadronar vol dir dimensionar, identificar quines persones viuen en un municipi i poder fer polítiques públiques per tenir escoles per a totes les criatures, centres d’atenció primària per cuidar la salut de totes, serveis d’atenció a la joventut o espais per a les persones grans… Empadronar vol dir reconèixer que tots i totes som veïnes i que tots i totes podem construir, plegades, ciutats, pobles i barris més saludables, segurs i cohesionats. Garantir el padró per a totes és garantir una vida digna per a totes.