La millora de la qualitat de l'aire a les grans ciutats, arran de la disminució de l’activitat industrial, així com de l'ús del vehicle privat durant el confinament, representa, tot i la greu crisi sanitària pel coronavirus, una de les poques notes positives de la situació actual en què vivim. No obstant això, com a tots els sectors, la Covid-19 també afecta i compromet la lluita contra el canvi climàtic.

El 2020 havia de ser l'any clau per combatre la crisi ecològica i climàtica. Per sobre de totes les reunions internacionals rellevants per tractar la problemàtica, es trobava la celebració de la COP 26 a Glasgow, la que havia de ser la conferència més important dels últims anys, i en la qual tots els països havien de presentar els seus compromisos més ambiciosos quant a la reducció d'emissions, així com acabar de desenvolupar l'Acord de París.

El Regne Unit i l'ONU, però, han decidit posposar pel 2021 una conferència que havia de celebrar-se al novembre. Des de les entitats ambientals consideren que es tracta d’una mesura preventiva important i necessària i que la prioritat és acabar amb la crisis sanitària. No obstant, demanen que no es comprometi la lluita contra el canvi climàtic, una emergència tant important com la sanitària pels perills que pot suposar.

Polítiques restrictives i retògrades

El coordinador d’Ecologistes en Acció, Kike Molina, destaca que la lluita contra la Covid-19 en cap cas pot representar deixar de costat l’acció climàtica. “És molt preocupant que arran de la crisi econòmica que produeix la pandèmia, en molts governs aprofitin per destruir tota la política de defensa del clima i dels ecosistemes que s’han anat construint durant dècades”.

Molina es refereix a mesures que han pres països com la Xina o els Estats Units. Els seus governs han aprofitat la situació per invertir en centrals de carbó, en el cas del país asiàtic, i anul·lar lleis de protecció mediambiental per estimular l’economia, en el cas de Donald Trump.

Des d’Ecologistes en Acció identifiquen aquestes mesures amb l'anomenada doctrina del xoc, un terme de Naomi Klein que explica que els governs utilitzen les situacions de crisi i catàstrofe per implementar polítiques retògrades i repressives. “Són polítiques que en circumstàncies normals la població no acceptaria, però que, en aquest estat, tiren endavant aprofitant la por i la confusió”, explica Molina.

La portaveu de Fridays For Future, Naiara Fernández, considera important seguir amb les mesures proposades pel 2020, sempre tenint com a prioritat aplanar la corba de contagis i lamenta les postures dels governs xinès i nord-americà. “Que la sortida d’aquesta crisi no impliqui una altra inversió en combustibles fòssils perquè d’aquesta situació hauríem de sortir d’una manera més verda i invertint en energies renovables”, considera Fernández.

“Estimular l’economia d’aquesta manera no serà la solució, les mesures que es van prendre la 2008 no han sortit bé, moltes centrals no funcionen al 100% de la seva capacitat perquè tenen massa producció d’energia per la demanda que hi ha i encara volen obrir més centrals de carbó”, lamenta Fernández. “Això impossibilitarà la inversió en energies renovables”, afegeix.

El futur de la lluita contra el canvi climàtic

El coordinador d'Ecologistes en Acció demana que, de la mateixa manera que amb la crisi sanitària, "en la problemàtica del canvi climàtic s’hauria de posar la salut de les persones por sobre de l’economia". Molina explica que la situació actual "és un assaig" del que pot ser una crisi climàtica i ecològica, "com la que ja experimentem". Alerta que ha de servir com un avís per canviar el model de producció i consum. "Pot ser un punt d’inflexió, a nivell de destrucció mediambiental o de canviar una mica el rumb i fer les coses bé", manifesta.

A nivell de la societat, Molina creu que pot servir per conscienciar-nos en actuar abans que l'emergència sigui tan greu. "Hem vist que la prevenció val molt més que la reacció, tristament, com en aquest cas que costa tantes vides. Si esperem a reaccionar als impactes de l'escalfament global quan l'impacte sigui ja massa tard, doncs el patiment serà encara pitjor", lamenta.

En la mateixa línia es mou Fernández, que explica que invertir en energies verdes i deixar d'invertir en fòssils és també invertir en salut a llarg termini. "No només per la contaminació ambiental sinó també per futures pandèmies més grans que podria provocar el canvi climàtic, els incendis i fenòmens meteorològics extrems". La portaveu de FFF creu que no fer una transició en aquest moment "portarà molts més problemes a l'endemà, a més que a curt termini tampoc solucionarà res".

“Tenim l’oportunitat d’escoltar la ciència i la necessitat de veure que realment les mesures que proposen els científics i les científiques funcionen”, manifesta Fernández, que destaca el valor que s’està donant als científics per superar la crisi sanitària. La portaveu de FFF alhora lamenta que “a la crisi climàtica s’ha deixat la ciència de costat els científics durant trenta anys i potser és hora posar-se les piles en aquest aspecte”.

Sortirem d'aquesta pandèmia amb veritable consciència d'evitar una nova crisi? Lamentablement, no ho sabem. El que queda clar és que la feina de les entitats mediambientals és més necessària que mai per pressionar i posar l'accent en la necessitat de lluitar contra el canvi climàtic per evitar una crisi encara pitjor.