Una ONG gironina posa en marxa una maternitat que donarà cobertura a unes 7.000 dones al Senegal
Comparteix
L’Associació de Cooperació pel Desenvolupament de Bantandicori, amb seu a Arbúcies, ja ha posat la primera pedra d’una maternitat a Saré Maoundé, a la regió senegalesa de Kolda.
Al Senegal, que una dona mori durant el part i que un infant no arribi a complir cinc anys són tragèdies que encara es repeteixen massa sovint. A la regió de Kolda, situada al sud del país, aquesta realitat és encara més punyent, especialment a les zones rurals, on l’accés a serveis sanitaris és precari i molt sovint depèn de factors com la distància i el cost.
El territori arrossega dècades d’enfrontaments i abandonament institucional. “És una zona marcada per molts anys de conflicte armat per la independència. I, quan aquell conflicte es va perdre, l’Estat va castigar el territori deixant d’invertir-hi i privant-lo d’infraestructures”, explica el Carles Enric Cuadrada, bon coneixedor del país gràcies a la tasca que desenvolupa des de fa anys amb l’Associació de Cooperació pel Desenvolupament de Bantandicori.
L’entitat, nascuda a Arbúcies, treballa al Senegal des de fa més de dues dècades, fugint de l’assistencialisme i col·laborant amb la població local d’igual a igual per contribuir al seu desenvolupament, tal com destacava el seu president, Toni Ridorsa, en una entrevista a Xarxanet. “Mai hem volgut actuar com allò que en diem ‘el salvador blanc’, ni participar de totes aquestes històries paternalistes que sempre hem defugit”, deixava clar.
Aigua, educació, i ara, salut
L’associació ha articulat la seva feina al Senegal a partir del que Cuadrada defineix com “els pilars bàsics del desenvolupament”. Primer van començar per l’aigua i l’alimentació, amb pous i horts. “Els pous permeten que les dones puguin treballar la terra, organitzades en petites cooperatives, i en puguin treure fruits per alimentar la seva família, però també per vendre els excedents als mercats”, assegura. A més, això permet a moltes dones “tenir una certa economia pròpia i empoderar–les”, suma.
Després, l’entitat va obrir una segona línia de treball centrada en l’educació. Cuadrada descriu escoles amb aules en molt mal estat, en barracons de canya i de xapa. I una realitat que es repeteix i que impacta en moltes zones rurals: infants que deixen d’anar a classe per ajudar a casa i famílies que no veuen l’escolaritat com una prioritat.
Per això, des de l’associació van apostar per instal·lacions amb plaques fotovoltaiques per tenir llum a la tarda i oferir més possibilitats a l’hora d’accedir a formació més enllà de l’horari i les limitacions materials. Després d’aquest recorregut, ara l’entitat fa un nou salt. “Ens hem llançat a la piscina amb el nostre primer projecte sanitari, que és més complex i més car de tirar endavant”. Tota aquesta tasca queda resumida en una frase: “Sempre ens hem volgut centrar en les coses més bàsiques: menjar, educar i curar”.
Objectiu: lluitar contra la mortalitat maternoinfantil
Aquest projecte sanitari es proposa intervenir en un aspecte molt concret, orientat a millorar la salut materna i infantil a la Commune de Médina Chérif (a la regió de Kolda) a través de la construcció d’una maternitat al poblat de Saré Maoundé.
El salt cap a la salut no és casual. Kolda és una regió de més de 700.000 habitants i amb una població majoritàriament jove. La mortalitat infantil s’enfila fins a 137 morts per cada mil naixements, gairebé el doble que la mitjana nacional, mentre que la materna se situa en 12 morts per cada mil naixements vius, segons dades corresponents al 2022 recollides per l’Agència Nacional d’Estadística i Demografia (ANSD). El problema s’agreuja a causa d’un sistema amb pocs recursos, una infraestructura minsa i poc personal, amb aproximadament 0,3 metges per cada 10.000 habitants i un únic hospital a tota la regió.
A aquesta precarietat se sumen altres dificultats, com el fet que al Senegal cal pagar per la sanitat —només un 3% té algun tipus de protecció social davant la malaltia i un 53% de les dones viuen en situació de pobresa— i també les distàncies. A Kolda, més de la meitat de la població viu a més de cinc quilòmetres del centre de salut més proper. I sovint no és fàcil arribar-hi: “Més enllà d’una carretera principal, tot són pistes que quan plou queden enfangades i no hi ha manera de circular”, relata. A l’estació seca, afegeix, la distància i els transports precaris també dificulten els desplaçaments.
En aquesta problemàtica també hi incideix la manca de recursos i educació sanitària, així com el desconeixement dels serveis disponibles en un entorn molt disseminat. “Es moren perquè no hi ha control dels embarassos, la gent no pot fer seguiment perquè no tenen diners; per tant, quan hi ha problemes no es detecten i, quan es detecten, ja és tard”.
Amb tot, el detonant que va acabar d’accelerar el projecte va arribar en un viatge a terreny, el novembre passat. Havien anat a inaugurar un pou i un hort en un poblat, però el secretari de la commune no hi va poder assistir perquè la seva dona havia parit i havia perdut la criatura. Dos dies després, va morir ella també. Per a l’equip, va ser un cop dur. “Això no pot ser, cal fer alguna cosa”, recorda que va pensar Cuadrada, metge de professió.
Un projecte que va més enllà de la infraestructura
I en què consisteix el projecte? El punt de partida és l’edifici, un centre d’atenció matern-infantil pensat perquè pugui créixer per mòduls i per fases, amb participació de la comunitat local i amb materials locals. L’equipament inclourà tots els espais imprescindibles per atendre l’embaràs, el part i el postpart, així com la cura dels nounats.
Ara bé, el projecte no es planteja com una simple infraestructura. “Un edifici, per si sol, no et soluciona el problema; allà s’han fet equipaments que han quedat abandonats o han acabat servint per tenir-hi les cabres”, diu Cuadrada, responsable del projecte, qui deixa clar que “si no hi ha un sistema al darrere que funcioni, no resol res”.
Així, la iniciativa es proposa posar el focus en el seguiment, és a dir, monitorar els embarassos des del principi i controlar la salut dels infants fins als mil dies de vida. Per fer aquest control, l’entitat vol aprofitar el telèfon mòbil i impulsar un sistema d’enquestes periòdiques via WhatsApp per detectar riscos a temps, orientar i activar respostes abans que sigui massa tard.
En paral·lel, el projecte incorpora una part de formació per capacitar el personal sanitari local, especialment les llevadores, amb l’objectiu que també puguin actuar com a educadores i referents comunitàries. En aquesta línia, l’associació ha signat acords de col·laboració amb l’Hospital de Mataró —per a l’acompanyament i tutorització per part de professionals de ginecologia i obstetrícia— i amb entitats locals. També preveu impulsar programes d’alimentació per combatre la desnutrició infantil i reforçar la vigilància de malalties transmissibles, com el paludisme, que continuen impactant en la salut materna i infantil.
Cuadrada subratlla que aquesta formació s’ha de fer amb criteri i adaptar-lo a la realitat i costums de la població local i del territori. “Has d’adaptar-te a la realitat del país i conjugar les seves maneres de fer amb les pràctiques més adequades des del punt de vista sanitari, si arribes i imposes, no serveix de res. En el fons, és fer una medicina com la de fa cinquanta anys”, assegura.
Impacte i sostenibilitat per créixer amb la comunitat
Pel que fa a l’impacte que esperen tenir, l’associació arbucienca fixa els objectius concrets en millorar l’accés a l’atenció maternoinfantil i reduir la mortalitat materna i infantil a la commune de Médina Chérif. El projecte preveu arribar a gairebé 7.000 dones —prop del 52% de la població—, majoritàriament de famílies amb recursos limitats que viuen de l’agricultura i la ramaderia.
El responsable, però, avisa que la dimensió real de la demanda és difícil de preveure perquè les dades i registre sovint no reflecteixen la realitat. “Les dades que et donen no són fiables, te les has de creure amb moltes reserves”, afirma, alhora que afegeix que molts parts ni tan sols estan registrats quan mor la criatura o la mare. Per això, raona, el projecte s’ha pensat “com una llibreta, amb un disseny arquitectònic que es pugui ampliar i duplicar fàcilment si cal”. La idea és començar amb els recursos disponibles i dimensionar-lo sobre la marxa fins que se’n pugui mesurar l’abast real.
En aquest camí, l’entitat compta amb la complicitat i suport de les autoritats locals. “És evident que nosaltres sols, per lliure, no podem tirar-ho endavant; és impossible sense l’aprovació i el lideratge de les autoritats sanitàries de la regió”, subratlla Cuadrada, qui destaca que “l’acollida ha estat molt bona”.
Si ampliem el focus i mirem més enllà, des de l’associació creuen que iniciatives com aquestes són claus per lluitar contra la desigualtat que travessa els països del Sud Global. “Al final, l’objectiu és evitar que la gent desesperada agafi una pastera i marxi dels seus països perquè no hi veuen futur”. En aquest sentit, Cuadrada insisteix en els pilars del desenvolupament: alimentació, educació i sanitat. “A poc a poc, hem d’anar treballant perquè aquesta gent tingui recursos i condicions per quedar-se a casa seva”, rebla.
Afegeix un nou comentari