Refugis de muntanya: què, per què i com trobar-los

Els refugis de muntanya són edificis que se situen de manera estratègia en determinades zones d’alta muntanya que tenen l’objectiu d’oferir aixopluc a excursionistes, tant en el cas de travesses llargues que necessiten d’un espai on dormir, com si es donen inclemències meteorològiques que dificulten o impossibiliten continuar el camí. 

Aquests espais es troben sobretot als Pirineus, on s’han documentat més de 1.500 refugis i abrics. És una xarxa gestionada per entitats com la FECEC o la UEC.

Tot i que l’objectiu de tots els refugis és aquest, refugiar, la seva tipologia canvia segons quina mena d’aixopluc ofereixen. 

Per una banda, hi ha els refugis guardats, que ofereixen no només un espai on dormir, sinó també, normalment, un petit menjador. En aquests edificis hi ha una persona o un grup que cuida i gestiona el refugi. Generalment són més aviat grans, pensants no només per a arrecerar excursionistes, sinó també per a oferir un lloc per a socialitzar. 

En segon lloc, hi ha els refugis amb clau, que no són guardats per ningú, però estan tancats i cal demanar una clau a la persona responsable per a accedir-hi. Evidentment, cal contactar abans amb l’entitat que els gestiona, i no es comparteix amb altres grups. 

Finalment, els refugis lliures o d’emergència, que són refugis petits, pensats per a ser utilitzats només en cas d’extrema necessitat, com inclemències climàtiques o accident. No estan guardats, i no necessiten reserva, però és imperatiu que només s’utilitzin en cas de necessitat. 

Els refugis són necessaris per a l’excursionisme de llarga durada, un format que és cada cop més estès a Catalunya, i que cal tractar sempre amb respecte per la natura i el medi on té lloc. Per tal d’evitar que la moda porti a un format d’excursionisme que acabi sent problemàtic per al manteniment de la muntanya, els refugis han adoptat mesures a per a garantir la sostenibilitat i evitar la turistificació que malmet els espais naturals. 

Per començar, els refugis són, en la seva majoria, autosuficients energèticament, i s’alimenten d’energia neta (solar, hidràulica o eòlica). A més, també fan una gestió eficient de l’aigua, aprofiten les fons naturals i compten amb sistemes de depuració de corra o biològics. Alhora, miren per fer reduir els residus, minimitzant envasos, i fer-ne un tractament adequat, fent compostatge orgànic i traslladant les deixalles a les valls. En aquest sentit, també se centren en oferir una oferta gastronòmica totalment local, reduint la petjada de transport i donant suport al Km.0. Per últim, són edificis intrínsecament sostenibles, integrats en l’espai i construïts amb materials locals i aïllants eficients. 

Amb tot, l’objectiu és reduir l’impacte de l’activitat humana a l’alta muntanya, ja que aquesta compta amb ecosistemes sensibles, i la protecció de l’entorn és prioritària. 

Un cop s’ha decidit la ruta que es farà, i en quin punt es vol parar a la nit (en relació amb el cim o d’altres fites del camí), cal buscar el refugi. La manera més senzilla, és clar, és cercar a internet els refugis disponibles a la ruta que es realitzarà. Tanmateix, hi ha l’opció de cercar directament als registres de les entitats. Alguns d’ells són: 

• El portal ‘Refugis de Catalunya’, que compta amb aquest cercador on hi ha registrats alguns dels refugis de Catalunya, i es pot filtrat segons l’entitat que els gestiona i l’altitud, o cercar-los directament per nom, si es coneix.  Aquesta web permet fer reserves per als refugis guardats. 

• El llistat de refugis guardats i d’emergència de la FEEC, on es pot trobar informació detallada de cadascun dels espais (prestacions, activitats...) i fer la reserva per als refugis guardats. 

• El llistat de refugis de la xarxa de Parcs Naturals de Catalunya, amb una breu informació per a cadascun

• La plataforma d’hostals i refugis del Centre d’Excursionistes de Catalunya, que indica els serveis de cada refugi, les dades de contacte de les persones responsables i la informació o l’enllaç per a la reserva de places de refugis guardats.  

• El llibre ‘101 refugis de muntanya de Catalunya’, de Laura Masó Ferrerons, 

Ja escollit el refugi, cal fer preparacions prèvies més enllà de la reserva. Primer, cal informar-se de les condicions d’accés, les dates d’obertura, i tenir a mà el telèfon de contacte o el correu. També caldrà comprovar si s’ha d’avisar prèviament si es vol sopar o esmorzar al refugi, tot i que és molt probable que això ja s’hagi acordat durant la reserva. També s’hauran de tenir clar els accessos i, si s’escau, si s’hi pot anar amb canalla. Per altra banda, és important recordar cancel·lar la reserva si finalment no es fa l’excursió. Contràriament, és molt possible que el guarda es preocupi i alerti de la teva absència per si hi ha hagut algun accident al camí. A més, d’aquesta manera quedarà plaça lliure per a una altra persona.

Si es vol dormir en un refugi, és aconsellable dur el següent a l’excursió: 

• Diners en efectiu, ja que hi ha molts refugis que no tenen datàfon. 

• Bateries portàtils, perquè s’ha de contemplar la possibilitat que no hi hagi lloc on carregar el mòbil. 

• Sabatilles, perquè a les zones comunes del refugi no es poden dur botes, tot i que a vegades els refugis ofereixen sabatilles a les usuàries.

• Sac llençol o funda de sac, les lliteres no disposen de llençols.

• Roba per dormir, com a mínim una samarreta. 

Un cop s’arriba el refugi, el primer és saludar la persona que el guarda i anunciar l’arribada. Aleshores es comunicarà on instal·lar-se l’horari dels àpats i les normes bàsiques. Després, i un cop descalçades, les usuàries poden accedir a les zones comunes del refugi i esperar al sopar. Aquest sol ser d’hora, entre les 18:30 h i les 19:30 h, i és habitual ajudar a parar i desparar la taula. Després, les sortides i entrades del refugi són lliures, però és important que no fer soroll en cap cas ja que hi ha persones que se’n van a dormir inclús abans de fer-se fosc. 

Una última qüestió a tenir en compte és que els residus que es generin al refugi han de baixar de la muntanya.