Pilar Rivas i Alba Márquez: “La nostra prioritat és recuperar la connexió entre la música i el públic”

L’Associació Musical Aurora (AMA) acaba de començar a caminar a Vilanova i la Geltrú, però neix de la confluència de trajectòries llargues vinculades a la música, l’acció comunitària, l’educació, l’activisme i la cultura. El projecte vol activar espais petits i de proximitat per recuperar una escolta més atenta, més propera i més compartida.

Parlem amb la Pilar Rivas i l'Alba Márquez, membres de l’entitat, sobre la manca de dones al sector musical, la necessitat de fer la cultura més accessible i la voluntat de tornar a posar al centre el vincle entre artistes, públic i comunitat.

Com explicaríeu què és l’Associació Musical Aurora (AMA)?

Pilar Rivas (P.R.): L’Aurora és una associació creada per un grup de dones amb trajectòries molt diverses. Venim de l’àmbit social, cultural, educatiu, activista i musical, però el que ens uneix és la música. Entenem la música com un eix compartit i la volem fer servir com una eina per crear comunitat i contribuir a la transformació cultural i social.

Alba Màrquez (A.M.): Ha passat una cosa molt curiosa. La Pilar i jo ens coneixem de fa molts anys i, arran de l’associació, hem descobert que teníem molt a prop, al mateix barri, moltes dones vinculades a la música que no ens coneixíem entre nosaltres. Algunes col·laboren amb entitats com Mujeres de la Industria Musical (MIM) o l’Associació de Sales de Concerts de Catalunya (ASACC). A poc a poc, la idea de l’AMA ha funcionat com un imant, ha anat acostant persones que treballaven per un objectiu comú sense saber que eren tan a prop. En aquest sentit, tenim molta potència al darrere.

Quin buit volíeu cobrir amb l’entitat?

P.R.: A Vilanova i la Geltrú hi ha una oferta cultural i musical molt àmplia. Tenim diversos festivals, tot i que es concentren sobretot a l’estiu, i també una programació estable en equipaments com l’auditori o el Teatre Principal. El que trobàvem a faltar eren propostes de proximitat: concerts més íntims, que activin una escolta més atenta i propera, i que facilitin una relació més accessible entre el públic i les artistes. També volem recuperar espais i racons de la ciutat que sovint estan infrautilitzats, com museus, botigues de discos o altres llocs que poden acollir música d’una altra manera.

I obrir camí amb la música.

A.M.: Exacte. Volem que la música sigui també una eina d’accessibilitat a altres propostes culturals. No es tracta només d’organitzar un concert, sinó que aquesta programació diversa, equitativa i de qualitat pugui anar més enllà. La idea és crear comunitat i facilitar que col·lectius que sovint no tenen aquestes oportunitats puguin accedir a espais com un museu o una botiga de discos. Que la música sigui una porta d’entrada a llocs i experiències culturals que, d’una altra manera, potser quedarien més lluny.

Sou una associació creada i liderada per dones. Encara és necessari reivindicar la presència de dones en la música?

P.R.: Totalment. Només cal mirar el cartell de qualsevol cicle o festival per veure que la presència d’artistes dones encara és molt escassa. Nosaltres volem treballar per l’equitat i perquè les dones tinguin molta més presència, tant a dalt de l’escenari com darrere.

A.M.: Més enllà dels cartells o de la programació d’un festival, també cal mirar què passa darrere de l’escenari. On són les dones programadores? On són les tècniques de so? On són les dones als equips tècnics? Hi són, però no estan prou representades ni tenen prou visibilitat. Nosaltres som sòcies de MIM, i aquesta és una queixa força compartida. Som aquí, però encara no se’ns veu prou.

I la desigualtat també es nota en la presa de decisions.

P.R.: Sí, venim d’un passat molt marcat per entorns masculinitzats. Hem estat en direccions de concerts o festivals on hi havia cinc homes i només una dona. I això és important, perquè la presa de decisions compta molt. Pots voler fer coses, però si no tens prou veu, costa tirar-les endavant. Aquesta mirada més femenina sovint queda invisibilitzada.

També treballeu la inclusió. Com es nota la mirada inclusiva en l’organització d’un concert o d’una jornada?

P.R.: Algunes de les dones que formem part de la direcció de l’associació venim de trajectòries molt vinculades a l’acció comunitària, l’acció social i la mediació cultural. Dins del grup també hi ha orígens diversos, i això és important remarcar-ho. La manera que tenim de donar veu és crear propostes que obrin camí.

Per exemple?

P.R.: Encara no podem donar gaire informació, però ara mateix estem treballant sobretot en dues línies. Una és la formació, amb un laboratori de DJ adreçat a noies adolescents. L’altra, a la qual volem donar molt pes, és la programació. Ara estem desenvolupant un projecte que ens fa molta il·lusió: un cicle de cinc concerts a Angelita Records, una botiga de discos de Vilanova. Seran concerts molt especials.

A.M.: Serà un cicle de cinc concerts que es farà a Angelita Records, de la tardor fins al juny. En donarem més detalls quan puguem. La idea és que no hi hagi només concerts, sinó també xerrades posteriors amb una persona de la junta directiva que és divulgadora i antiracista. Volem que cada proposta generi també un espai de conversa.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by AMA Associació Musical Aurora (@associaciomusicalaurora)

Voleu anar pas a pas.

P.R.: Sí. Potser anem més lentes del que ens agradaria, però volem fer-ho bé. Fa molts anys que estem vinculades a aquest sector i a altres àmbits, i també volem dignificar la nostra tasca, la nostra feina i la representació de les artistes. Per a nosaltres és important que tothom pugui tenir una remuneració. No es tracta només de fer activitats, sinó de fer-les amb unes condicions dignes.

A.M.: Volem que l’experiència sigui especial i cuidar molt cada detall. Això demana temps, i ara estem en aquest procés. També ens ha sorgit l’oportunitat de treballar amb una artista emergent, i ens fa moltíssima il·lusió. Justament volem donar veu a propostes més singulars, que potser no encaixen en els circuits habituals, però que poden generar experiències molt potents si les situes en un altre context. No només en una sala o dins d’un festival.

La cultura ha d’estar oberta a tothom, però no sempre passa. Què vol dir, a la pràctica, que la cultura sigui accessible?

P.R.: Són moltes coses. Nosaltres intentem que aquesta inclusivitat sigui real. Moltes vegades, més enllà dels orígens o de les trajectòries vitals, hi ha una barrera econòmica. La cultura és cara. El que volem és poder fer activitats gratuïtes o amb un preu molt assequible, perquè la gent pugui accedir a la música.

Quin paper poden tenir aquests espais petits i de proximitat en aquesta manera d’entendre la música?

P.R.: Va més enllà de l’accessibilitat, que per a nosaltres és molt important. També té a veure amb crear aliances i xarxes amb el món local, que a vegades oblidem. Som capaces d’anar a una botiga de discos a Los Angeles, però no anem a la botiga de discos del nostre municipi. I això passa. Després hi ha la connexió, la comunió que es pot crear en un espai petit entre el músic o l’artista i el públic. Nosaltres formem part del sistema, però intentem fugir dels espais massificats on la gent parla i no escolta la música. En la línia de l’AMA, volem cuidar aquesta essència de la música que cada cop s’està perdent més.

Creieu que en alguns formats s’ha perdut aquesta connexió entre artista i públic?

P.R.: Sí. A vegades la gent va a un macrofestival per lligar, per ser-hi, i potser ni sap quina programació hi ha. Pot estar sonant un grup molt reconegut, però no sempre és la prioritat. La nostra prioritat és tornar a aquest origen: la connexió de la música amb el públic. I això no ho demanen només artistes emergents. Nosaltres, que ens movem en aquest ambient musical, coneixem artistes amb reconeixement i trajectòria que també tenen ganes de tornar a aquesta relació més propera. I també volem donar-los espai.

A.M.: La nostra idea és potenciar l’escolta activa, la vivència i l’oportunitat de descobrir. Abans, als festivals, hi anaves i en sorties feliç perquè havies descobert un grup o un altre. Ara això costa molt més. Sí que descobreixes coses, però sovint no tens aquesta relació tan directa, aquesta vivència real. Nosaltres volem tornar una mica a l’origen i connectar el públic amb l’artista, sense aquesta barrera.

Com pot participar o col·laborar la gent amb l’AMA?

A.M.: Ara mateix estem en aquest tret de sortida, però la nostra idea és poder créixer com a entitat amb sòcies. Tot això encara està una mica en pausa, perquè primer volem crear propostes i poder explicar i ensenyar què sabem fer. Més enllà d’això, també volem col·laborar amb artistes, institucions i agents culturals. Fer xarxa i teixir aliances.

P.R.: Al setembre vam estar a MIM, i insistim molt en aquesta entitat perquè ens hi hem sentit molt sostingudes. Ens va donar l’oportunitat de presentar el projecte en el marc d’Inspira 2025, les jornades que organitzen a l’Apolo. A partir d’aquí ja vam començar a construir aquest teixit amb professionals de la indústria musical. També hem estat en unes jornades a Extremadura i ara anirem a la FiM de Vila-seca i al Primavera Pro.

A.M.: Estem fent una feina que ens permet conèixer gent, fer i rebre propostes, i començar a desenvolupar projectes. Però encara ens falten coses bàsiques, com acabar la web o activar formularis. Ara mateix també estem en una recerca intensa de finançament per poder tirar endavant tots aquests projectes.