Un programa de crèdits climàtics permet a les entitats socials obtenir retorn econòmic per reduir emissions

Gràcies a la instal·lació de plaques fotovoltaiques en un dels seus equipaments, la Fundació Salut del Consorci Sanitari del Maresme va aconseguir reduir el consum de la xarxa elèctrica. Més concretament, va deixar de generar 70,82 tones de CO2 equivalent. Més enllà del benefici ambiental, amb aquesta reducció l’entitat va generar 71 crèdits de gasos d’efecte hivernacle (GEH), que poden acabar generant-li un retorn econòmic.

Així funciona el Programa voluntari de compensació d’emissions de GEH (PVComp), una iniciativa impulsada pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya i coordinada per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic. El programa promou projectes de reducció d’emissions impulsats per entitats socials a Catalunya i, un cop aquestes reduccions han estat verificades, les transforma en crèdits que poden adquirir organitzacions i particulars per compensar emissions que no han pogut reduir internament.

La convocatòria 2026, oberta fins al 30 de juny, vol arribar a entitats socials que tinguin previst impulsar projectes com instal·lacions fotovoltaiques, millores d’eficiència energètica, calderes de biomassa o vehicles elèctrics amb energia renovable. Cada tona de CO₂ equivalent reduïda i verificada equival a un crèdit de GEH, amb un valor de 15 euros, que pot contribuir al finançament parcial del projecte.

Per entendre millor com funciona, avui en parlem amb l’Helena Lluís i l’Arnau Domènech, de l’Assistència Tècnica del Programa, que acompanyen les entitats durant la convocatòria i resolen dubtes sobre els requisits, els projectes que hi encaixen i el procés per presentar la proposta inicial. Si encara queden qüestions per resoldre, les entitats poden contactar amb el programa a través del correu compensacio.accioclimatica@gencat.cat, el telèfon 93 444 50 00 o el telèfon de l’assistència tècnica 93 476 30 99. 

Què és el Programa voluntari de compensacions d’emissions de GEH (PVComp)?

El Programa voluntari de compensació d’emissions és un programa de doble impacte. Sempre ho expliquem així perquè està adreçat a entitats del tercer sector i, per tant, parteix d’un impacte social. Però, alhora, busca que aquestes entitats també assumeixin un compromís ambiental. 

De quina manera?

El programa promou que les entitats socials que tenen al cap impulsar un projecte, o que ja tenen prevista alguna actuació, puguin reduir les seves emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Per tant, vincula la tasca social de les entitats amb projectes concrets de reducció d’emissions.

I quina és la finalitat del programa?

El que busquem és que les entitats que tenen pensat fer aquests projectes puguin verificar-los i auditar-los al llarg de quatre anys. Es fa una verificació anual per analitzar i demostrar quantes emissions han reduït cada any. 

Què passa un cop aquestes reduccions d’emissions s’han verificat?

A partir d’aquí, les tones d’emissions reduïdes es converteixen en crèdits: per cada tona de gasos amb efecte d’hivernacle reduïda es genera un crèdit, i aquest crèdit té un valor econòmic del qual es pot beneficiar l’entitat. Aquesta seria el primer vessant del programa, el que està enfocat al tercer sector: ajudar les entitats a reduir emissions i, alhora, permetre que aquesta reducció tingui un retorn econòmic.

📢 Oberta la convocatòria 2026 del PVComp per a entitats socials amb projectes de reducció d’emissions a Catalunya, que poden generar un doble impacte positiu: reducció verificada d’emissions i finançament parcial mitjançant la venda de crèdits de GEH.

🔗https://t.co/O5FQsTngXe pic.twitter.com/44GhHvtuD4

— Energía Local (@EnergiaLocal) May 12, 2026

Quins projectes hi poden encaixar?

El projecte és el protagonista, perquè és el que permet a les entitats reduir emissions. El programa treballa amb diferents metodologies de càlcul que permeten fer tangibles aquests projectes i quantificar quines emissions pot arribar a reduir, o ja està reduint, cada entitat.

Parlem d’exemples concrets.

Alguns exemples serien substituir una caldera per una caldera de biomassa, instal·lar plaques fotovoltaiques, canviar la flota de vehicles per vehicles elèctrics endollables, incorporar bicicletes o tricicles per a la mobilitat de l’entitat, o impulsar millores d’eficiència energètica en calefacció i aigua calenta sanitària. A la pàgina web hi ha un llistat de nou tipus de projectes que actualment tenen al darrere una metodologia de càlcul.

S’adreça a tot tipus d’entitats, també a entitats petites?

Sí. L’única condició és que duguin a terme una tasca social a Catalunya. Hi ha moltes fundacions que estan ubicades aquí, però que tenen l’impacte de la seva activitat a l’Àfrica, a l’Índia o en altres punts del món. En aquest cas, el que demana el programa és que la tasca social es faci al territori de Catalunya. Hi poden entrar fundacions, ONG, associacions d’utilitat pública, mutualitats de previsió social, centres especials de treball o empreses d’inserció, entre altres.

I què pot obtenir una entitat que hi participa?

La participació en el programa comporta uns beneficis, però és important remarcar que el benefici econòmic és parcial. No és una subvenció que financi tot el projecte i, a més, tampoc és un procés directe ni ràpid. Aquí entra l’altra pota del programa, que és la compensació. Això vol dir que altres organitzacions o persones que no han pogut reduir prou les seves emissions poden comprar aquests crèdits. I és a través d’aquesta compra que les entitats promotores poden acabar rebent un retorn econòmic pel projecte de reducció d’emissions que han impulsat.

Quin valor tenen aquests crèdits?

Una tona de CO₂ reduïda equival a un crèdit de GEH, i cada crèdit té un valor de 15 euros. El programa s’adreça a entitats del tercer sector, però aquests crèdits els pot comprar qualsevol persona física o jurídica que vulgui compensar emissions.

Com funciona la seva compra?

No es compren directament a les entitats. El sistema funciona a través de bosses de crèdits, on s’agrupen les emissions reduïdes per diverses entitats del programa. La persona o organització que vol compensar emissions compra tants crèdits com vol d’aquesta bossa. Un cop la bossa s’exhaureix, cada entitat rep la part econòmica que li correspon de manera proporcional. Això fa que el procés sigui una mica més lent, perquè les entitats no cobren fins que la bossa de crèdits s’ha venut tota. 

La compensació d’emissions pot generar recels, perquè pot semblar una manera de pagar per continuar contaminant. Com ho planteja el programa?

Tot aquest procés està verificat i acreditat per l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic i la Generalitat. El programa està obert a persones, empreses o organitzacions que vulguin compensar emissions, o que no hagin pogut reduir totes les tones que s’havien plantejat. En aquest cas, poden comprar crèdits generats per projectes d’entitats socials que sí que han aconseguit reduccions d’emissions verificades.

Quin és el primer pas per a una entitat que vulgui presentar un projecte abans del 30 de juny?

La convocatòria té diferents fases. Fins al 30 de juny és la fase PIN, que serveix per presentar la proposta inicial del projecte. Per inscriure’s, cal presentar dos documents: d’una banda, un document de text amb informació sobretot qualitativa, on l’entitat explica qui és i en què consisteix el projecte; i, de l’altra, uns fulls de càlcul vinculats a les metodologies de càlcul segons el tipus de projecte que vol dur a terme.

Què s’ha d’acreditar amb aquests documents? 

En aquests fulls de càlcul ja es treballa amb dades. La idea és mostrar quin és l’escenari base, és a dir, el punt de partida de l’entitat i quines emissions i consums tenia abans del projecte. També cal indicar quin és l’escenari estimat. És a dir, quina reducció d’emissions es preveu aconseguir amb la nova instal·lació, el canvi de vehicles o l’actuació que es vulgui dur a terme.

Les entitats poden anticipar quin serà el retorn econòmic?

Depèn de cada cas. Hi ha entitats que ja han portat a terme el projecte, perquè s’accepten actuacions executades entre l’abril del 2025 i l’abril del 2026. També hi poden entrar projectes que l’entitat tingui previst executar en els sis mesos següents, és a dir, fins a finals d’any. 

A l’hora d’omplir les dades de l’escenari estimat, si el projecte ja s’ha fet, l’entitat ja pot tenir una idea força aproximada de la reducció aconseguida. Si encara no s’ha executat, normalment es treballa amb les fitxes tècniques de les instal·lacions o de l’actuació prevista, i a partir d’aquí es fa una estimació de quines emissions es podrien reduir o quins consums es podrien evitar.

Quant pot trigar una entitat a rebre els diners?

Pot trigar dos o tres anys, aproximadament. Depèn de la venda dels crèdits, perquè l’entitat no cobra de manera immediata quan es genera la reducció d’emissions, sinó quan s’ha venut la bossa de crèdits corresponent. Per això ens agrada transmetre que aquest benefici econòmic és un plus. No hauria de ser el motiu principal per tirar endavant el projecte, sinó un retorn afegit per a entitats que ja tenen pensat fer aquesta actuació perquè estan compromeses, perquè la volen impulsar a curt termini o perquè ja la tenen en marxa. A la llarga, a més, poden obtenir aquests ingressos.

Quins dubtes apareixen més sovint quan una entitat prepara la proposta?

Ens trobem amb dubtes de diferents tipus, però el més habitual té a veure amb les eines per treballar la informació i les dades del projecte. Per això també fem aquest seguiment i acompanyament, tant per ajudar a completar les dades com per avaluar si el projecte compleix els criteris del programa.

Les entitats no estan soles en aquest procés.

Dins del programa hi ha diferents actors. Hi ha l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, que és qui l’impulsa, i després hi ha l’assistència tècnica. Nosaltres fem aquest acompanyament al llarg de la convocatòria, tant en la difusió del programa com a l’hora de resoldre dubtes sobre si una entitat pot presentar-s’hi, què necessita o si el projecte s’ajusta als criteris.

Un cop les entitats s’adhereixen al programa, l’any següent, quan ja hi ha un any de dades, arriba la primera verificació. En aquest punt hi intervé una entitat externa verificadora, formada per auditors experts. Nosaltres també estem en contacte amb aquesta entitat per coordinar i gestionar quines entitats s’han de verificar.

Quin consell donaríeu a una entitat que té una idea, però no sap si encaixa en el programa?

El primer consell és que ens contacti. Si té dubtes o encara no acaba de veure clara la base del programa, cap problema. Tenim el telèfon disponible i també el correu de la bústia de la Generalitat. El primer pas seria que ens expliqui quins dubtes té, què té pensat fer, a què es dedica i quina activitat desenvolupa. A partir d’aquí, podem mirar si la proposta s’ajusta al marc del programa i, si encaixa, endavant amb els tràmits.

Quin valor té que aquests projectes de reducció d’emissions surtin del teixit social del país?

Un dels punts més forts és aquest doble impacte que dèiem. Estem parlant d’entitats socials que, per la seva raó de ser, ja tenen un impacte social. I, a sobre, tenen a la seva disposició un programa que els permet treballar i comprometre’s també a millorar el seu impacte ambiental. A més, ho poden fer d’una manera reconeguda tant per la Generalitat com per verificadors externs. Per tant, no és només que impulsin un projecte de reducció d’emissions, sinó que aquesta reducció queda acreditada i vinculada a la tasca social que ja fan aquestes entitats.