Sebastià Suet: “El model tradicional de voluntariat veïnal està esgotat; cal professionalitzar i dinamitzar”
Comparteix
Parlem amb el president de l’Associació de Veïns Carretera de Santpedor sobre la renovació de l’entitat i els reptes que afronta el veïnat d’aquest barri manresà.
Després de vint-i-dos anys amb Carles Boix al capdavant, l’Associació de Veïns Carretera de Santpedor ha obert una nova etapa sota la presidència de Sebastià Suet. El relleu arriba en un barri que ha crescut molt els darrers anys i que, amb prop de 14.000 habitants, planteja el repte d’arribar a un veïnat cada cop més ampli i divers.
L’entitat combina la defensa dels interessos del barri manresà amb una quinzena d’activitats, serveis d’acompanyament i iniciatives per recollir la veu de les veïnes. Alhora, reclama un centre de dia, un espai públic propi i més recursos per sostenir una feina que sovint va més enllà de presentar demandes a l’Ajuntament.
Suet parla del desgast que comporta mantenir tota aquesta activitat amb poques mans, de la dificultat per incorporar jovent i veïnat d’orígens diversos i de la necessitat de reforçar les associacions amb personal remunerat. També defensa que professionalitzar algunes tasques no ha de significar perdre l’arrel comunitària ni el paper del voluntariat.
Com és el barri de la Carretera de Santpedor?
És un barri situat a la zona nord de Manresa que ha crescut molt en poc temps, sobretot amb la construcció nova a la Parada i a la zona d’Abat Oliva. Això també ho noto a l’associació, en el sentit que està més activa, que la gent ens coneix més i té ganes que fem coses. En definitiva, és el barri més xulo de Manresa (riu).
Fa només uns mesos que has assumit la presidència de l’associació. Com afrontes aquesta etapa?
Vinc del món associatiu i durant força anys he estat vinculat a la Unió de Botiguers i Comerciants de Manresa. Això fa que conegui moltes entitats i persones de la ciutat, i facilita la feina. Quan va sorgir l’oportunitat de posar-me al capdavant de l’associació, vaig pensar que l’havia d’aprofitar i gaudir. Ara bé, el dia que deixi de gaudir-ho, faré un pas al costat.
Quines prioritats t’has fixat?
La prioritat és arribar a connectar amb tot el veïnat. Som entre 13.000 i 14.000 persones i tinc la sensació que encara no arribem a tothom. Si organitzem una festa de barri, per exemple, encara hi ha zones on costa fer-nos presents.
Quines necessitats heu detectat?
Fa tres o quatre mesos vam posar en marxa la campanya ‘Ens vols dir alguna cosa?’, un canal en línia accessible a través d’un codi QR per recollir necessitats i suggeriments del veïnat. Les demandes que més es repeteixen tenen a veure amb la seguretat, el civisme, la neteja i la falta d’activitats al barri. A més, existeix la sensació que moltes coses es concentren al centre de Manresa, però entenc que aquest problema està a tot arreu.
I pel que fa a l’associació, quines mancances teniu?
Tenim tres prioritats. La primera és aconseguir un centre de dia per a la gent gran del barri, perquè ara mateix no n’hi ha. La segona és disposar d’un espai públic propi on poder fer activitats. Tenim una seu, però sempre hem de demanar permisos i buscar altres espais. En campanya electoral ens ho prometen, però no acaba d’arribar. La tercera és canviar el model de finançament de l’entitat. Som un barri molt gran i necessitem més recursos per poder arribar a tot el veïnat.
Parlem de les activitats, acompanyaments i serveis molt diversos que oferiu.
Actualment oferim una quinzena d’activitats, pensades per a perfils molt diversos. Hi ha txikung, una pràctica semblant al taitxí, i també ioga, zumba o informàtica, entre moltes altres. De cara al setembre volem donar més visibilitat a tota aquesta oferta, perquè fins ara no sempre n’ha tingut prou.
En un article comentaves que el model tradicional de voluntariat veïnal està esgotat. Per què ja no funciona?
Perquè els barris i les necessitats socials han canviat, i el voluntariat no ho pot assumir tot. Ens hi podem dedicar un dia, dos o tres, però no podem sostenir cada dia totes les tasques que requereix l’associació. Al final, aquesta situació desgasta i crema les persones. Per això caldria invertir més en professionalització i dinamització, i avançar cap a un altre model.
I com es pot professionalitzar una associació veïnal sense perdre el caràcter voluntari, comunitari i independent?
Professionalitzar no vol dir substituir el voluntariat, sinó donar-li suport. Hi ha tasques administratives, tècniques i de gestió que requereixen coneixements i una dedicació continuada. Nosaltres obrim el local dues hores i, sovint, una mateixa persona acaba assumint-ho gairebé tot.
Tu mateix hi dediques moltes hores.
Sí, he fet el web, porto les xarxes i tota la comunicació, i és feina no remunerada. També ens caldria una persona que visités comerços, entitats i escoles, repartís cartells i fullets, detectés necessitats o fes enquestes. Un voluntari ho pot fer puntualment, però no cada dia. Per això penso que necessitem personal remunerat.
Fins on ha d’arribar la tasca de l’associació i què correspon assumir a l’Ajuntament?
La tasca de l’associació és detectar les necessitats del veïnat, representar-lo i impulsar iniciatives que ajudin a fer barri. En canvi, correspon a l’Ajuntament garantir uns serveis públics de qualitat i donar resposta a les demandes de la gent. Sovint anuncien actuacions, però després costa veure que es concretin. El que demanem és que es compleixin els compromisos i que els serveis funcionin com cal.
Pel que fa a les persones joves, les famílies i el veïnat d’orígens diversos, com els impliqueu a l’associació?
Costa, perquè les formes de participar han canviat molt i la gent té altres valors i inquietuds. Entre el jovent, potser és més difícil trobar un compromís continuat. Ara mateix tenim tres joves a l’associació que hem aconseguit engrescar i, de moment, van fent. Pel que fa al veïnat d’orígens diversos, ara per ara s’implica poc.
Esteu intentant arribar a nous públics amb accions i campanyes a les xarxes.
La comunicació ens funciona prou bé. Tenim cartelleres al barri i també fem servir les xarxes socials. Jo hi entenc una mica i això ens ajuda a arribar a més gent, tot i que arribem fins on podem. Recomanaria a altres associacions que mantinguin al dia les xarxes i el web. Pot semblar que no, però la gent els consulta.
Una d’aquestes iniciatives és la campanya ‘Ens vols dir alguna cosa?’.
Sí, a través d’un codi QR plantegem tres o quatre preguntes bàsiques i introduïm les respostes en una base de dades. A partir d’aquí, seleccionem les demandes i les traslladem formalment a l’Ajuntament. Les respostes arriben en comptagotes, però la campanya ens permet donar veu a més gent i arribar a persones que abans no participaven.
I el Racó TikTok?
És una eina visual, una lona de tres per dos metres ben preparada i amb diversos complements, que vam crear per donar visibilitat al barri a través de les xarxes socials. L’anirem portant a les festes i activitats que organitzem. Amb una petita inversió, vas fent una mica de soroll.
Què es perdria el barri sense l’associació de veïns i veïnes?
No sé exactament què perdria el barri, però l’Ajuntament tindria més feina, això segur. Moltes de les necessitats que detectem arribarien molt més tard o potser no arribarien si les hagués de detectar directament l’Ajuntament. Els agradi o no, depenen de les associacions veïnals.
Afegeix un nou comentari