Àmbit de la notícia
Comunitari

Deixar enrere el ‘volunturisme’

Entitat redactora
Xarxa Digital Catalana
Autor/a
Pol Solernou
  • Fotografia dels Camps de Solidaritat organitzats per SETEM Catalunya

Lafede recorda les claus per participar en experiències de voluntariat internacional responsables i reivindica també el compromís amb les entitats de proximitat.

El ‘volunturisme’ ha tornat a situar-se aquest estiu en el debat públic arran de diversos casos que s’han fet virals a les xarxes socials. El terme fa referència a viatges turístics que incorporen una experiència curta de voluntariat, una pràctica que Lafede contraposa amb un model de voluntariat internacional responsable, basat en la preparació, el vincle amb les organitzacions locals i una relació que vagi més enllà d’una experiència puntual.

Des de la federació adverteixen que convertir una estada solidària en contingut a les xarxes o en un producte més dins d’un viatge organitzat pot banalitzar una pràctica que, quan es desenvolupa a través d’entitats especialitzades, pot ser una eina de transformació i de justícia global. El problema, segons aquest plantejament, apareix quan el voluntariat es converteix en una experiència de consum sense preparació ni un vincle real amb l’organització que treballa sobre el terreny.

La dimensió del fenomen del voluntariat internacional és significativa. Segons l’Informe sobre l’Estat del Voluntariat al Món 2026 del Programa de Voluntaris de les Nacions Unides, aproximadament un terç de la població mundial en edat de treballar, uns 2.100 milions de persones, fa alguna activitat de voluntariat cada mes.

A l’Estat espanyol, les organitzacions integrades a la Coordinadora estatal d’ONGD sumaven 17.825 persones voluntàries, segons l’Informe del Sector 2025. D’aquestes, 555 van participar en projectes internacionals i el 71% eren dones, principalment en iniciatives desenvolupades a Bolívia i Colòmbia.

Entre les entitats federades a Lafede, prop de 700 persones van participar en experiències de voluntariat l’any passat. La COCAT va enviar 555 persones a projectes internacionals i en va acollir 183 a Catalunya, mentre que altres organitzacions com el Servei Civil Internacional, SED Catalunya, SETEM Catalunya, Bosco Global o Camins – Fundació Social Escola Pia també van impulsar experiències en diversos països.

Més enllà d'una experiència personal

Lafede defensa que el voluntariat internacional ha d’entendre’s com una forma de participació ciutadana vinculada a la justícia global i no com una experiència individual aïllada. Per això, planteja que aquestes iniciatives han d’anar acompanyades d’entitats especialitzades i s’han de construir a partir de relacions horitzontals i de trajectòria amb les organitzacions locals.

En aquest model, la contrapart local té un paper central, ja que és qui coneix de primera mà les necessitats de la població i del territori. El voluntariat, per tant, forma part d’un procés més ampli que no es limita a l’estada de la persona voluntària.

En paraules de Riana Wulandari, voluntària de les Nacions Unides que treballa amb UNICEF a Indonèsia, "el voluntariat mai ha consistit a fer-ho tot. Es tracta d’estar present als llocs on importa, i de contribuir a alguna cosa amb valor durador".

Un estudi sobre voluntariat i desenvolupament a la regió Àsia-Pacífic, elaborat per Yea, Sin i Griffiths l’any 2018, alerta que el voluntariat internacional pot "tenir la propensió de replicar relacions colonials" quan es construeix des de relacions desiguals de poder. Els autors assenyalen que, en aquests casos, els beneficis poden recaure més en les persones voluntàries que no pas en les comunitats d’acollida.

L’estudi també posa l’accent en la construcció de vincles, i apunta que el valor d’aquestes experiències no rau tant a resoldre desigualtats macroestructurals, sinó a generar relacions de confiança i vincles duradors entre persones i organitzacions que puguin derivar en futures col·laboracions.

Un procés abans, durant i després

Els criteris que Lafede defensa es recullen en el seu Decàleg de Voluntariat Internacional Responsable, que planteja el voluntariat com un procés complet format per la preparació, l’estada i el retorn, i no únicament com un viatge puntual.

La formació prèvia també ocupa un lloc destacat en aquest plantejament. El decàleg estableix que aquesta ha d’incorporar perspectives ecologista, decolonial i feminista abans de participar en una experiència internacional.

Un altre dels principis és que la iniciativa respongui a una demanda real de les organitzacions locals. Lafede també defensa que les relacions entre les persones i organitzacions participants han de ser horitzontals, sense reproduir dinàmiques d’assistencialisme o salvacionisme.

La manera de comunicar l’experiència és igualment un aspecte rellevant. El decàleg planteja que la comunicació, també a les xarxes socials, ha de protegir la dignitat i el dret a la imatge de les persones, especialment en el cas de la infància.

Aquesta mirada implica explicar el voluntariat des d’una perspectiva de drets i capacitats, i no presentar les persones o comunitats com a objectes de compassió. Lafede reivindica, en aquest sentit, el paper de les entitats especialitzades com a referents de bones pràctiques en l’àmbit del voluntariat internacional.

El compromís també és local

El compromís amb la transformació de les desigualtats globals no requereix necessàriament marxar a l’estranger. Lafede reivindica també el voluntariat local com una forma de participació i d’experiència educativa i transformadora que es pot desenvolupar des de l’entorn més proper.

Aquesta opció permet col·laborar amb entitats comunitàries i de barri que necessiten persones voluntàries per sostenir els seus projectes. Des de Lafede també es convida a explorar aquestes oportunitats de participació a través de les organitzacions federades i altres iniciatives presents al territori.

El voluntariat de proximitat també evita la necessitat de fer grans desplaçaments. Segons un estudi de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la UAB, el transport aeri concentra el 95,9% de les emissions generades pel turisme a la ciutat de Barcelona.

La necessitat d’implicació social, a més, és present en el context més proper. Segons les dades recollides per l’Idescat, el 24,8% de la població de Catalunya es trobava en risc de pobresa o exclusió social l’any 2025. Per a les persones que vulguin trobar un espai de participació, Lafede remet al seu directori d’organitzacions federades, així com al mapa de punts de voluntariat local de Catalunya i a la plataforma Voluntariat en un Clic, que recullen oportunitats per col·laborar amb entitats arreu del territori.

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari