Arnau Oliver: “El repte en el voluntariat és trobar l’equilibri entre compromís i flexibilitat”

Setembre marca la tornada a l’activitat per a moltes entitats. És hora de reprendre projectes i iniciatives, però també és un moment clau per reactivar, captar i cuidar el voluntariat. A Camins Fundació, aquesta tasca és complexa perquè requereix trobar persones que encaixin amb projectes molt diversos, acompanyar-les des del primer contacte i buscar un equilibri entre la flexibilitat que demana el dia a dia i el compromís més a llarg termini que necessiten algunes iniciatives.

Aquest curs, a més, serà especial per a l’entitat, que celebra vint anys de l’activitat de la Fundació Social Escola Pia. En parlem amb l’Arnau Oliver, tècnic de Comunicació i Voluntariat de l’entitat, per conèixer com afronten el nou curs, quins reptes tenen al davant i què han après sobre la captació, l’acollida i la continuïtat de les persones voluntàries.

Com afronteu el nou curs des de Camins Fundació?

Ara mateix encara estem engegant el curs, amb molta gent tornant de vacances. Aquest any, però, tenim una cita molt especial perquè commemorem els vint anys de l’activitat de la Fundació Social Escola Pia. Ho celebrarem el 4 de novembre amb un acte que encara estem acabant de tancar i al qual convidarem tothom que hi vulgui venir.

Pel que fa al voluntariat, necessiteu incorporar persones noves?

Sí. Abans de l’estiu ja vam obrir diverses oportunitats perquè la gent s’hi pogués anar apuntant. El setembre és una mica com el gener per a molta gent, i a més bona part dels perfils que ens encaixen són estudiants. Ara mateix, on necessitem més persones és en el projecte de mentoria. Comencem el curs amb unes setanta-cinc parelles, repartides entre Barcelona, Sabadell i Sant Adrià.

El setembre és un mes important per captar voluntariat. Com us arriba la gent habitualment?

Treballem molt en xarxa amb entitats, centres de formació, ajuntaments, universitats i casals joves, en funció del projecte i del perfil que busquem. Ara mateix, un dels principals reptes en el voluntariat és trobar l’equilibri entre compromís i flexibilitat. Tenim projectes que duren tot el curs, com el de mentoria, on demanem aquest compromís continuat. Alhora, busquem sobretot persones joves, d’entre divuit i trenta anys, que sovint estan acabant els estudis o buscant feina. Aquí és on ens costa més trobar l’encaix.

En alguns dels vostres projectes, la continuïtat de la persona voluntària és especialment important.

Sí, perquè no tots els projectes demanen el mateix tipus de compromís. Quan una persona només té disponibilitat per a un mes, dos mesos o un trimestre, hi ha activitats que no li oferim perquè necessiten que el vincle es vagi cuinant. En aquests casos, busquem opcions més adequades, com el suport acadèmic o les parelles lingüístiques. En canvi, en les mentories amb infants, la continuïtat és especialment important. Al principi pot costar que la relació arrenqui, perquè hi ha nervis i la confiança s’ha d’anar construint. Per això cal donar temps perquè aquest vincle es consolidi.

Quan una persona vol fer voluntariat a Camins, quin recorregut segueix fins que s’incorpora a un projecte?

Depèn del cas. De vegades fem accions més quirúrgiques i anem directament a universitats o cicles formatius, sobretot d’àmbits socials, per presentar els projectes. En aquests casos, les persones interessades poden passar directament a parlar amb les tècniques. Altres ens arriben a través del web o de plataformes com Torre Jussana, la Borsa de Voluntariat de la Federació Catalana de Voluntariat Social o Hacesfalta.org, que ens ajuden bastant.

I un cop arriba la persona?

Per fer un primer filtre, primer parlo amb ella per explicar-li com funciona, saber què busca i valorar quin projecte encaixa millor amb el seu perfil i la seva disponibilitat. A vegades algú s’ha apuntat a una activitat de llarg termini, però veiem que pot encaixar millor en una proposta puntual. Al final, es tracta de trobar l’opció que s’hi adapti millor.

Formeu les persones voluntàries?

Sí. Un cop han passat aquest primer filtre, les tècniques del projecte fan una primera formació. Aquest any, però, hem detectat que a moltes persones potser els faltava entendre millor què implica fer voluntariat a Camins, amb quins perfils es poden trobar, quins reptes hi ha i què poden aportar. Per això hem incorporat una formació inicial més general, abans de la formació específica de cada projecte, que és la que fan les tècniques.

Més enllà de dedicar unes hores al projecte, què espereu d’una persona voluntària a Camins?

Aquest any hem fet una reflexió conjunta amb les entitats i escoles de la família de l’Escola Pia sobre què volem que representi fer voluntariat amb nosaltres. No volem que sigui simplement una experiència per omplir l’expedient.

En quin sentit?

Busquem que sigui un element de transformació tant per a la persona voluntària com per a la persona que acompanya. En un moment amb tant soroll, distorsions i notícies falses, volem que el voluntariat permeti posar-se al costat d’una altra persona, entendre les seves circumstàncies i problemàtiques i contribuir a una societat més justa i cohesionada. Volem anar més enllà de venir a fer una activitat puntual i prou. 

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by CAMINS. Fundació Social Escola Pia (@caminsfundacio)

Un cop s’han incorporat, les acompanyeu i en feu un seguiment perquè se sentin vinculades al projecte?

Sí, però depèn del projecte. En alguns, la relació entre la persona voluntària i la tècnica és molt propera i es troben cada vegada que fan l’activitat. En d’altres, com el de mentoria, les trobades es fan fora de l’horari escolar i de l’entitat, i el seguiment és diferent.

Com ho feu?

En aquest cas, el fem sobretot per WhatsApp. Abans teníem una aplicació, però no es feia servir gaire. Ara ens envien una foto o alguna cosa que acrediti que han fet l’activitat i, una vegada al mes, també els truquem per saber com ha anat, com s’han trobat i si han tingut algun problema.

Què és el que més us costa avui a l’hora de captar i mantenir voluntariat?

És una qüestió que hem anat parlant amb les diferents entitats que comptem amb persones voluntàries. Abans, el voluntariat es plantejava més des de la pregunta què puc aportar a la societat, amb una mirada més general. Ara, en canvi, sovint parteix més d’una visió individual. Per això, el que més ens costa és trobar l’equilibri entre flexibilitat i compromís. Intentem que cada persona que arriba interessada trobi l’oportunitat de voluntariat que encaixi millor amb el seu perfil i la seva disponibilitat.

Què aporta el voluntariat que no pot aportar un equip professional?

Nosaltres tenim una visió més tècnica i, de vegades, una mica estandarditzada. Que arribi aire nou, gent de fora amb idees i mirades diferents, també ens aporta renovació. A més, el voluntariat ens permet arribar allà on nosaltres sols no podríem. En el projecte de mentoria, per exemple, seria impossible tenir setanta-cinc persones tècniques fent aquest acompanyament setmanal. El voluntariat ens permet arribar més lluny i ampliar l’abast de la nostra tasca.

I pel que fa als nous projectes, en quin punt està la Rotllana, per exemple?

Ara mateix estem mirant com donar-hi continuïtat. Ens agrada molt aquest projecte perquè permet oferir un espai extraescolar i avançar cap a la igualtat d’oportunitats, perquè tothom tingui les mateixes possibilitats. A més, comptem amb el suport de persones voluntàries, entre alumnat i professorat, que ens permeten arribar més lluny del que podríem amb els recursos que tenim.

Teniu pensat ampliar el projecte?

La voluntat és intentar impulsar aquest model a més escoles pies. Ara mateix tenim projectes a Barcelona, Igualada i Sabadell, però estendre-ho a tots els espais seria com la carta als Reis, perquè és un repte molt gran.