La custòdia del territori creix un 21% i ja supera les 50.000 hectàrees a Catalunya
Comparteix
El nou Inventari de custòdia del territori a Catalunya 2026, elaborat per la Xarxa per a la Conservació de la Natura, recull 777 iniciatives i constatat que les entitats n'impulsen gairebé set de cada deu.
L'any 1998, una gravera de Sant Celoni va entrar en contacte amb l'aqüífer de la Tordera i es va omplir d'aigua. En comptes de reomplir l'excavació, l'Ajuntament va optar per afavorir la recuperació natural de l'indret. Aquell espai és avui l'aiguamoll de les Llobateres, una zona humida que s'ha convertit en un refugi per a la biodiversitat i un punt de parada per a les aus migradores.
La recuperació de l'espai va fer un salt endavant el 2019, quan el consistori i l'entitat ambiental SEO/BirdLife van signar un acord de custòdia del territori per reforçar-ne la conservació. D'aleshores ençà, s'hi han impulsat accions per restaurar hàbitats, recuperar el bosc de ribera, crear basses per a amfibis i controlar espècies invasores. Una tasca en què també s'hi han implicat centres educatius, entitats locals i persones voluntàries.
El cas de les Llobateres, recollit a l’últim Butlletí de Medi Ambient de la Generalitat, és un exemple de com la custòdia del territori permet sumar esforços entre administracions, entitats i ciutadania per conservar i millorar els espais naturals. Una fórmula que s'estén arreu de Catalunya i que, segons el nou Inventari de custòdia del territori 2026, elaborat per la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN), ja abasta més de 50.000 hectàrees a través de 777 iniciatives impulsades per 71 entitats.
Més hectàrees sota custòdia, però menys iniciatives
Si aprofundim en les dades de l’inventari, en els últims cinc anys, la superfície sota custòdia del territori a Catalunya ha repuntat gairebé un 21%. Això és, ha passat de les més de 41.000 hectàrees del 2021 a les prop de 50.000 del 2026, gairebé 9.000 hectàrees més. Una extensió que equival a l'1,57% del territori català i que posa de manifest el creixement d'aquesta estratègia de conservació.
Amb tot, aquest augment contrasta amb una lleugera reducció del nombre d'iniciatives, que han passat de 796 a 777. Aquesta diferència no respon únicament a acords que hagin deixat d'estar vigents. En aquest període, s'han formalitzat 128 nous acords i se n'han donat de baixa 147. D'aquests últims, prop de 75 han finalitzat, no s'han renovat o han estat rescindits, mentre que els 72 restants corresponen principalment a processos de revisió i actualització de dades, com ara fusions d'acords o traspassos entre entitats.
La custòdia del territori es basa en “acords voluntaris entre propietaris i entitats compromeses amb la preservació del patrimoni natural i paisatgístic”, tal com explicava el Miquel Rafa, director de Sostenibilitat i Territori de la Fundació Catalunya La Pedrera, en un article d'opinió publicat recentment a Xarxanet sobre els orígens d'aquest model de conservació a Catalunya, que té com a document fundacional la Declaració de Montesquiu a finals de l’any 2000. Aquests acords poden adoptar diferents fórmules i complementen els mecanismes legals de protecció dels espais naturals.
Les entitats ambientals, al capdavant de la custòdia
El tercer sector ambiental té un paper central en la custòdia del territori a Catalunya. Segons l'inventari, les associacions i fundacions impulsen 535 de les 777 iniciatives registrades, el 69% del total. A més, aquests projectes concentren el 88% de tota la superfície sota custòdia, més de 44.000 hectàrees. La resta d'iniciatives són promogudes per ajuntaments i altres organismes públics.
La Fundació Catalunya La Pedrera és una de les entitats amb una llarga trajectòria en aquest àmbit. Entre altres iniciatives, ha establert 31 reserves forestals de boscos madurs o vells arreu del territori català. Actualment, també impulsa un projecte a Collserola per recuperar antics oliverars abandonats i reduir el risc de grans incendis forestals. Tenint en compte que bona part d'aquests terrenys són privats, el Miquel Rafa destaca que la custòdia és “una eina clau per facilitar acords amb els propietaris i permetre actuacions àgils i efectives de gestió i prevenció”.
Un altre exemple és la tasca de Graëllsia, una entitat ambiental de les Terres de l'Ebre que treballa en la conservació de barrancs, espais fluvials i zones humides. Al barranc de Santes Creus, a l'Ametlla de Mar, impulsa actuacions per recuperar la vegetació, controlar espècies invasores i fer seguiment de la biodiversitat, amb la participació de persones voluntàries. “La custòdia és actuar, però també conèixer, seguir i mantenir”, assegurava la seva presidenta, Vicky Carles, en una entrevista a Xarxanet.
Pel que fa a la distribució territorial, l'inventari revela diferències importants. Girona concentra el nombre més elevat d'iniciatives, amb 379, gairebé la meitat del total. En canvi, Tarragona i Lleida són les demarcacions amb més superfície sota custòdia, per sobre de les 18.000 i 17.000 hectàrees, respectivament. Aquest contrast mostra que un nombre més elevat d'iniciatives no implica necessàriament més superfície conservada, atès que les dimensions dels espais en custòdia poden variar considerablement.
Els boscos concentren dos terços de la superfície sota custòdia
Els boscos són els principals protagonistes de la custòdia del territori a Catalunya. Segons recull l'inventari, les iniciatives forestals representen més del 45% del total i concentren prop del 66% de la superfície sota custòdia. A força distància se situen els espais fluvials i les zones humides, amb un terç de les iniciatives, seguits dels espais agrícoles, ramaders i oberts, amb gairebé el 18%.
Precisament, en l'àmbit forestal destaca CustForest, un projecte liderat per la XCN amb la participació de quatre entitats ambientals i l'assessorament del CREAF. Durant dos anys, fins a finals del 2025, ha treballat en quatre territoris de Catalunya per millorar la conservació d'espècies i hàbitats amenaçats, amb actuacions adaptades a cada espai. “Hi ha una idea molt estesa que conservar vol dir no tocar res, però no sempre és així”, apuntava a Xarxanet la tècnica del projecte, Laura Gracia, qui, alhora, és autora de l’inventari. En aquest sentit, en alguns boscos convé afavorir la seva evolució natural, mentre que en d'altres són necessàries intervencions per millorar la biodiversitat.
Una altra manera d'entendre la gestió forestal és la que impulsa la Fundació Sèlvans amb el programa CompensaNatura. A través d'aportacions de particulars i empreses, la iniciativa busca preservar boscos madurs mitjançant acords de custòdia que compensen les persones propietàries a canvi de no talar-los durant vint-i-cinc anys. “No cal ser jardiners de tot arreu. En alguns llocs, la natura sap perfectament què ha de fer”, defensava en una conversa recent amb Xarxanet l'Stefan Esser, responsable del programa, en la mateixa línia que Gracia.
L'inventari posa de manifest el valor d'aquests espais per a la biodiversitat. El 82% de les iniciatives inclouen almenys un hàbitat d'interès comunitari i s'hi ha identificat la presència de 357 espècies d'interès, 255 de les quals estrictament protegides. A més, un 36% de les iniciatives es desenvolupen fora de les figures de protecció analitzades, fet que evidencia el paper de la custòdia més enllà dels espais naturals protegits.
Els reptes per garantir la continuïtat de la custòdia
Malgrat els avenços, l'informe també identifica reptes pendents, especialment pel que fa a l'estabilitat dels acords i el finançament de les entitats. També assenyala la necessitat de millorar el seguiment dels resultats de conservació. Tot i que més del 75% de les iniciatives fan algun tipus de seguiment, encara manquen dades fiables per determinar fins a quin punt les actuacions contribueixen a millorar l'estat dels ecosistemes. Una qüestió important per poder valorar l'impacte real de la custòdia, més enllà de les hectàrees que abasta.
En aquest sentit, el 2025, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i la XCN van commemorar amb unes jornades els deu anys de la signatura del primer conveni de custòdia fluvial a Catalunya. Enguany, les dues organitzacions han publicat una guia pràctica i un manual d'indicadors, aquest últim elaborat per l'ACA, per facilitar el seguiment i l'avaluació dels efectes ecològics i socioeconòmics de les actuacions de conservació i restauració de rius i zones humides.
Que la custòdia del territori abasti cada vegada més superfície no garanteix, per si sol, la continuïtat dels projectes. En un comunicat publicat aquest setembre, la XCN alertava que la darrera convocatòria de subvencions de la Generalitat per promoure i consolidar la custòdia del territori es va publicar el 2020. Per això, l'entitat reclama un finançament públic estable i pluriennal que permeti sostenir la tasca de les organitzacions ambientals i garantir la continuïtat de les actuacions de conservació.
Afegeix un nou comentari