Associacions, voluntariat i conflictes, article de Xavier Pastor

Podem afirmar que l'associacionisme i el voluntariat són un tret característic de la nostra societat, del tarannà dels catalans i de les catalanes. Tanmateix, el teixit associatiu i de voluntariat català no està exempt de conflictes. Ans al contrari, tot i el seu èxit, també es produeixen conflictes tant en l'àmbit intern com amb els altres agents socials. L'any 2006, l'editorial Mediterrània amb la Confederació d'Associacions de Veïns de Catalunya publicaven la Guia pràctica de la gestió de conflictes al teixit associatiu i de voluntariat. Aquest llibre presenta fórmules i casos de gestió de conflictes, a partir de l'anàlisi dels punts forts i febles tant a nivell intern i extern, amb l'objectiu d'enfortir les organitzacions i la seva acció.

I és que aquest és un sector estratègic per al país, ja que, avui, els conflictes públics ja no són patrimoni exclusiu dels governs, la qual cosa permet a entitats i persones voluntàries donar resposta a una munió de problemes i conflictes, per tal de consolidar les seves funcions socials i adquirir més reconeixement en la societat. Així, segons dades de l'estudi de la Generalitat de Catalunya «Els Catalans i el Voluntariat», mentre que a l'any 1996, un 64,9% dels catalans afirmava que "seria desitjable que les associacions de voluntaris poguessin tenir més protagonisme en la resolució de problemes socials", l'any 2001, eren un 82, 3%.

Al meu entendre, 7 són les claus d'aquest rol a l'alça en la resolució de conflictes públics del moviment associatiu i de voluntariat:

• Detectar. Hi ha la voluntat i la capacitat per part de les associacions i de les persones voluntàries de detectar els conflictes.
• Actitud positiva. Una manera de percebre, pensar i actuar davant dels problemes i de les persones. Les associacions aporten aquesta visió, recursos i suport.
• Immediatesa i escalada conflictual. Els conflictes són processos amb fases. Les associacions detecten conflictes, donen una resposta immediata i proposen vies de solució abordant les seves causes. També, recorden conflictes presents no resolts.
• De baix a dalt. Les associacions canalitzen demandes i necessitats col·lectives, vehiculant el malestar ciutadà i són un espai de formació democràtica a través del diàleg i la participació.
• De dalt a baix. Les associacions s'impliquen en plans i programes amb l'administració per a la millora del sector associatiu i de la societat.
• Transformar. Les associacions i el voluntariat aconsegueixen resultats, plantegen noves propostes, ideen nous projectes, acosten als ciutadans cap al consens social.
• Reivindicar. Les associacions reivindiquen, sovint per mitjà de la generació de conflictes, una acció pública concreta per assolir una societat més democràtica i més plural.

I jo em pregunto: Què passaria si les associacions i el voluntariat no existissin o deixessin d'existir? Passaria que s'haurien de crear, perquè tal com deia en la conferència inaugural de les Jornades dels Plans de Desenvolupament Comunitari de Catalunya l'any 2009, el valor essencial i el gran paper que les associacions i el voluntariat desenvolupen a casa nostra és la voluntat i la capacitat d'abordar, gestionar i resoldre conflictes i problemes socials, i aquesta situació, encara avui, és més una realitat viscuda que objecte de reflexió.