'Haití: un terratrèmol que dura segles': Campanya Catalunya amb Haití

El Palau Robert de Barcelona acollirà del 18 de gener al 13 de febrer les activitats de la Campanya “Haití: un terratrèmol que dura segles. Campanya Catalunya per Haití”: des d’una exposició de fotografies i vídeos de les ONG que hi han estat treballant en l’emergència fins a diverses taules rodones, teatre i una bicicletada popular, amb l’objectiu de mostrar la solidaritat amb el poble haitià i denunciar les causes que han convertit Haití en un dels països més vulnerables del món.

Una xarxa gegant romandrà disponible durant tots aquells dies al Palau Robert perquè la ciutadania hi dipositi el seu suport als haitians i les haitianes a través dels seus escrits solidaris. A més, l’escriptor i il·lustrador Joma col·laborarà de forma gratuïta amb un dibuix especial per a la campanya.

Haití era, i és, el país més empobrit de l'hemisferi nord, amb el 78% de la població vivint amb menys de 2 dòlars al dia i prop del 54% vivint amb menys d’1. La seva economia es trobava en estat de fallida ja abans del terratrèmol, les infraestructures socials eren pràcticament inexistents i l'atur s'havia convertit en un problema crònic (s'estima que abans de terratrèmol un 70% de la població tenia llocs de treball inestables en l’economia informal).

El dia 12 de gener de 2010 es produeix un terratrèmol 7,2 en l’escala de Richter amb l’epicentre a 15 km. de la capital haitiana, Port au Prince, que deixa a Haití més de 220.000 persones mortes i dos milions d’afectades. Cada any es produeixen al món uns 50 moviments sísmics de magnitud similar i en molt poques ocasions s’arriba al grau de devastació registrat a Haití.

La magnitud de destrucció després d’un fenomen natural com el terratrèmol a Haití no es determina només per la seva amplitud sinó, i sobretot, pel nivell d’empobriment de la regió

Encara avui més d'un milió i mig de persones no tenen llar i viuen en campaments improvisats. Els haitians i les haitianes han de fer front no només als reptes de la reconstrucció física i econòmica del país, sinó també les tensions polítiques i la greu epidèmia de còlera que afecta ja la totalitat del país. Els resultats de les eleccions del passat 28 de novembre, envoltades de nombroses irregularitats, han estat altament qüestionats per la ciutadania i part dels candidats. La segona volta se celebrarà el 16 de gener de 2011. El procés electoral ha estat fortament marcat pel creixent descontentament de la població amb la gestió que el Govern de Préval i la Comissió Interina de Reconstrucció d’Haití (CIRH) estan fent del procés de reconstrucció. La CIRH està composta per aquells donants que superen els 100 milions de dòlars de donació, principalment els Estats Units, alguns països de la Unió Europea com Espanya o França, Brasil, Veneçuela, el Banc Interamericà de Desenvolupament, el Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional.

Un informe del Ministeri de Salut Pública i Població haitià del passat 17 de desembre parlava ja de més de 2.500 persones mortes i desenes de milers d’hospitalitzades per l’epidèmia de còlera. Segons aquest informe les persones afectades eren més d’115.000 i l’epidèmia s’havia estès al desembre a tot el país, inclosa la capital.

Entitats que signen la Campanya:

Acció contra la Fam, Ajuda en Acció, Assemblea de Cooperació per la Pau, Creu Roja Catalunya, Farmamundi, Intermón Oxfam, Mans Unides, Observatori del Deute en la Globalització, Save the Children i Unicef.

També publicat a xarxanet/internacional: Augmenta la violència sexual contra dones i nenes a Haití.