Les Caixes d’Estalvi i l’esperit fundacional

Setem ha elaborat un estudi amb comparatives de diverses entitats financeres per tal de comprovar els diferents comportaments institucionals.

Les caixes d’estalvis són fundacions de caràcter privat, que combinen funció financera i social, ja que una important part dels seus beneficis es reverteixen a obres socials.

Les obres socials realitzades per les caixes d’estalvis beneficien molts ciutadans espanyols, ajudant alhora, al manteniment de centres i realitzant activitats relacionades amb les principals demandes socials, de medi ambient, de la cultura i d’ajuda als col·lectius amb problemes d’exclusió social.

Malauradament, les caixes s’allunyen cada vegada més dels seus objectius inicials i, per contra, s’apropen més al funcionament dels bancs, actuant gairebé com una societat anònima i no com una societat limitada de caràcter fundacional.

Amb aquest funcionament es preveu que, a la llarga, les caixes d’estalvis acabin desapareixent i es transformin en bancs, ja que sembla que les caixes estan tendint a assumir com a principal prioritat el seu creixement financer, en comptes de la seva tasca social.

És evident que a les caixes d’estalvis cada cop hi ha més participació d’empreses multinacionals, que inverteixen en promocions immobiliàries i estan vinculades en negocis armamentístics  i que vulneren els drets humans. Amb aquestes activitats, on queda la raó social de les caixes?  

Les caixes d’estalvis no sempre incideixen positivament en els països del sud, ja que les caixes financen projectes i empreses que vulneren els drets humans i provoquen efectes negatius, tant socials com ambientals als països del sud.

El gran creixement econòmic que es va viure a Espanya va provocar la construcció desmesurada d’habitatges i l’impuls a obtenir una propietat privada. Les entitats financeres van concedir hipoteques, de forma indiscriminada, que fins i tot es podien arribar a pagar en 50 anys.

Moltes de les condicions que es van pactar en els crèdits hipotecaris no només eren abusives sinó que, a més, difícilment els destinataris arribaven a entendre-les.  Això, va provocar un sobreendeutament d’una gran part de la població.

Arran de la crisi, va augmentar l’atur i això ha provocat que milers de persones no hagin pogut fer front a les quotes de la seva hipoteca i hagin acabat perdent el seu habitatge.

Segons la legislació espanyola, un cop embargat l’habitatge per part de l’entitat bancària, si l’import valorat del pis es inferior al deute, les entitats financeres seguiran reclamant  la part del deute no saldat a l’antic propietari, mitjançant l’embargament de nòmines fins que es satisfaci el deute total. la qual cosa provoca, en conseqüència, una augment de l’economia submergida.

Finalment, l’informe destaca que gairebé cap caixa d’estalvis ofereix garantia de finances ètiques, atès que la majoria d’elles no aplica un principi de transparència, coherència i implicació.

Llegir més