Associacionisme i indignats

L’entrevistat fou un dels líders de l’objecció de consciència al servei militar en els anys setanta, objecció que aconseguí l’eliminació de l’obligatorietat de fer el servei militar.
Tot i que l’entrevista és força expressiva del que ha suposat el moviment dels indignats, destacaríem com a resum les seves darreres frases: “La gent ens podem organitzar sense haver de tenir hiperestructures ni organitzacions institucionalitzades formals, gràcies a unes eines com Twitter, Facebook, blogs, web i e-mail. La capacitat de reflexió col·lectiva, d’autoconvocatòria, d’interconnexió permanent entre la societat civil activa és totalment nova. Òbviament, això no ho és tot, però facilita les coses quan la gent està motivada per a autoorganitzar-se sense passar per grans estructures. En moments de crisi profunda, no podem prioritzar els aspectes institucionals i formals sobre els aspectes vitals. Essent sintètic, destacaria com a aspectes del 15M que poden ser perfectament extrapolables a d’altres moviments associatius els següents: la interconnexió permanent; la no-violència que no coopera amb la injustícia; la capacitat de decisió col·lectiva; però bàsicament la capacitat de revolta i de transgressió que ens ha fet espavilar a tots, en el sentit de sortir de l’acceptació d’una situació inacceptable. Som en una situació de crisi profundíssima de civilització en tots els àmbits i en totes les escales i fèiem veure que no passava res. Prenguem-ne nota i fem-hi alguna cosa.”