Codi de bones pràctiques per a treballs audiovisuals amb pobles indígenes

Per a l’ONG, els realitzadors han de ser conscients de la seva responsabilitat a l’hora de retratar comunitats indígenes atès que tot sovint els treballs audiovisuals són l’única via per la qual el gran públic les podrà conèixer.

En aquest sentit, Survival recorda que l’opinió pública és un factor decisiu en el tracte que reben les comunitats indígenes i d’aquí que el rol dels mitjans audiovisuals esdevingui fonamental.

La guia elaborada per Survival insta els realitzadors a tractar els pobles indígenes amb els mateixos principis que els mitjans responsables apliquen a les minories dels països industrialitzats.

Per tot plegat, la guia ofereix una sèrie de principis bàsics que haurien de respectar tots els mitjans audiovisuals per garantir muntatges imparcials i fidels a la realitat. Les instruccions que conté el document s’estructura en 5 apartats;

1.      Treballar amb indígenes.

2.      Mesures de seguretat per als indígenes i els equips.

3.      Un muntatge imparcial.

4.      Veritat i exactitud.

5.      Llenguatge i tractament discriminatori.

Survival Internacional ha elaborat aquesta guia arran d’una sèrie de televisió sobre el poble indígena matsigenka, del Perú, que es va emetre a TravelChanel (Estats Units) i la BBC (Regne Unit).

El programa va rebre dures crítiques de dos experts coneixedors d’aquest poble i que parlen amb fluïdesa la seva llengua, el doctor Glenn Shepard i Ron Snell. Segons els experts, el programa era un “muntatge fals, inventat i distorsionat” en què, per exemple, sovint les traduccions eren inventades.

Per la seva banda, el director de Survival International, Stephen Corry, va qualificar el programa com un “depriment exemple de com es retraten normalment els pobles indígenes a televisió”.