Cuki Pons: “El meu somni és que arribem a tenir vint mil fotos de Camprodon”

Als Quatre Cantons de Camprodon, un grup d’homes treuen a palades el fang que hi ha deixat el fort aiguat que el poble va patir l’octubre del 1940. Un d’ells, encara amb la pala a les mans, mira cap a la càmera de Valentí Planesas. En una altra fotografia del mateix autor, el carter reial llegeix el pregó dalt d’un cavall, amb la mainada a banda i banda del carrer València.

Aquestes dues escenes formen part de les prop de sis-centes fotografies que es poden consultar al catàleg del Centre de la Imatge de Camprodon (CIC). Les primeres imatges que s’hi van incorporar provenen de la Col·lecció Martí Pujol i són obra de Planesas, que durant molts anys va ser el fotògraf del poble, però el catàleg també s’obre a les col·leccions familiars. De tot plegat, en parlem amb el Cuki Pons, reconegut productor audiovisual i president de l’Associació pel Foment del CIC, qui repassa com va néixer aquest arxiu municipal i explica la feina que hi ha darrere de cada fotografia abans que tothom la pugui veure. 

Què és el Centre de la Imatge de Camprodon?

És un arxiu fotogràfic municipal obert a tothom. Ve d’una cosa tan simple com la nostàlgia per un passat recent que hem viscut o que ens han explicat els pares o els avis. A Camprodon pràcticament ens coneixem tots i, en una foto de grup o altra, sempre hi surt algú que coneixes o que és de la família. La gent s’enviava aquestes fotos per WhatsApp, però estaven molt escampades. I vam pensar que les podíem ordenar i aplegar en un arxiu on tothom les pogués veure.

I com vau passar de la idea a posar-la en marxa?

Amb el Martí Pujol i l’Esteve Pujol, que havia sigut alcalde molts anys, ho vam proposar a l’alcalde. Li va semblar molt bé i vam desenvolupar la idea plegats. Tots teníem clar que volíem que l’arxiu fos municipal, que fos del poble. Com que l’Ajuntament no podia crear un departament d’arxiu, vam acordar que el millor era fer una associació que se n’encarregués. Vam convidar companys i amics del poble i així vam crear l’Associació pel Foment del CIC.

Què podem trobar al catàleg?

Ara mateix s’hi poden consultar gairebé sis-centes fotos. Ens centrem en el municipi de Camprodon. Si agaféssim tota la vall o tota la comarca, ja ens n’aniríem a una altra dimensió. Tenim tant de material de Camprodon que volem anar a poc a poc i fer-ho bé.

De quines èpoques busqueu fotografies?

El període que ens hem marcat va dels inicis de la fotografia fins al 1975. Tant de bo en surti alguna del segle XIX! El 1975 ens va bé com a tall per situar les etapes del segle XX. En aquella època es feien les fotos justes, perquè les havies de portar a revelar i valia molts diners. Quan es va començar a fotografiar en digital, el volum de fotos ja era un altre. Nosaltres parlem de la foto com a document, memòria i record.

Comentaves que abans es feien les fotos justes.

Se’n feien sobretot quan hi havia algun esdeveniment familiar, com un casament, un bateig o una comunió. També se’n feien per la festa dels vells, quan es ballaven sardanes o al concurs d’hípica. D’esport, en tenim moltes. També n’hi ha de fets com l’aiguat de l’any quaranta. De la guerra en tenim poques, però de la postguerra n’hi ha moltes. Gairebé totes tenen un caràcter social. Pel que fa als temes, estem oberts, sempre que siguin fotos fetes a Camprodon. Les personals també ens interessen, però busquem que tinguin un interès una mica comú.

Per on vau començar a l’hora de triar les fotografies?

Hem començat amb una part de l’arxiu del Valentí Planesas, que durant molts anys va ser el fotògraf del poble. Hi era en tots els esdeveniments, de la processó de Setmana Santa al casament de no sé qui, i també feia la foto d’anar a la mili. El Martí Pujol va adquirir el seu arxiu i encara n’estem seleccionant les fotos. Moltes tenen aquest interès col·lectiu que busquem.

Amb quins altres fons esteu treballant?

També hem començat a treballar amb altres arxius professionals i amb col·leccions familiars. Tinc molt d’interès que les puguem penjar aviat, perquè són una altra manera de veure la societat, la història i la memòria. Des de la perspectiva d’una família també es pot veure la vida del poble. Hi ha fotos divertides perquè, de sobte, hi reconeixes un personatge del poble.

I fins on voldríeu arribar amb el catàleg?

Tenim unes sis-centes fotos al catàleg i moltes més per digitalitzar. Aviat en pujarem tres-centes més. La voluntat és arribar a les deu mil en un any. Jo sempre tiro amunt, però el meu somni és que el catàleg en tingui vint mil. També volem que es pugui consultar des d’altres arxius. Per això seguim els mateixos estàndards de dades que els catàlegs de la Diputació de Girona o de la Generalitat. Anem pas a pas, perquè quan pugem una foto ha d’estar documentada al màxim.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Ajuntament de Camprodon (@ajcamprodon)

Quina feina hi ha darrere d'una fotografia que arriba al CIC?

Hi ha una feina tremenda. Per documentar una foto hem d’anar identificant cada element que hi apareix i recollir aquesta informació a la fitxa. Aquí és on tenim el tap d’ampolla, perquè és una feina laboriosa i la fem de manera voluntària. Ara tenim tres persones més disposades a col·laborar. La Marta Grassot, que és especialista en arxius, dirigeix la part tècnica. Un cop tenim les fotos indexades, les confirmem, les digitalitzem i, quan en tenim un bloc, les pugem al web.

Us ajuda la gent del poble a identificar què surt a les fotografies?

Sí, quan ens cal alguna informació, la demanem. A l’associació tenim gent de més anys i, quan mirem una foto, ens anem preguntant qui és aquest o si podria ser aquesta festa o aquella. Potser són els Jocs Florals de l’any no sé què... I així ho anem documentant. És una feina laboriosa i de responsabilitat, però tothom que s’hi apunti, encantats de la vida.

I si algú té fotografies antigues de Camprodon a casa, què li diríe'?

Molta gent ja s’ofereix a portar-nos fotos. Tothom té a casa la seva capsa de sabates o de galetes plena de fotos, però anem a poc a poc perquè no ens podem fer càrrec de tot. Més que portar-nos-en, ara ens va bé que la gent entri al web, hi navegui i miri les fotografies. T’hi pots passar una bona estona mirant i remirant. Sobretot, convidem la gent a visitar-lo.

Per què és important que aquestes fotografies estiguin accessibles per a tothom?

Perquè és la memòria. Una fotografia és un document que ens permet veure la història. La història s’escriu des de moltes perspectives subjectives, però la fotografia ens en dona una de molt objectiva. Això va passar així perquè es veu. I amb aquesta feina també preservem l’art fotogràfic. Té valor artístic, té valor documental i té valor de memòria.

Més enllà de la fotografia, què us agradaria recollir?

Volem anar més lluny. Hem començat per la fotografia, però també ens interessa el material gràfic i la il·lustració. Només amb el material gràfic de Birba ja tindríem un capítol sencer. Després hi ha els papers de les botigues amb les seves tipografies, les etiquetes dels embotits, les entrades i els cartells de cine o el ball de quintos del seixanta-dos. Hi ha tot un grafisme molt ric. Ja recollim aquest material amb la idea d’incorporar-lo més endavant, quan tinguem la part fotogràfica més avançada.

Després de veure tantes fotografies de Camprodon, n’hi ha alguna que t’hagi sorprès especialment?

Més que sorprès, estic content de veure que n’hi ha tantes i de coses tan entranyables i tan memorables. A mi m’agraden molt les fotos de la vida quotidiana, com una del mercat un diumenge qualsevol. No era cap dia especial ni va passar res. Aquestes són molt maques perquè hi veus el dia a dia.