Els 5 grans reptes del voluntariat català

La majoria d’aportacions es poden resumir en 5 grans reptes. En aquest article explicarem en detall aquestes 5 idees:

- Les organitzacions han d’adaptar-se a una societat que ha canviat

- Cal potenciar el voluntariat com a agent que genera valors

- S’ha d’avançar en la formació del voluntariat, però també de les entitats

- Cal millorar la promoció del voluntariat que es fa des del sector públic

- Hem de reflexionar sobre el model català del voluntariat

 

 

Les organitzacions han d’adaptar-se als canvis socials

La societat i les persones han canviat. I amb ells han canviat les formes de comunicar, els valors, les motivacions i els interessos. En aquest context les organitzacions han de mirar d’adaptar-se de la millor manera possible.  Ramon Bartomeus, Director de Recursos d’iWith.org, explica que el repte el veu “en donar resposta a aquesta nova onada de ciutadans que disposen de formació, temps i recursos per ajudar, però volen fer accions concretes en resultats quantificables a curt termini”. Anna Varderi, responsable de voluntariat de la Fundació Enriqueta Villavecchia, explica que “Hauríem de ser capaços d'escoltar bé allò que la ciutadania, cada cop més proactiva i més participativa, ens exigeix, i donar la resposta adequada.”

 

Està clar doncs, que cal canviar-se i adaptar-se al nou context. Però com i de quina manera? Segons Jaume Albaigès, autor del bloc TecnolONGia,  “les entitats hauran de poder oferir al nou voluntariat diferents vies d’implicació amb les respectives causes que s’adaptin als seus desitjos i interessos i a les seves limitacions horàries, geogràfiques o de qualsevol altre tipus”. Begoña Navarrete, Presidenta de la Fundació Autònoma Solidària, concreta més: “Al Pla Nacional d’Associacionisme i Voluntariat, parlàvem de la necessitat de fomentar l’ús de les TIC’s (..) Ens vàrem quedar curts. El repte ja no és com aprofitar-nos de les noves tecnologies per fer el que fèiem millor, sinó com adaptar-nos a una nova forma de relacionar-se, horitzontal, immediata, ràpida, oberta, que arriba a milers de persones, i que és molt capaç de mobilitzar”. 

 

Carme Basté, directora de la Fundació La Marató de TV3, concreta molt més. Segons Basté el principal repte del voluntariat és que les organitzacions siguin capaces d’autogestionar-se i ser viables: “el gran repte passa per l’obtenció d’una base sòlida d’associats, donants i benefactors o patrocinadors que confiïn en els teus valors i en la teva capacitat de gestionar els seus fons”.

 

 

 

El voluntariat s’ha d’entendre com a generador de valors

No tots els experts assenyalen únicament a les organitzacions a l’hora de prioritzar reptes. Les persones també són un actor clau en el món del voluntariat, i hi ha cert consens en què els valors juguen un paper clau.

 

Segons Enric Canet, Director del Casal dels Infants del Raval, “el voluntariat haurà de ser compromís per les persones i l’entorn”. I continua: “Per assolir-ho, cal que comencem per transformar-nos nosaltres mateixos, vivint el valors que propugnem i proposant-los socialment. El voluntariat ha de deixar de ser passiu i militar totalment per a la nova causa.”

 

Susana Szabo, del Consell de Direcció del Centre Europeu de Voluntariat, també dóna molta importància als valors associats al voluntariat. Segons ella, cal “afirmar i enfortir els valors de base del voluntariat, com la generositat i l’altruisme”. En concret explica que el voluntariat permet “participar en la vida de la comunitat però no a través del mercat, sinó canviar el món a través de participar activament en el món local i de manera col·lectiva". Manuel García, president de la Plataforma Andaluza del Voluntariado també eludeix a aquesta idea: “la prioritat és consolidar-se com la manera més genuïna i més completa de participar en la nostra societat.”

 

 

La formació dels voluntaris, però també de les entitats

Fins ara s’ha focalitzat molt la formació cap als voluntaris. Una formació que és realment necessària, ja que cada cop s’ha de fer front a realitats més complexes. Ara bé, Marta Canas, responsable de l’Oficina de Voluntariat Social de Sant Cugat, ens recorda que les entitats (i els seus responsables) també s’han de formar. “les persones voluntàries i les entitats que tenen voluntariat han de veure la necessitat de la formació de les dues parts. Hem de passar a un voluntariat de qualitat i modern, preparat per les necessitats actuals”.

 

 

Millorar la promoció del voluntariat que es fa des del sector públic

Sandra Carrera, directora adjunta de la Xarxa de Custòdia del Territori, explica que és molt important “Visibilitzar els beneficis associats al voluntariat (socials, ambientals, econòmics i culturals), per tal de posar en valor la seva gran aportació a nivell personal, però sobretot a nivell social i ambiental.” Per aquesta raó, Gabriela Civico, Project Manager de l’Aliança per a l’Any Europeu del Voluntariat, explica que “el reconeixement del voluntariat és fonamental per (...) augmentar la quantitat, qualitat i l'impacte del voluntariat.”

 

Queda clar doncs que el sector públic ha de promocionar el voluntariat. Però, sabent que ja porta anys fent-ho, de quina manera han de millorar les polítiques de promoció del voluntariat. Segons Begoña Navarrete, “Hem d’optimitzar recursos, hem de prioritzar, hem de treballar més que mai amb transparència i confiança, i no hem d’oblidar que el que ens mou és la millora de les condicions de vida de les persones i la defensa de l’estat de benestar”.

 

Reflexió sobre el model català del voluntariat

El Model Català del Voluntariat, vigent fins a l’actualitat, té com a característica diferencial que el voluntariat es desenvolupa sempre en el marc d’entitats no lucratives. No obstant, hi ha elements que estan posant en qüestió aquest tret identitari del model català. Begoña Navarrete parla de com el voluntariat corporatiu està influint al model. “Sense adonar-nos-en, s’està transformant el nostre model català de voluntariat, que defensa que el voluntariat es dóna en el marc d’entitats privades i no lucratives, com a expressió d’una ciutadania activa i d’una societat civil que s’organitza per participar del bé comú de forma altruista i sense esperar rebre res a canvi”. Segons Navarrete “Ens manca una reflexió profunda, com la que va dur a terme el sector en el seu moment respecte al model català de voluntariat. El II Congrés Europeu del Voluntariat pot ser un bon moment per a aquesta reflexió”.

 

Des de xarxanet.org agraïm la col·laboració de: Ramon Bartomeus, Jaume Albaigès, Anna Barderi, Begoña Navarrete, Carme Basté, Enric Canet, Susana Szabo, Manuel García, Marta Canas, Sandra Carrera, i Gabriela Civico.