Heràclit, el filòsof fosc, adoptà tons profètics per anunciar una concepció de la vida i del món basada en la simple constatació de l'oposició de contraris que generen una tensió o canvi constant. Il·lustrà el seu missatge amb imatges eficaces com ara l'harmonia resultant de la tensió de les cordes de l'arc i la lira, o la del riu, en les aigües del qual és impossible de banyar-s'hi dues vegades. No és estrany, doncs, que grans literats com ara Wilde, Unamuno, Cernuda, Pessoa, etc. hi paressin esment i l'incorporessin com un esperó creatiu més a la seva tasca literària i també filosòfica.