Francesc Perendreu: "Els telèfons mòbils són la gran porta d’entrada a les addiccions socials"

El dimecres 11 de juny, el Museu Marítim de Barcelona acollirà la presentació de l’Observatori de Prevenció Activa, una iniciativa clau per analitzar i abordar les addiccions socials des d’una perspectiva integral, que compta amb la col·laboració activa de l’Associació Centre Català d’Addiccions Socials (ACENCAS). En l’impuls d’aquesta nova etapa hi ha tingut molt a veure el Francesc Perendreu, president d’ACENCAS, qui pot reivindicar una trajectòria de més de trenta anys ajudant persones que han quedat atrapades en addiccions socials.

Ell mateix va caure en el pou de la ludopatia i ho va perdre tot. Un dia va decidir jugar-se el seu destí a cara o creu. I va llançar una moneda a l’aire: si sortia cara, demanava ajuda; si sortia creu, se suïcidava. Per sort per a ell i per a totes les persones que ha ajudat, l’atzar va voler que sortís cara.

Avui, tot i que fa més de tres dècades que no juga a les màquines escurabutxaques, reconeix que serà ludòpata tota la vida. “Això és incurable”, diu. Ell és la millor prova que la rehabilitació és possible. Des que va deixar enrere l’addicció, Perendreu s’ha dedicat en cos i ànima a ajudar persones que estan en la mateixa situació que va patir ell. Es va formar i va crear ACENCAS, una associació compromesa amb la prevenció, detecció i intervenció en l’àmbit de les addiccions socials per donar suport a les persones que pateixen aquesta xacra. En parlem amb ell.

Què s’entén per addicció social?

Una addicció social és aquella que no presenta la necessita ingerir cap producte, com alcohol o drogues. Per tant, és una mena d’addicció que, bàsicament, afecta la conducta de la persona. N'hi ha de molts tipus, al joc, a les compres, a internet, el sexe, etc.

Quan es considera que una persona és addicta i què li aporta aquest consum?

Quan la persona no pot abandonar la conducta tot i les conseqüències negatives que comporta en la seva vida. A més, cada vegada desenvolupa una major tolerància, és a dir, necessita reproduir més aquella conducta per satisfer els seus desitjos. Això fa que cada cop sacrifiqui més temps d’altres activitats d'oci en favor d'aquesta conducta. Aleshores, la persona comença a mentir i a amagar la conducta, i aquesta es torna solitària. Arribats a aquest punt, ja estem parlant d’una addicció. 

Quins factors psicològics o socials solen ser detonants en els casos d’addiccions socials?

Jo ho resumiria en dues línies bàsiques. La primera té a veure amb una autoestima baixa, com a element comú, així com les dificultats d'expressió emocional, la necessitat de buscar emocions. En una altra línia, estaríem parlant de persones amb trastorns mentals, que presenten problemàtiques més severes com poden ser la depressió, la bipolaritat o l'esquizofrènia. En aquest cas, les addiccions són una mena de vàlvula d'escapament per a persones que, per entendre'ns, tenen un dolor intern i no el poden gestionar. I això es tradueix en una addicció. 

Quines són les formes més freqüents d’addicció social amb què us trobeu a ACENCAS?

La més comuna continua sent el joc. Un dels principals problemes és que ha evolucionat d'un perfil de jugador presencial a un jugador en línia. I, és clar, aquest nou perfil pot jugar vint-i-quatre hores, set dies a la setmana. Per contra, el jugador presencial s'ha de limitar a uns horaris en què pot anar a jugar. En aquest sentit, ens enfrontem a un gran problema que no teníem uns anys enrere.

Cada cop són persones més joves?

Evidentment, el perfil d'edat ha baixat. Quan jo vaig començar, ja fa uns trenta-tres anys, el perfil més habitual era el d'un home d'entre 45 i 65 anys, mentre que actualment és d’un home de 25 a 35 anys. Hi ha altres coses que també han canviat: fa uns anys, les persones addictes eren habitualment de classe social mitjana-baixa, i ara són de mitjana-alta, o en el cas dels estudis, que avui el més habitual és que tinguin estudis universitaris i abans, primaris.

En quina mesura l’ús prematur dels mòbils influeix en el desenvolupament d’addiccions socials?

Els telèfons mòbils són la gran porta d’entrada a les addiccions socials. Si li donem un mòbil a un infant l’estem ensenyant a buscar solucions en la tecnologia i acabarem creant-li aquesta necessitat i promovent que l’única opció d'omplir el seu temps sigui el mòbil i la tecnologia. Els diem que no pensin, que el mòbil o qualsevol altre aparell pensarà per ell. A banda que obtindrà recompenses de forma immediata, sense pensar ni fer cap sacrifici. Aquesta és la base de qualsevol addicció, la immediatesa de la resposta i la repetició constant de la conducta.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Acencas Prevenció Activa (@acencas.es)

En aquest sentit, com valores el rol de les xarxes socials?

L'altre dia llegia un article al diari que deia que el 70% dels joves tenen fòbia a parlar per telèfon. Ja no parlen, només escriuen. En aquest context, les xarxes socials agafen un rol vital per a ells. I al final es creuen tot el que veuen a les xarxes, sense cap mena d’anàlisi crítica. El que digui aquell o altre youtuber o influenciador, s'ho creuran sense qüestionar res i ho consideraran bo per a ells.

Has parlat del problema del joc en línia. Ets partidari de prohibir-lo?

La prohibició no ha funcionat mai, i s’ha demostrat moltes vegades al llarg de la història. Ha servit d’alguna cosa prohibir les drogues? No, la gent es continua drogant. Als Estats Units va funcionar la llei seca? Evidentment que no.

Així, quin és el camí?

L’educació. Nosaltres ara començarem a fer cursos a les universitats per formar els estudiants de psicologia, criminologia, medicina… I fer campanyes de sensibilització. No hi ha un altre camí. Cal parlar amb escoles, mestres i famílies. Sí que seria partidari de prohibir el mòbil almenys fins als catorze anys. Sé que és impossible de controlar, però cal entendre que un infant no està preparat per tenir un mòbil. L'edat d'inici del consum de pornografia són nou anys. I estem parlant de pornografia dura, que promou la cultura de la violació. D'aquí surten les manades.

Us preocupa l’auge del trading i les criptomonedes?

Ens ho estem trobant molt a l’entitat. Prometen als nanos que es faran milionaris d’un dia per l’altre. Això té molt a veure amb la societat d’avui, en què es vol tot de manera immediata. El fenomen del trading va en aquesta línia. Jo mateix conec a gent que ha perdut moltíssims diners amb això. Amb tot, hi ha temes que encara ens preocupen més.

Per exemple?

Tenim un gran problema amb la ludopatia infantil, que està afectant en gran manera infants des dels vuit i nou anys. Parlem, per exemple, de les caixes de botí dels videojocs. Els pares paguen els noranta cèntims que val, la targeta de crèdit queda registrada i l'infant pot comprar-ne més només fent un clic. Són molt populars en jocs com el FIFA i estan creant ludopatia en infants molt joves.

Com ajudeu les persones que s’apropen a ACENCAS?

Fem teràpies individuals cada setmana, on treballem el tema cognitiu-conductual, és a dir, ajudem les persones a canviar el seu pensament i les seves conductes. També oferim eines per no recaure. Alhora, tenim grups de teràpia, on s'universalitza l'addicció. I per a les persones que necessiten un plus més, tenim les psicòlogues. El tractament que oferim és molt professional.

En el cas de les addiccions socials, el risc de recaiguda és alt?

Els casos de recaiguda se situen al voltant d’un 30%. La realitat és que recaure en aquesta mena d’addiccions és fàcil. Cal partir de la base que l’addicció és incurable sempre. Si una persona deixa de fumar, no podrà tornar a fumar mai més. Amb l’alcohol passa el mateix. Per tant, cal parlar de rehabilitació i de reeducació. A un addicte al menjar, per exemple, no li pots dir que no torni a menjar mai més, es tracta de reeducar la persona i aconseguir que tingui comportaments sans, amb determinades línies que no pot creuar.

Quin paper han de tenir les famílies?

El rol de la família és essencial. Jo no em puc creure tot el que em diuen els meus pacients, és la família qui em diu la veritat i que em pot corroborar que hi ha canvis. La persona addicta sempre mentirà, és la família qui està amb ella en el dia i dia i coneix la situació real de la persona. 

Així, quins consells donaries a una família que sospita que el seu fill o filla està desenvolupant una addicció social?

Que no se la creguin, perquè una persona addicta sempre dirà que controla i negarà el problema. I, sobretot, que demanin ajuda, perquè a Catalunya tenim molts bons terapeutes especialitzats en addiccions. Sempre s’ha de demanar ajuda. Que confiïn, perquè som professionals i sabem fer teràpies. 

Com veus el futur pel que fa a les addiccions socials?

Molt malament. I tot empitjorarà amb la intel·ligència artificial (IA). No acabo d’entendre per què promovem tant la IA quan hi ha tantes persones mancades de la seva pròpia intel·ligència. Comencem perquè la gent tingui intel·ligència, abans de desenvolupar-ne una d’artificial. Sigui com sigui, amb el tema de les addiccions socials venen molt mal dades. Per desgràcia, a ACENCAS tindrem molta feina, no ens morirem de fam.