Àmbit de la notícia
Comunitari

Deu anys fent cims

Autor/a
Fundació Autònoma Solidària
  • El massís de Vignemale. Octubre del 2011. Font: Club Alpí Universitari
  • IXè Cicle de muntanya hivernal. Març del 2012. Font: Club Alpí Universitari
  • Jornades d'escalada esportiva. Novembre del 2004. Font: Club Alpí Universitari
  • Pica d'Estats. Segon cim del cicle "10 anys, 10 cims". Novembre 2011. Font: CAU

El Club Alpí Universitari de la UAB va complir 10 anys el passat mes de setembre. Per celebrar-ho, durant tot el curs passat van realitzar 10 ascensions a diversos pics. D’aquesta manera, el CAU es consolida com una de les associacions més actives de la universitat.

La muntanya és un lloc privilegiat per a moltes persones, un espai que permet desconnectar del dia a dia i allunyar-se de les multituds. Aquesta passió per la muntanya ha fet néixer moltes entitats i associacions, entre les quals destaquen els centres excursionistes. A finals del 2002, un grup de sis estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) van decidir fer un pas més dins aquest àmbit de l’associacionisme i van fundar el Club Alpí Universitari (CAU), pioner i actualment únic a Catalunya. Des del moment que es va signar l’acte fundacional al cim del Toubkal (Alt Atles, Nord d’Àfrica) el CAU ha estat una de les associacions més actives de la UAB.

“Els fundadors eren estudiants de biologia que trobaven a faltar un club de muntanya a la universitat. Feien coses pel seu compte però volien poder tenir un grup més consolidat. El fet de firmar l’acta fundacional al cim del Toubkal va ser més que res anecdòtic”, explica Carme Font, expresidenta del CAU.

Per més que deu anys de vida han donat peu a alguns canvis, la filosofia del CAU segueix sent la mateixa que la dels seus inicis i hi ha dos valors que sense cap dubte segueixen sent la base d’aquesta associació juvenil: compartir i cooperar. “No som un grup de muntanya on hi ha un calendari d’activitats i tu t’apuntes a la sortida del mes sinó que intentem incentivar que la gent trobi els mitjans per fer muntanya: companys, material, bibliografia, mapes i sobretot coneixements”, assegura Font pensant en les activitats que organitza la junta del CAU: “Tant les jornades d’escalada esportiva com el cicle hivernal tenen una finalitat bàsicament didàctica però en cap cas hi ha un monitor sinó que tots posem en comú els nostres coneixements. Això és el que realment és interessant!”, afegeix l’expresidenta.

Una associació flexible i oberta a tothom

Si algun adjectiu no se li pot aplicar al CAU és el de “rígid”. El ventall d’activitats que es contemplen des de la junta de l’entitat és ampli (alpinisme, excursionisme, escalada i caiac) i a més, tots els socis poden proposar altres activitats. Des de la mateixa junta es fa arribar la proposta a la resta de membres per tal que s’hi apunti tothom que vulgui.

Les persones i la natura són la base del CAU i per això totes les activitats que s’organitzen tenen darrere un acurat procés de planificació. Per celebrar el desè aniversari, el curs passat una comissió creada especialment per l’ocasió va organitzar el cicle d’excursions “10 anys, 10 cims”. Des de l’octubre de l’any passat fins a aquest setembre, el CAU ha trepitjat cims de llocs tant diversos com els Pirineus, Sierra Nevada o els Alps Francesos. La Pica d’Estats, el Pedraforca o el Perdiguero només en són tres exemples. Segons Carme Font, els cims es van escollir en funció de les persones que havien d’organitzar les excursions, un exemple més de la flexibilitat i la capacitat d’adaptació que caracteritza el CAU.

Tanmateix, per davant de tot el CAU busca ser un lloc de trobada per fer muntanya, fet que atreu a moltes persones a qui els hi agrada la natura i volen entrar-hi més en contacte: “Realment tenim molta gent que parteix de zero i molts dels que ara ja som veterans vam començar al CAU sense haver fet gaire muntanya”.

Tots aquests anys d’història es poden resseguir fins el 31 d’octubre visitant l’exposició que hi ha instal·lada al vestíbul del teatre de l’Edifici d’Estudiants de la UAB. 

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari