Núria Parera, de 34 anys, és “una química vegetariana”, segons es defineix, que ha viscut a 5 països diferents, tant del nord com del sud, i que va conèixer iWith.org fa uns anys, entitat amb la qual col·labora ara. Va començar fent traduccions puntuals d’anglès a català o castellà i a la inversa. Abans havia estat a Filipines amb Setem, i a Gàmbia fent classes.
"... Després vam crear una pàgina al Facebook per iWith.org que jo administrava, però com que no tinc cap formació com traductora, ni sóc de lletres, i hi ha gent amb molt més coneixements que jo en aquesta àrea, mica en mica cadascú es va posar a fer la feina amb la que podia contribuir millor. Ara la meva feina segueix sent col·laborar en els espais de comunicació de l'entitat, com ara xarxanet.org"
Quants anys portes fent voluntariat?
9 anys. Vaig començar el 2003 quan vaig acabar d’estudiar i vaig començar a tenir un salari. El primer que vaig fer va ser anar a un camp de treball amb Setem a Filipines. Durant aquell viatge vaig visitar diferents organitzacions que treballen allà; una que s’encarrega d’ajudar als més pobres i als aborígens, i l'altra que es cuida de menors que han patit abusos sexuals.
Per què vas decidir fer voluntariat?
De petita vaig anar a un col·legi de monges missioneres que ens passaven vídeos de la seva feina, no van aconseguir que creies en la religió, però em va impactar molt la seva feina, sobretot perquè ens feien adonar-nos de que haver nascut en un lloc i moment privilegiat no volia dir que tot el món estigués en les mateixes condicions.
Ens pots dir una paraula que defineixi el voluntariat?
El voluntariat està molt lligat a la “solidaritat” però la solidaritat de ment oberta. Crec que hi ha una paraula en àrab: “asabiyyah” que vol dir solidaritat en un grup, la solidaritat no pot tenir fronteres. Tota la gent que conec que fan voluntariat són solidaris, però no només cap a les altres persones que les envolten sinó també cap a altres cultures, religions, etc.. En molts aspectes de la vida, i a més tenen molta força de voluntat. S’ha de ser una mica perseverant o “tossut” com diria el meu pare, però al mateix temps és molt important ser obert de ment.
Quina banda sonora posaries al teu voluntariat?
Hi ha moltes cançons que em venen al cap, però últimament, des que estic embarassada, que a casa sonen tres artistes sense parar: la Tracy Chapman, el Bob Marley, i el Louis Armstrong. La cançó de “What a wonderful world” sempre m’ha semblat carregada de tant positivisme, que quan es veu tot negre, l’escoltes i t’adones que encara hi ha esperança. I quan el que necessites és energia per seguir lluitant, llavors venen la Tracy i el Bob Marley i et donen aquest impuls revolucionari que tots portem dins. Avui em declino per “Why” de la Tracy. Escolteu-la i digueu prou a totes les injustícies que us envolten.
La millor experiència amb què t’has trobat fent voluntariat?
És difícil de triar. Amb Setem va ser la primera vegada en un país del Sud, i naturalment em va marcar moltíssim. Sense aquella primera experiència no sé com hauria estat la meva vida després. Però va ser més tard, quan vaig acabar el meu doctorat, que vaig decidir anar a fer classes a Gàmbia, i va ser sens dubte la millor experiència de la meva vida. Vaig viure a Bakau, Gàmbia, durant 6 mesos, “sola”, o almenys amb ningú que conegués abans d’anar-hi.
Vaig ser jo que es vaig posar en contacte, vaig ser jo que vaig decidir fer un parèntesis en la meva carrera, sense cobrar un sou europeu, a Gàmbia em van donar un lloc per dormir i diners per comprar menjar, és tot el que em podien oferir a canvi de la meva feina. Però em van donar molt més que això. Per primer cop en tota la meva carrera em vaig sentir útil de veritat, i vaig sentir que podia marcar la diferència. Que podia fer que aquells nois i noies aprenguessin coses. Vaig poder compartir els avantatges de la meva educació amb gent que no hi tenien accés. Al final de la meva estada allà tots els alumnes em van fer una festa sorpresa, van venir a casa, em van portar menjar i un per un van gravar el que jo havia fet per ells, el que pensaven de mi, i perquè em volien donar les gràcies. No oblidaré mai aquell dia, fins ara, encara és el dia més feliç de la meva vida.
Què t’aporta el voluntariat i que aportes a la societat a través del voluntariat?
Amb iWith.org ara tinc la oportunitat de col·laborar amb el que jo crec que és el més important. Que la informació arribi a tothom. Que no s’amagui la realitat. Hi ha molta gent que si tenen la informació adequada poden fer moltes coses, però avui en dia és fàcil perdre’s entre el bombardeig de informació camuflada per interessos polítics. Internet està donant una nova oportunitat a la educació a distància, a que la informació arribi a tothom, però al mateix temps es pot fer servir per tot el contrari. Jo sento que estic aportant el meu granet de sorra per un bon ús d’una eina tan poderosa, i ja hi ha molts dels meus amics que en moments puntuals m’han donat les gràcies per despertar-los la curiositat en temes que ni tant sols sabien que existien. Amics que han començat a fer donacions a ONG, quan abans no hi creien, o que han decidit posar els seus diners en una banca ètica, que abans no sabien que existien, o que han apadrinat un nen, o que han preferit viatjar a un país del sud per conèixer més el que hi passa, enlloc d’anar a un resort turístic sense aprendre res d’on anaven.
Què m’aporta el voluntariat?
M’aporta informació, m’ajuda a conèixer altres cultures, m’obre la ment.
Què aporto jo?
Doncs espero estar contribuint a compartir tot el que el voluntariat m’aporta a mi.
Afegeix un nou comentari