La Mireia Rafecas és voluntària des dels 15 anys d’una forma gairebé vocacional. Ella va veure en el donar temps als altres una forma d’enriquir el futur i de fer arribar la cultura a més gent: Avui per tu, demà per mi, demà passat per als meus fills. Un intercanvi que va començar i continua al Centre de Llorenç del Penedès.
Nom: Mireia Rafecas i Ràfols
Entitat: El Centre de Llorenç del Penedès
Edat: 34 anys
Quants anys portes fent voluntariat?
Molts! Vaig començar als 15 anys dirigint una coral infantil i he passat per diferents activitats de caire voluntari, sobretot d’àmbit cultural: corals, teatre, ateneus, esplais,...
A quina entitat fas voluntariat?
Actualment sóc la secretària de la Junta de la societat cultural El Centre de Llorenç del Penedès.
Per què vas decidir fer voluntariat?
M’agrada la idea del troc, de l’intercanvi: avui per mi, demà per tu, passat demà pels meus fills. Jo vaig fer de directora i monitora dels fills i filles dels meus antics monitors i directors, i ara aquests nois i noies ensenyen a cantar als meus fills, els dirigeixen a teatre i se’ls emporten de colònies. És fantàstic!
I per què pagar sempre per tot? Sense menys tenir la cultura professional, crec que és essencial que existeixin grups amateurs de teatre, grups de gent que dediqui el seu temps lliure al cant coral, i en definitiva,a fer arribar la cultura a la gent però sense un sobre cost.
L’associacionisme cultural, com també d’altres, ha estat, és i espero que serà, importantíssim per la dinàmica del nostre país. I així ho valoro. Ara formo part de la junta de El Centre perquè valoro, i molt, el servei que fa aquesta entitat a un gran nombre de persones que hi troben un lloc on trobar-se, on reunir-se, on fer teatre, bastons, falcons, matinals, on gaudir del cinema, de concerts. I ho valoro encara més perquè jo n’he fet ús i m’he aprofitat, en el bon sentit, d’aquelles persones que llavors ho tiraven endavant. I això ens porta de nou al concepte del troc.
Ens pots dir una paraula que defineixi el voluntariat?
Intercanvi, donar i rebre, moure’s per a tu i per a mi.
Quina banda sonora posaries al teu voluntariat?
Ostres, suposo que pel fet d’haver estat en una coral infantil 20 anys i haver anat de colònies i campaments, em vénen al cap un conjunt de cançons infantils: cançons dels esquirols, per exemple. Però moltes de les activitats vaig fer-les acompanyades de la música de Els Pets, perquè m’agradaven i m’agraden.
La millor experiència amb què t’has trobat fent voluntariat?
Una altra vegada he de dir: ostres! La veritat és que jo m’ho he passat molt bé sempre, realment totes aquestes activitats han estat la meva vida. Hi ha molts moments, però recordo especialment el dia que els meus fills van fer el primer concert amb la coral. Vaig plorar... Jo em veia en aquella directora que de manera voluntària havia anat cada dissabte a dirigir un grup de nens i nenes que ara mostraven el treball en aquella cançó tant dolça. La feina feta 10 anys abans tenia sentit!
Què t’aporta el voluntariat i que aportes a la societat a través del voluntariat?
Repeteixo: dono i rebo, ara i demà.
Afegeix un nou comentari