Fundació Marcet, una escola de futbol on es barrejen nacionalitats i classes socials

La Fundació Marcet fa ser creada per Javier Marcet l’any 1978 amb l’ajut dels seus fills i actualment compta  amb escoles de futbols distribuides en 28 països, que apliquen el Plan Marcet, però sobretot treballen per crear jugadors lliures i intel·ligents amb recursos laborals més enllà del futbol, i amb valors i companyonia. Va ser entrevistat per la periodista I. Sanchís que va fer-ne una interessant ‘La Contra’ publicada a La Vanguardia el passat 9 de març.

Javier Marcet va neixer a Terrasa el 1928, està feliçment casat i enamorat, com diu ell mateix; te vuit fills i quinze néts. Llincenciat en Dret i Econòmiques ha tingut una diltadada vida empresarial.

Des dels 19 anys fins al 30 va compaginar els estudis amb el futbol professional, jugant amb el Reial Madrid, amb l’Espanyol i el Barça i a la selecció espanyola.

Com explica Marcet, la idea va néixer perquè, des de sempre  fa “examen de consciència cada nit abans de ficar-me al llit: analitzo el que és bo i dolent, penso els propòsits per a l’endemà i m’adormo tranquil perquè estic fent  el que poc. Una d’aquelles nits vaig pensar que aquesta habilitat que Déu m’havia donat de jugar a futbol jo l’havia de donar a altres persones”.

Com es manté la fundació? pregunta la periodista. “Tot gira al voltant de l’escola de futbol, tenim nens externs i interns que van a un col·legi amb el qual tenim un acord. Els que poden pagar, paguen, i amb aquests diners es manté als que no poden donar res. Més de tres milions de nois segueixen el nostre mètode,  perquè, més enllà de la tècnica, el nostre objectiu és crear jugadors lliures, intel·ligents,amb valors i feina en el futur. Lliures perquè puguin triar, i intel·ligència per prendre les decisions correctes”

Segons diu Marcet, els nois que van a la seva  escola volen ser jugadors professionals i la Fundació  utilitza el futbol com a ganxo perquè entrin en la dinàmica de l’estudi, aquesta és la seva feina. Els arriben nois de l’Àfrica, l’Amèrica Central. Ells adapten els estudis a les seves possibilitats, així nois que vénen sense estudis previs els faciliten que obtinguin el títol de primers auxilis, i és per ells un gran orgull per el primer títol que obtenen i l’empenta que els representa. Així passen de veure el futbol com a única cosa a la vida a horitzons nous. Alguns han arribat a la universitat.

Per aprendre futbol ja vénen motivats, per això l’escola treballà l’àmbit acadèmic, la convivència i  els valors. Els nois amb recursos es barregen amb els nois sense recursos, i l’ambient fa la resta: Companyonia, motivació, disciplina. Els diners són la barrera social més important, però aquí no serveixen per a res: l’única moneda de canvi és que et valorin, la companyia.