La Via Catalana: seny, creativitat i perseverança

L’èxit rotund de mobilització de la Via Catalana va superar les expectatives dels mateixos organitzadors l’Assemblea Nacional Catalana. Gairebé dos milions de persones van participar el dia 11 de setembre en la cadena humana que va unir de forma simbòlica Alcanar amb la Jonquera al llarg de 400 km. Per entendre una mica millor els perquè d’aquest gran èxit hem parlat amb dos dels membres del Secretariat Nacional de l’ANC, en Ferran Civit, de la Conca de Barberà i l’Ignasi Termes, del Baix Llobregat.

“No hi ha consells màgics”

Per començar els organitzadors coincideixen en que no hi ha consells màgics per aconseguir l’èxit, però s’ha de confiar en les capacitats de cada entitat i organització, planificar amb seny i creativitat i ser perseverants. “Potser la primera acció no serà multitudinària, però totes les grans mobilitzacions són deutores de petites mobilitzacions prèvies que van sembrar el camí. Per tant, no hi ha fracassos si escollim bé els objectius i aquests han de ser qualitatius més que quantitatius, encara que estiguin interrelacionats”.

No hi ha fracassos si escollim bé els objectius i aquests han de ser qualitatius més que quantitatius

La Marxa cap a la Independència que va culminar en la Diada tenia diferents objectius: “d’una banda la independència, però tots sabíem que no l’aconseguiríem amb aquella mobilització”. I d’aquí els dos objectius secundaris però no menys importants: “treure al carrer la gent per convertir aquell número de persones en un subjecte polític” i de conseqüència aconseguir el segon objectiu, “que la classe política assumís la voluntat popular”.

“Si haguéssim pensat que l'objectiu era la independència en si, haguéssim fracassat, per això vam planificar amb seny objectius assumibles, que és la clau per a l'èxit de tota mobilització”.

Factors clau:

Els antecedents

Les claus de l'èxit són múltiples i variables, però hi ha un factor ineludible que va propiciar que  la Via Catalana tingués tanta participació i és que comptava amb un antecedent molt important i un “caldo de cultiu” molt propici: l’11 de setembre de 2012. L’actual moment històric i la implicació del la ciutadania en el procés va fer que la mobilització superes les expectatives.

Cedir el protagonisme

“La ciutadania estava molt implicada en el procés independentista, ja es va veure  en la Diada de l'any passat que va ser un èxit de mobilització”. La diferència és que en la manifestació van tenir un paper més passiu a diferència de la Via Catalana on cada participant es sentia protagonista”.

Voluntaris, compromís i civisme

L'organització, el compromís i la disciplina de tots i cada un dels més de 30.000 voluntaris que van participar van ser claus però els participants van seguir al peu de la lletra “les instruccions de l'organització, van arribar d'hora i al lloc indicat i van participar amb civisme i ganes conscients del moment històric que estem vivint”.

La presència al territori

“L'existència d'una xarxa potent de 600 nuclis territorials de l'Assemblea Nacional Catalana ens va permetre la realització de campanyes de mobilització i informació com cap altra organització al país, però tot i això també es va buscar la sinergia amb institucions, empreses i altres organitzacions”.

El treball en xarxa, física i virtual

“Al tenir uns recursos migrats i hem tret enginy”. I aquest s’ha vist bolcat en les xarxes socials físiques com per exemple les diferents assemblees territorials i sectorials de l'ANC que realitzaven desenes d'actes arreu del territori;  i, sobretot, les virtuals.

Han difós els diferents actes i també els espots publicitaris realitzats que han tingut centenars de milers de visualitzacions acumulades i un efecte viral.

Les xifres i el missatge

La Via Catalana tenia com a principal dificultat la complexitat logística “comparable amb la realització d'uns Jocs Olímpics amb la diferència de la manca de pressupost que vam suplir amb la venda de marxandatge”. Estem parlant de 400km de recorregut, gairebé 2 milions de participants, centenars de milers de vehicles desplaçant-se i després amb necessitat d'aparcament, la implicació de mitjans de comunicació cobrint la informació i fent difusió de l'acte, la retransmissió en directe a través de tres punts geogràfics, coordinació de l'equip aeri, la creació d'equip audiovisual, més de 1.000 periodistes acreditats i uns 300 estrangers, la mobilització i formació de 30.000 voluntaris durant l'estiu i 5.000 per la mateixa Diada.

“Ha estat una mobilització que ha posat a prova la capacitat del país en diferents àmbits. I si la societat civil ha pogut fer això, què no podrem fer quan tinguem un Estat?”