Prestige: Denúncia impunitat davant d'abocaments de petroli al mar

• Les agrupacions demanen que s'aprengui del cas del Prestige i es parin tots els projectes d'exploració en el mar a l'estat espanyol.
• En cas d'abocament des d'una plataforma petrolífera no hi ha fons internacional d'indemnització de danys com en el cas de bucs.
• Les assegurances de les plataformes petrolíferes no estan obligats a cobrir intervenció d'emergència, neteja o restauració dels ecosistemes afectats per abocaments.
• Tampoc les multes resulten dissuasòries ni obliguen de facto al bon manteniment de les instal·lacions per part de les petrolieres.

Demà 19 de novembre es compliran 11 anys del dia en què el buc petrolier Prestige s'enfonsava enfront de la costa de Galícia, abocant unes 63.000 tones de fuel al mar i arrasant 1.600 km de costes gallegues i cantàbriques, arribant fins i tot a les costes franceses i portugueses a gairebé mil quilòmetres del punt de l'enfonsament (1). Això va suposar un desastre per a l'economia i la salut d'aquestes regions valorat a l'estat espanyol en més de 4.334 milions d'euros dels quals només les pèrdues i costos per al sector turístic i pesquer van suposar respectivament 500 i 400 milions d'euros (2).

Coincidint amb aquest aniversari, les plataformes i organitzacions signatàries (3) consideren que és necessari extreure una lliçó d'aquesta amarga experiència i reclamen que es retirin tots els projectes d'exploració i explotació petrolífera que han proliferat recentment i suposen una escalada del risc d'abocaments d'hidrocarburs en aigües espanyoles. Segons dades del Ministeri d'Indústria, Energia i Turisme, l'interès de les petrolieres per explorar al territori espanyol ha crescut un 80% en els últims cinc anys. Amb aquest, augmenta també el risc d'abocaments continuats i catastròfics, especialment en el cas d'exploració en aigües profundes com pot ser el cas del golf de León, el golf de València o Canàries (4).

A més, les 13 entitats, denuncien que en cas que tingués lloc un abocament d'aquestes característiques des d'una plataforma petrolífera situada en el mar, la situació de desemparament seria encara major que en el cas de l'enfonsament d'un buc al no existir cap tipus de fons internacional establert per a la resposta ràpida i per cobrir indemnitzacions.

Dimecres passat la sentència del judici sobre el Prestige dictava l'absència de responsables. Al no haver-hi responsables, no escau a reclamació. És a dir, després d'11 anys, l'únic fons del que s'ha pogut treure recursos per fer front al desastre és el Fons Internacional d'indemnització de danys deguts a la contaminació per hidrocarburs, FIDAC. Un fons al que no es podria apel·lar en el cas d'un accident en una plataforma petrolífera.

Com demostra el document aportat per les agrupacions, “Responsabilitat civil i règim d'indemnitzacions a Espanya en cas d'abocament des d'una plataforma petrolífera en el mar” (5), hi ha diversos nivells d'acords europeus i legislació nacional que dirimeixen les sancions, multes i la responsabilitat civil en cas d'accidents de plataformes petrolíferes amb abocaments, però cap contempla que l'empresa hagi de fer-se càrrec per complet de totes les despeses i costos derivats pels impactes generats a la societat i als sectors econòmics afectats a mitjà i llarg termini.
Les plataformes estan obligades a tenir assegurances per garantir que els operadors puguin pagar les conseqüències d'un accident, però aquests no han de cobrir, per exemple, ni la intervenció d'emergència, ni la neteja o la restauració dels ecosistemes afectats.

A més, tampoc les multes resulten dissuasòries ni obliguen de facto al bon manteniment de les instal·lacions per part de les petrolieres. De fet impulsen a les companyies a prevaler el benefici enfront de la seguretat.

A manera d'exemple, la Llei 26/2007 de Responsabilitat Mediambiental a Espanya estableix un màxim de 2 milions d'euros per a multes en cas d'infraccions molt greus. Aquestes amb quanties molt baixes ja que, és equivalent al cost de menys de dos dies d'operació d'una plataforma petrolífera exploratòria (6).

La Llei 34/1998, de 7 d'octubre, del Sector d'Hidrocarburs estableix altres sancions que poden variar fins a un màxim de 30 milions d'euros en cas d'infracció molt greu. No obstant això, aquestes quanties tan elevades no s'apliquen. Per tant, les companyies perceben un clar senyal per part de l'Estat que els sortirà sempre més rendible assumir riscos que assegurar un control estricte de les seves operacions i instal·lacions. Un cas evident d'això són les instal·lacions d'extracció de petroli de Repsol a Tarragona, que per causar una taca de 19 km2 de cru al desembre de 2010 tan solament es va veure multada amb 30.000€.

En aquest context d'indefensió i de manifesta incapacitat del marc legal actual per identificar els responsables i assegurar la plena protecció de la societat, el medi ambient i dels sectors econòmics davant el risc d'un abocament catastròfic d'hidrocarburs, les 13 entitats signatàries, demanen que no es concedeixin els permisos ambientals a cap projecte d'exploració o explotació d'hidrocarburs en la costa espanyola.