Dues històries, dues formes jurídiques, un objectiu: la transformació social

Tant la Fundació Marianao com l'Associació Educativa Itaca tenen el seu origen en un grup de joves que des del voluntariat social buscaven oferir alternatives als infants i els joves del barri de Marianao en Sant Boi, la primera, i de Collblanc-Torrassa de L'Hospitalet de Llobregat, la segona. Van començar la seva trajectòria com moviments socials i durant la dècada dels 80 van esdevenir associacions sense afany de lucre. Des de llavors, però, ha plogut molt i una ha apostat per esdevenir fundació i l'altra segueix sent associació, fent el pas de declarar-se entitat d'utilitat pública.

Felipe Campos, d'Itaca, i Javier López, de Marianao, han viscut en primera persona aquests canvis i tots dos coincideixen en que la forma jurídica ha d'estar supeditada a la missió i valors del projecte.

"Vam obrir nous camins sense trair l'essència de l'entitat"

L'Associació Educativa Itaca porta més de 30 anys treballant al barri de Collblanc-Torrassa de L'Hospitalet de Llobregat. Va començar realitzant activitats de lleure i voluntariat els caps de setmana, fins que fa uns vuit anys va viure un moment de canvi, quan els i les joves que feien de monitors/ores van decidir que volien ampliar l'oferta a tota la setmana.

Va ser un punt d'inflexió, en què els joves van agafar les regnes de l'entitat. Així, en Felipe Campos va esdevenir amb només 22 anys gerent de l'associació. Explica que van donar aquell pas "amb ganes de proposar, de fer barri i lluitar per la igualtat d'oportunitats" i que ara continuen apoderant els/les joves per donar continuïtat al projecte.

L'any 2008, van detectar la necessitat de fer un nou pas "per garantir la transparència, la comunicació, oferir avantatges fiscals, etc.". La seva prioritat era mantenir l'essència i la missió de l'entitat i van valorar tant l'opció de convertir-se en fundació com la de continuar com a associació tot fent el procés per esdevenir d'utilitat pública. Es van decantar per aquesta darrera: "Volíem aquest camí, ens agradava i ens sentien còmodes, perquè ens permetia mantenir la participació i la pressa de decisions assembleària".

El procés no va ser fàcil perquè en aquell moment la declaració d'utilitat pública encara no era una competència de la Generalitat de Catalunya i no hi havia gaire informació. Ara, però, pensen que l'esforç va pagar la pena: "Moltes convocatòries ho tenen en compte, les empreses ho valoren, perquè els certifica que estàs regulat i que ets transparent, i també ofereix avantatges fiscals a les persones que ens facin una donació".

Amb aquesta fórmula van poder ser fidels a l'essència de l'entitat i avançar cap a la transparència: "Ens permetia fer una definició estratègica, obrir portes al finançament  privat i particular i també el creixement a nivell públic. Ens va sembla una decisió coherent".

"Sempre hi ha temps per triar el vestit, el més important és la missió"

L'any 1985 un grup de persones, la majoria joves, van ocupar l'immoble del carrer Girona número 30 de Sant Boi, l'actual seu de la Fundació Marianao. Javier López era un d'aquells joves. Durant uns anys ha estat director de l'entitat i en l'actualitat s'encarrega de l'Àrea d'Administració i Recursos.

Tornant la mirada enrere, explica que el moviment es va iniciar amb un funcionament molt assembleari i amb l'objectiu de combatre les dificultats del barri. Un cop decidit que el projecte tirava endavant, que tenien una estructura i personal alliberat, van començar a pensar en la forma jurídica: "Va ser un procés de constitució obert de més d'un any que va donar com a fruit la creació d'una associació".

Així, Javier posa en valor els processos democràtics i participatius, i afegeix que "sempre hi ha temps per triar el vestit; el més important és què vols fer i amb qui, és a dir, la missió i els valors de l'entitat".

Durant els anys 80 i 90 l'associació va anar creixent i posant en marxa nous projectes, fins a arribar a un nou procés participatiu, l'any 1998: "A partir de la gestió de les contradiccions i la crisis, parlant obertament i amb l'ajuda d'assessors externs vam arribar a un consens i va néixer la Fundació Marianao". Sobre aquesta decisió, Javier López explica que "encara que una fundació pot semblar més vertical que una associació, en el nostre cas l'entenem com un paraigües que fa prevaldre i protegeix la nostra missió".

En aquesta història, doncs, dos moments de crisi han estat els detonants que han donat peu a un profund procés de canvi, obert i participatiu. En tots dos casos, l'entitat ha sortit reforçada i en l'actualitat continua desenvolupant projectes socioeducatius al servei de la comunitat, amb un equip d'una cinquantena de professionals i amb més de 160 persones voluntàries. També participa de manera activa a la Comissió Social de la Coordinadora Catalana de Fundacions, amb l'objectiu de posar en valor la tasca que realitzen les fundacions de caire social.