Lluïsa Muñoz: "Veia partits de bàsquet per la televisió i pensava: jo també hi vull jugar"

La Lluïsa Muñoz és una atleta amb discapacitat intel·lectual que porta més de 15 anys competint en els Jocs Special Olympics. Durant aquest període ha participat en diversos campionats estatals i europeus, i en esports tant diferents com el bàsquet, la natació i l’hoquei que l’han permès ampliar el seu palmarès amb desenes de medalles.

Però, com va començar tot?

Vaig començar a practicar esport federat durant la temporada 1999-2000. Recordo que veia partits de bàsquet per la televisió i pensava: jo també hi vull jugar. D’aquesta manera un dia vaig decidir apuntar-me a l’equip d’ACIDH i posteriorment vaig marxar a ACELL, on sóc actualment.

Com van ser els inicis? Són durs els entrenaments?

No. En els entrenaments cadascú va al seu ritme ja que no tots tenim la mateixa discapacitat i amb il·lusió tot és més fàcil. Als Jocs Special Olympics la filosofia és diferent ja que, tot i que hi ha competitivitat, tots els atletes, encara que no acabin entre els tres primers, obtenen la medalla a la participació. Actualment entreno dos dies per setmana, els dimarts i els dijous per la tarda i intento no faltar-hi mai ja que competeixo en les diverses modalitats de natació i sóc la capitana de l’equip mixt d’hoquei.

Portes 15 anys com a esportista federada, què t’ha aportat l’esport?

Amistat, companyerisme i vida social. A vegades, per a una persona amb discapacitat intel·lectual no és fàcil fer amics ja que la gent s’espanta per desconeixement. Hi ha una manca de conscienciació i l’esport ens permet conèixer gent, fer amistats i poder gaudir de la vida social.

Segons el teu punt de vista, què es pot fer per conscienciar a la població?

L’esport entre discapacitats és un bon exemple d’integració social i un bon canal per conscienciar a la ciutadania. Les persones amb discapacitat intel·lectual podem participar en qualsevol esport com qualsevol altra persona. Cal però que els mitjans de comunicació apostin més per nosaltres i ens donin la difusió que necessitem. Poques vegades es pot veure per la televisió esport entre persones discapacitades.

Amb quines altres dificultats us trobeu?

Tot i que tenim una rebaixa per la discapacitat, estar federat suposa una despesa que en alguns casos no pots assumir si no tens feina. En el meu cas, vaig estar a punt de deixar d’entrenar perquè m’anava a quedar a l’atur, però al final no va ser així.

Quins són els reptes de futur a nivell personal?

Tinc corda per estona. La meva idea és poder continuar fins que el cos aguanti i ja estic pensant en els propers Jocs Special Olympics catalans que se celebran la propera tardor.

I els reptes de l’esport per a discapacitats en general?

Aconseguir el reconeixement que ens mereixem. L’esport no és només Messi i Puyol, nosaltres no som tant famosos però també som bons en les nostres disciplines i podem practicar els mateixos esports que ells.  

Actualment a Catalunya hi ha 3.600 persones amb discapacitat intel·lectual federades a la Federació ACELL.