El fons Joaquim Franch de la UdG aprofundeix en l'educació en el lleure i l'educació ambiental

La convocatòria de la roda de premsa on es va presentar la campanya de defensa dels Aiguamolls del Baix Empordà, amenaçats pel Pla General d'ordenació urbanística del municipi de Pals, l'any 1984; o un esquema sobre la unitat de Noies Guies/Ràngers per a uns campaments de Pasqua de 1978, on es definien conceptes com la "patrulla" o el "consell d'honor". Són alguns dels documents, molts d'ells inèdits fins ara, que es poden trobar al Fons documental Joaquim Franch i Batlle de la Universitat de Girona. 

Joaquim Franch i Batlle (Barcelona, 1944 - Celrà, 1987) va ser el que alguns anomenen un pedagog complet: mestre, animador, psicopedagog, formador de formadors, creador de materials, gestor, investigador... Va treballar dins i fora de l’escola, enllaçava teoria i pràctica, acció i reflexió: un dels pedagogs catalans més polifacètics, innovadors i productius del segle XX. 

Va treballar amb els Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi de Catalunya, amb el Servei de Colònies de Vacances, a l’Escola de l’Esplai, a l’escola Costa i Llobera, a l’Escola de Mestres de Sant Cugat (UAB), a l’Escola de Mestres de Girona, a l’Ajuntament de Barcelona, a l’Ajuntament de Girona, a l’Escola d’Educadors en el Lleure, en el Parc dels Aiguamolls de l’Empordà, en el Centre d’Estudis i Recursos Culturals de la Diputació de Barcelona... L’obra pedagògica de Quim Franch es pot centrar en dos grans eixos: la pedagogia del grup i la pedagogia del projecte. 

Al fons documental, format per la biblioteca i els documents personals del pedagog, s'hi poden trobar papers personals, articles, ressenyes i treballs que durant la seva trajectòria va dur a terme en la investigació i estudi de l'educació en el lleure, la pedagogia de grup i de projectes i l'educació ambiental.