Xavier Besalú: "La universitat és una institució on s'ha de transmetre, viure, recrear i crear saber"

La Universitat de Girona (UdG) va celebrar el passat 16 de setembre la inauguració del curs 2014-15. En un acte on hi van assistir prop de 500 persones, s'hi van veure representades les veus d'alumnat, PDI i PAS.

El pedagog Xavier Besalú i també professor és especialista en didàctica i educació intercultural, centrat en educació inclusiva i processos d'escolarització d'alumnat d'origen Africà a Catalunya. En la seva intervenció titulada "La lluita pel significat: redibuixar el terreny de joc", va desgranar les funcions del sistema universitari, quan va assenyalar que "la funció pública de la Universitat és la d'aportar solidesa intel·lectual a la ciutadania".

En una entreivsta per a xarxanet.org, Besalú aprofundeix en la qüestió de manera crítica i fonamentada, coneixent la institució des de dins, però evitant el catastrofisme que com, diu, menysté tot allò "públic".

Què hauria de fer la Universitat?

La Universitat és una institució educativa, com ho són les escoles i instituts, encara que amb algunes característiques particulars. Vull dir amb això que és un servei públic al servei de la societat i que les universitats existeixen perquè tenen estudiants que volen formar-se i especialitzar-se en un camp del saber. És evident que a la universitat
també s'hi fa recerca, però si només es dediqués a això, ja no seria una universitat.

Per tant, la universitat és una institució on s'ha de transmetre, viure, recrear i crear saber. I com que això es fa amb estudiants majors d'edat, del que es tracta és d'obrir portes, d'oferir alternatives, de  reflexionar i de problematitzar plegats, per tal que els que vulguin puguin arribar a ser professionals competents i responsables.

Les compleix aquestes funcions?

Desgraciadament, en aquests moments, la  docència és vista com una càrrega per part de molt professorat, perquè el que valora la institució és sobretot la recerca (i una determinada recerca impactant) i el currículum personal i no la seva funció educativa. Al mateix temps, alguns estudiants la veuen també com una mena de mercadeig de crèdits, com una cursa d'obstacles per obtenir una acreditació necessària en el mercat laboral, i no com a una oportunitat per formar-se a fons en el camp que els interessi.                         

Existeix un discurs catastrofista entorn de la universitat o s'adequa a la realitat?

La universitat de l'any 2014 és molt millor, en tots els sentits, que la universitat minoritària i classista de fa només 50 anys. El catastrofisme forma part del discurs dominant que menysté tot allò públic, tot allò que es democratitza/massifica. El problema de la universitat és avui sobretot pressupostari: no se li donen els recursos per fer una bona docència, un bon seguiment personalitzat dels estudiants i un sistema de selecció i contractació del professorat impresentable des de tots els punts de vista.

Què li manca avui al sistema universitari en un sentit educatiu?

Amb el Pla Bolonya es va voler vendre que hi hauria una atenció i un seguiment més personalitzat dels estudiants, que s'estaria més atent als seus interessos i expectatives. La realitat ha anat exactament en sentit contrari: els grups d'estudiants s'han fet més grans, la dedicació del professorat ha disminuït i s'ha posat l'accent en uns
indicadors, en uns resultats, que no asseguren ni la maduresa, ni l'especialització, ni l'aprofitament de  tots els recursos disponibles, que potencialment són molts.
D'altra banda, en universalitzar-se les pràctiques a tots els graus no s'ha assegurat ni la qualitat ni la supervisió adequada d'aquests pràcticums i, de fet, alguns dels graus que ja les tenien anteriorment les han vist devaluades aquestes pràctiques.

Quin rol juga la universitat en el procés de creació d'una societat compromesa socialment?

En aquests moments, la universitat juga un paper més retòric que efectiu en aquest camp. Molts estatuts de les universitats hi fan referència, però això no es veu ni en el funcionament intern (em refereixo a democràcia, participació, compliment de les lleis i drets universals), ni de cara enfora.Totes les universitats tenen agències de cooperació, però massa sovint aquesta cooperació no té valor afegit en relació a la que poden fer altres ONG. 

La universitat hauria d'aportar rigor, substància i claredat al debat públic. Hauria d'oferir alternatives viables als diversos pensaments únics, hauria de contestar i desocultar sistemàticament els discursos dominants, sobretot els que fan els diversos poders. La universitat s'hauria de fer molt més visible en els mitjans de comunicació, en els moviments socials, a la societat.