7 obres teatrals amb sensibilitat social

1 - M.A.R.I.L.U.L.A / La Seca-Espai Brossa (fins al 12 d'octubre)

Estrenada l'any 2009 al Teatre Nacional de Grècia d'Atenes, M.A.R.I.L.U.L.A. és una comèdia existencialista sobre la crisi. A través del seu personatge principal, la jove dramaturga grega Lena Kitsopoulou escenifica la desesperació del seu país i la crisi que els últims anys afronten diverses zones del continent europeu.

Mònica Glaenzel, dirigida per Josep Maria Mestres, es posa a la pell d'una dona de mitjana edat que lluita per fer front a una vida quotidiana plena de mediocritat. Enfadada amb el món i amb ella mateixa, es dirigeix al públic tot fent-se preguntes amb desesperació, no sense sentit de l'humor i grans dosis de lucidesa.

2 - Woyzeck / Sala Beckett (fins al 5 d'octubre)

Woyzeck és el retrat del procés de deshumanització que pateix el soldat protagonista, com a conseqüència de les pressions del seu entorn social exemplificades en els abusos directes del seu superior i els experiments del metge local, que l'usa com a conillet d'índies per a les seves investigacions.

De petits, a tots ens agradava que ens expliquessin contes o ens cantessin cançons abans d'anar a dormir. De vegades, però, les melodies més dolces poden ser la porta cap a un malson… Aquest joc és el que fan els Parking Shakespeare sota les ordres de l'enèrgic i entusiasta Marc Rosich. Ell, enamorat de l'obra de Georg Büchner, va agafar el timó de la companyia la temporada passada i els va oferir un Woyzeck adaptat a la seva mida. El resultat és una faula lúgubre i cruel que encongeix el cor a l'espectador en veure, amb impotència, com el pobre soldat ras que la protagonitza davalla fins a l'infern.

3 - Cels / Biblioteca de Catalunya (fins al 19 d'octubre)

La temporada a la Biblioteca de Catalunya s'inicia amb el mateix espectacle que va cloure l'anterior. Una obra de Wajdi Mouawad amb la que Oriol Broggi opta per una posada en escena que no té res a veure amb la d'Incendis, de la mateixa manera que el text també té un caire ben diferent. A Cels no hi ha sorra, sinó un entorn tecnològic ple de pantalles, ipads, projeccions i converses per Skype. És la seu d'una organització internacional anomenada Sòcrates, que es dedica a espiar converses telefòniques i a escodrinyar el cel per intentar evitar un imminent atac terrorista. Mouawad parla d'això, de la possibilitat d'espiar tothom pel bé comú, del nou escenari obert arran dels atemptats de l'11-S, d'una joventut descontenta amb les generacions anteriors, però també de la recerca de la identitat, el seu tema estrella.

4 - El lloc / Sala Flyhard (fins al 5 d'octubre)

Amb l'arribada d'"El lloc", dels lleidatans Íntims Teatre, la Sala Flyhard obre la seva programació a projectes convidats. De fet, la jove companyia està especialitzada en els espectacles de curta distància, de manera que les dimensions de la sala de Sants els van com l'anell al dit. Per a aquest muntatge, a través d'un treball de creació col·lectiva, Jorge-Yamam va extreure dels participants la història d'un grup de joves que s'atrinxeren dins el local d'on volen desallotjar-los injustament. Aquest local és el lloc del títol, el punt de reunió on els amics protagonistes han vist néixer la seva amistat i el paisatge que els ha definit com les persones que són. Els dies de tancament, resistència i tensions posaran a prova els lligams del grup. La peça ja porta un temps de gira arreu i ara justament arriba al barri de Sants, mentre encara ens ressonen molt i molt propers els fets de Can Vies.

5 - Sunset Park / Teatre Gaudí Barcelona (fins al 12 d'octubre)

A Ivan Padilla, els grans noms de la literatura actual no l'espanten gens. L'any passat ja es va atrevir a navegar per Oceano mare, d'Alessandro Baricco, i ara es capbussa en una de les novel·les de Paul Auster que toca més de prop la crisi econòmica, "Sunset Park". La companyia Retret Teatre porta a escena aquesta història coral sobre un grup de joves que ronden la trentena, pelats com rates, que lluiten dia a dia per sobreviure a un sistema que no els ho posa gens fàcil. El protagonista, Miles Heller (Dani Ledesma), viu a Florida, on treballa per a una empresa que es dedica a buidar pisos de famílies que han estat desnonades. Allà coneix la Pilar (Bàrbara Roig), una noia menor d'edat, amb qui enceta una relació que el podria dur a la presó. Per això decideix tornar a Nova York, d'on va fugir molt jove i on l'esperen tots els fantasmes que va deixar enrere. Miles mirarà de combatre'ls des de la caseta de fusta de Sunset Park on s'instal·la amb el seu amic Bing (Ramon Bonvehí) i altres okupes, igualment empesos per la seva precària situació laboral i personal.

6 - Versus / Versus Teatre (fins al 28 de setembre)

Els presos tenen dret a dues comunicacions orals de vint minuts cada setmana. La Camila i la Clàudia són dues persones incapaces d'enfrontar-se als fets que ocorren a les seves vides. Són germanes però el seu vincle va molt més enllà. Es veuen cada setmana en una minúscula habitació on es comuniquen a través d'un fred telèfon. Una freda làmina de metacrilat separa les vides de cadascuna d'elles, i no tenen més contacte que el visual i el so de les seves veus passant a través del sistema telefònic.Una d'elles ha matat a un home, un home que aquella nit l'esperava a casa assegut al sofà amb les cames creuades i una ampolla de whisky a la mà... S'espera una condemna, probablement d'entre 10 i 15 anys. De moment, presó preventiva. Toca esperar...

Però no és la sentència el que més els hi preocupa. De les seves trobades, les germanes, n'esperen molt més. La Camila i la Clàudia esperen conèixer-se més, entendre's més. Esperen trobar solucions a molts interrogants que han marcat la seva vida: l'amor, la família, la felicitat i la infelicitat. Esperen saber per què han passat les coses, i per què certes situacions d'han produït d'una manera i no d'una altra... Camila versus Clàudia, i Clàudia versus Camila, realizten un mateix viatge, un trajecte difícil i perillós cap a la realitat. Però la realitat no és igual per a tothom.

7 - L'encarregat / Teatre Lliure (Espai Lliure) (fins al 26 d'octubre)

L'Aston convida a casa seva en Davies, un home sense diners, ni casa, ni papers. Ben aviat, però, es revelarà com un vell oportunista, desagradable i racista.

Estrenada el 1960, L'encarregat és una peça que podria ser escrita avui mateix. El primer èxit comercial de Harold Pinter ens arriba dirigit per Xicu Masó. Muntatge de petit format i profund calat teatral, perquè Masó signa una posada en escena mil·limètrica, que ha resseguit el ritme del text aprofundint en cada plec per fer-lo arribar a l'espectador de manera natural. Una aposta que fa el ple gràcies a l'excel·lent interpretació conjunta dels actors. Sempre que ens acostem a Pinter, si la proposta se'n surt amb èxit, tenim la sensació que ens ha posat contra les cordes. D'aquí la seva grandesa. L'encarregat ens ho ha fet sentir. Fa riure, desconcerta, provoca la reflexió i el gust pel llenguatge on la misèria humana se'ns mostra més real que cap altra cosa.