3 models d’èxit en la gestió dels Casals

L'acció en una àrea determinada, ja sigui un barri o un municipi, amb l'objectiu de promoure la participació ciutadana és un tret que tot els Casals tenen en comú. El fort teixit associatiu català ha donat lloc, no obstant, a diferents models de gestió i funcionament. Xavi Milian, del Casal Despertaferro de Reus; Jordi Reynes, de la Xarxa d'Ateneus de Fabricació de Barcelona i Anna Roig, responsable del Casal de Joves de Reus comparteixen experiències amb Xarxanet.

Casals Populars: El Casal Despertaferro de Reus

Segons explica Xavi Milian, un dels membres de l'Assemblea que gestiona el Casal Despertaferro, "el Casal aixopluga gran part dels moviments socials de Reus i és la seu de l'Esquerra Independentista de la Ciutat". El Casal i les entitats organitzen activitats polítiques, de lleure, oci, esportives, socials i culturals.

"L'organització d'actes lúdics com les Barraques de Festa Major o l'impuls d'entitats culturals i socials com el Club Esportiu Despertaferro o el Bou de Reus són elements que han protagonitzat gran part de l'èxit del casal". Ara bé, l'èxit es deriva del model, afirma, que se sustenta en "la participació ciutadana en tots els àmbits partint de la implicació de tots i totes, de l'autogestió i de la cooperació enfront de la competitivitat".

L'Associació d'Acció Cultural Despertaferro gestiona des del 1991 el Casal i compta avui amb 150 socis i sòcies. Paral·lelament, l'equipament alberga una desena d'entitats. La gestió econòmica i d'activitats recau en l'Associació Cultural Despertaferro, que es reuneix quinzenalment en assemblea, on hi participen socis o sòcies de l'Associació i una persona representant de cadascuna de les entitats que formen part del projecte.

Ateneus de Fabricació

La Xarxa d'Ateneus de Fabricació de Barcelona és un conjunt d'equipaments de la ciutat on organitzacions, universitats, escoles, empreses i també ciutadans i ciutadanes de manera individual poden dur a la pràctica projectes tecnològics i de fabricació digital que tinguin la finalitat d'avançar cap a una societat millor. Jordi Reynes és un dels encarregats de fer funcionar la xarxa. El projecte, diu, "vol donar suport a iniciatives que tinguin retorn social, generar inquietuds entre infants i joves al voltant de la tecnologia i la ciència i promoure un ecosistema col·laboratiu de barris productius".

Per a ell, "la bona rebuda respon al win-win, al compartir, i a com n'és d'engrescador passar de consumir a produir, perquè és creatiu i revolucionari". Com en el cas anterior, explica Reynes, un punt clau és el l'enfocament: "Està pensat des d'una visió participativa, perquè hi ha espai per a tothom i perquè vol apropar la fabricació digital a la ciutadania". 

A diferència d'un Casal Popular, però, avui és encara un programa municipal (liderat i finançat per l'Ajuntament de Barcelona). La voluntat, no obstant, és que recaigui en les comunitats i aconsegueixi un empoderament per a les entitats. Avui s'està treballant conjuntament amb més de 200 organitzacions i entitats dels barris per determinar què pot funcionar i s'han fet més de 200 activitats concertades que han arribat a unes 8.000 persones.

Casals municipals: Casal de Joves La Palma, Reus

"El Casal funciona perquè respon a les demandes que fan els joves i perquè moltes de les activitats compten amb la implicació d'entitats i col·lectius juvenils. És un espai de dinamització, trobada, interrelació, creació,  assessorament, informació i ús per a joves, que a més, reforça el teixit associatiu juvenil de Reus. Facilita l'empoderament i visibilització de les actuacions adreçades als joves i de les que els joves en són impulsors i protagonistes". Així explica Anna Roig, responsable del Casal, els motius pels quals el Casal de Joves La Palma rutlla.

Al voltant d'uns 650 joves hi passen mensualment. És un equipament municipal, gestionat i finançat per l'Ajuntament que no alberga entitats de manera permanent per les limitacions d'espai. Tampoc és, diu Roig  la seva funció. Sinó que  l'objectiu és que l'equipament actuï "de viver i que un cop les iniciatives es facin grans puguin marxar". Les entitats, però, hi estan vinculades en el sentit que "tenen les portes obertes per utilitzar tots els espais del Casal". Que en facin ús n'hi ha tant de juvenils com culturals i socials.