S'aprova la llei de seguretat ciutadana

La llei de seguretat ciutadana és un dels projectes del Govern espanyol que ha provocat més oposició, tant per part de la societat civil, com de les entitats com per la resta de partits polítics que es troben a l’oposició però, tot i aquesta situació desfavorable, s’ha produït la seva aprovació gràcies a la majoria absoluta del Partit Popular.

El passat dia 11 de desembre va ser aprovada al Congrés dels Diputats per 181 vots a favor i 141 vots en contra.

A banda de la oposició a nivell dels partits polítics, també s’han posicionat en contra diverses entitats, com per exemple Amnistia Internacional i Greenpeace, les quals, acusen al Govern espanyol d’intentar acabar amb les manifestacions i la llibertat d’expressió al carrer.

El rebuig per part de la societat civil també va ser copsat per la ONG Avaaz.org, la qual va realitzar una enquesta a la ciutadania sobre el text de la llei. El resultat va ser que, de les 600 persones consultades, un 82% va opinar que el text havia de ser modificat o retirat.

Els detractors de la norma consideren que la norma converteix algunes faltes del Codi Penal en sancions administratives. Segons alguns polítics, com per exemple Emilio Olabarría (PNV), aquest fet limita el dret constitucional a la tutela judicial efectiva, perquè el ciutadà haurà d'esgotar la via administrativa i després recórrer a la jurisdicció contenciosa-administrativa, la qual, actualment té taxes judicials  que en els judicis de faltes no s’han de pagar.

La llei recull un total de 45 infraccions que cataloga com a molt greus, greus i lleus. Les infraccions molt greus poden comportar una sanció de fins a 600.000€, les greus fins a 30.000€ i les lleus fins a 600€.

Algunes de les qüestions que han generat més controvèrsia són, per exemple, la legalització de les devolucions en calent. Aquesta possibilitat, tal i com hem tractat a Xarxanet, es podria entendre que vulnera la Constitució espanyola i els tractats de Dret Internacional que l’Estat espanyol té signats.

Davant de les crítiques rebudes per part de diferents països membres de l’Unió Europea i de les ONG i organitzacions que defensen els drets humans, el Ministre de l’interior, Jorge Fernández Díaz, ha fet les següents declaracions: “Que digan a cuántas personas están dispuestos a acoger y si no lo hacen, que se callen y den menos lecciones”.

Una altra de les qüestions que ha creat molta controvèrsia és incloure, com a conducta susceptible de sanció, les manifestacions davant del Congrés, del Senat, dels organismes de les Comunitats Autònomes o les protestes amb escalades a edificis públics, contemplant sancions administratives que poden arribar als 600.000€ en els casos més extrems.

Altres infraccions recollides per la llei són les següents:

Per exemple, es considera una falta greu la resistència a l’autoritat, el fet de negar-se a dissoldre una reunió o manifestació o entrar a una instal·lació de serveis bàsics intentant obstruir el seu funcionament i pertorbar la seguretat ciutadana en actes públics, esportius, culturals o religiosos.

Està tipificat com a falta lleu la celebració de reunions o manifestacions en llocs públics sense comunicació o canviant el recorregut marcat per l’autoritat competent, la manca de respecte i consideració a un membre de les forces de seguretat en l’exercici de les seves funcions, projectar llum sobre els membres dels cossos policials amb la finalitat d’impedir o dificultar l’exercici de les seves funcions, perdre tres o més cops el DNI en un any i escalar edificis o monuments públics sense autorització, entre d’altres.