F. Torralba: "Cal ser receptiu al que és nou però no idolatrar-ho, i ser receptiu al que és antic, especialment a allò perennement valuós”

Francesc Torralba va llicenciar-se en filosofia i teologia i va dirigir-se després a Copenhaguen per fer la seva tesi doctoral sobre el pensador Søren Kierkegaard, per la qual va obtenir el Premi Extraordinari de Doctorat a la millor tesi de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona (UB). Des d'aleshores, ha publicat més de setanta llibres sobre filosofia, escrit en diferents revistes i ha acudit en nombroses ocasions als mitjans de comunicació per mostrar una perspectiva reflexiva de la realitat. Avui professor de la Universitat Ramon Llull (URL) de Barcelona, imparteix cursos a universitats de tot l'Estat, de Sud Amèrica i participa en congressos a escala nacional, europea i internacional. Presideix diferents comitès d'Ètica i és Director de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d'Urgell, entre d'altres.

El teòleg, filòsof, divulgador, professor i Doctor participarà en els propers dies al III Congrés del Lleure Educatiu. Des de Xarxanet.org aprofitem l'oportunitat per aprofundir sobre el tema de què parlarà: com educar en moments de canvi.

El pròxim divendres dia 16 parlarà de com "Educar en temps d'incerteses o en temps canviants". Quins són els canvis d'avui amb què l'educació ha de viure o que ha d'afrontar?

Hi ha un munt d'incerteses de futur que fan difícil la tasca d'educar, però, a la vegada, hi ha certeses que tenim assumides i que dibuixen un món radicalment diferent al del passat. Cal enfortir valors, actituds i competències bàsiques que permetin a l'educand la capacitat d'adaptar-se a entorns que es transformen veloçment.

Com l'educació i el personal educador pot adaptar-se als canvis?

Cal estar molt atent als batecs del temps i ser-ne conscients. L'aula no pot ser una instància impermeable. Ha de ser capaç de reflectir el que batega en el món, però, a la vegada, emetre un judici crític i racional de l'allau d'esdeveniments que tenen lloc en el món.

Li falten recursos al sistema educatiu, tant formal com no formal, per fer front als nombrosos i ràpids canvis que es produeixen en poques generacions?

El sistema sempre és més lent que la societat. Els canvis socials són més accelerats que la dinàmica de les institucions. Això demana elasticitat, agilitat i reflexos a les organitzacions educatives i, sobretot, lideratges oberts i permeables. Cal que el sistema sigui suficientment dúctil per adaptar-se a les noves necessitats i per oferir els instruments, les destreses i habilitats que els educands hauran d'adquirir per fer front al futur amb competència.

Jutgem amb ulls d'adults sense conèixer o comprendre prou el nou món dels joves?

Cap mirada és neutra. La mirada de l'adult està marcada pels seus prejudicis, per les seves creences, pel seu bagatge biogràfic. L'infant, en canvi, neix despullat i està desemparat. La trobada intergeneracional és bàsica per forjar-se una mirada exacta del que passa. Els joves estan atents al que és nou; els grans poden referir-se al més valuós del llegat. Aquesta interacció és necessària: cal ser receptiu al que és nou, però no idolatrar-ho i cal ser receptiu al que és antic, especialment a allò perennement valuós.

Les xarxes socials han evocat a que infants, adolescents i també adults compartim les nostres vides privades fins a nivells sovint titllats d'excessius. Falta pedagogia de l'ús de les noves tecnologies i les xarxes socials?

Educar és transformar, però també adaptar. Cal que l'educand conegui els nous formats, els nous llenguatges i instruments, però, a la vegada, cal que els sàpiga emprar per transformar-se a si mateix, per millorar la societat, per fer-ne un ús creatiu i constructiu. La responsabilitat en l'ús de les tecnologies és determinant perquè siguin instruments de cohesió i d'humanització del món.

Què aporta el lleure educatiu al procés d'aprenentatge i creixement dels infants i joves que hi participen?

El lleure educatiu estimula capacitats i competències de l'ésser humà que estranyament es poden assolir dins d'una aula.

Pot el lleure arribar fins on l'educació formal no ho aconsegueix?

L'educació formal s'ha transformat molt. L'escola desenvolupa, també, capacitats que estan molt lligades a la dimensió emocional, social i espiritual; però l'educació en el lleure pot enfortir valors i capacitats que tant l'escola com la família ja conreen.