L'atracció de la pedra seca

La pedra seca forma part del paisatge mediterrani. Els reculls de pedres apartades dels terrenys de conreu, han estat històricament utilitzats per sostenir bancals, i per construir estructures de suport al món rural. Murs, barraques de vinya, cabanes, o sistemes per emmagatzemar l’aigua, aspecte clau en la pluviometria mediterrània, com basses o aljubs, són herències d’aquesta modalitat ancestral d’intervenir en el paisatge.

Identitat, patrimoni i sostenibilitat

Defineixen doncs el paisatge en el qual ens trobem, essent-te un tret identitari que el fa reconeixible i distint, i que expressa una modalitat de relació entre humanitat i medi natural. Són un dels patrimonis paisatgístic i culturals rebuts en herència als territoris on es troben. Aquest vincle emocional amb el nostre paisatge pot ser la explicació per l'atracció que les estructures elaborades amb l' antiga art de la pedra seca exerceix.  

A més a més, tenen un impacte sobre la biodiversitat perquè generen uns rics ecosistemes per a moltes espècies animals (insectes i invertebrats, amfibis, rèptils i petits mamífers i també algunes espècies d'aus que hi nidifiquen) i vegetals (falgueres, líquens i molses).

Es pot considerar que les tècniques de la pedra seca constitueixen un paradigma de sostenibilitat, en quant han permès habilitar els territoris per a l’agricultura, ramaderia i silvicultura amb el mínim de recursos, amb el màxim d’eficiència, amb respecte pel medi ambient i de forma sostenible.

Amenaces a la qualitat dels paisatges

El paisatge defineix la identitat d’un territori; tot paisatge té una component natural i una component humana, d’interacció amb les poblacions que l’han habitat, i d’aquest vincle en neix una identitat. Així, amb una simple visió, reconeixem una masia i uns conreus catalans d'altres modalitats agrícoles en altres indrets del món. Malauradament, de la mateixa manera que succeix amb altres expressions culturals contemporànies, un dels riscos del paisatge actual és el de l'homogeneïtzació i la banalització; en el present és possible que un magatzem agrari tingui el mateix aspecte en qualsevol àrea del món. En defensa de la qualitat dels paisatges, va sorgir la Carta Europea del Paisatge, que es va signar a Florència l’any 2000. 

Defensors de la pedra seca

A Catalunya, l’Observatori del Paisatge ha elaborat el dossier de la pedra seca, amb la finalitat de difondre tant els paisatges com les iniciatives, entitats i treballs en matèria de pedra seca. L’Observatori convida a la participació amb l’enviament d’informació i suggeriments, amb la voluntat de fer d'aquest document un projecte col·laboratiu.

D’altra banda, la Coordinadora d’Entitats de Pedra Seca agrupa les entitats i les persones vinculades amb la protecció de la pedra seca, com, per exemple la Fundació El Solà La Fatarella de la Terra Alta, el Centre Excursionista de Catalunya (CEC),  el centre Miró Grup Barracaire de Mont-roig del Camp, el Grup Barraquer el Drac Verd de Sitges, la Unió muntanyenca Eramprunyà de Gavà, l’Associació Pedra Tosca de Les Preses, l’Associació Via Pirena Alt Empordà de Vilajuïga, o  el mateix Observatori del Paisatge, entre diverses altres.

La tasca d'aquestes entitats n'està facilitant la recuperació. A més a més, reclamen que la protecció estigui incorporada en els criteris de disseny d'intervenció en el territori, i promouen que s'adoptin les mesures legislatives, administratives i financeres per a la protecció legal d’aquest patrimoni, tal com pot ser la de transformar les construccions en Bé Cultural d'Interès Local.

La coodinadora edita el butlletí Pedra a Pedra,com a eina de difusió per tractar de forma rigorosa i divulgativa l'actualitat del món de la pedra seca.

El projecte col·laboratiu de la Wikipedra

Wikipedra és "el portal de la pedra seca" un catàleg digital que identifica i georefencia els elements de pedra seca al territori; va néixer "per contribuir al coneixement i preservació" de la pedra seca, elaborat amb la col·laboració ciutadana. Cal dir que la wikipedra exclou els milers de kilómetres de murs de pedra, i es centra en les barraques, de les que en té censades ja 12000. El projecte, ha estat impulsat per la Fundació Catalunya La Pedrera, i ha estat coordinat per Drac Verd i per l’Observatori del Paisatge, amb la col·laboració d'altres entitats i nombroses persones voluntàries.

Dinamitzant la pedra seca

Iniciatives com la recuperació de la tècnica d’elaboració del vi en tines de pedra seca al costat de les vinyes, el turisme enològic allotjant-se en barraques de vinya, o les els itineraris turístics com el de Mont-Roig del Camp, estan contribuint els darrers anys a dinamitzar aquest patrimoni cultural.

A Lleida ja porta 7 edicions del concurs de fotografia de pedra seca de Torrebesses, mentre que a la Vall Fosca l’Associació Marques de Pastor ha organitzat un camp de voluntariat de treball de pedra seca. Cada any les entitats organitzen formacions i tallers per aprendre la tècnica.

L’Associació Ambiental La Sínia  ha començat la recuperació d’una barraca a Altafulla amb els seus grups de voluntariat.  El Grup d’Estudi i Protecció dels Ecosistemes catalans GEPEC organitza jornades de voluntariat ambiental en espai de custòdia centrat en la pedra seca, tal com il·lustra el següent vídeo de la barraca a Pratdip. Una nova jornada està programada el dia 23 de gener a Mont-roig del Camp.