L'Hort Social de la URV impulsa una nova campanya de micromecenatge, col·labora-hi!

Fins a 22 parcel·les conreables, repartides en 2 terrasses al Campus Catalunya de Tarragona i gestionades per 42 persones voluntàries, entre les quals hi ha estudiants, professorat, personal dadministració i serveis de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV), veïns i veïnes del barri i amistats i familiars de tots ells i elles. A més, hi participen els i les usuàries d'entitats socials, ara per ara, del Centre de Dia L'Onada, de l'Associació Asperger del Camp de Tarragona i de l'Associació Quatre Potes.

Fa tot just un any, gràcies a guanyar el premi a la millor iniciativa d'innovació social de la URV, el projecte "Horts Socials a la URV: L'Educació Ambiental per a la Innovació Social", rebia el finançament de la Cursa Solidària de la universitat, amb què el grup impulsor va poder posar en marxa el projecte. 

La Coordinadora del Màster Universitari en Dret Ambiental, Susana Borràs, va ser aleshores una de les impulsores de l'hort. Avui, explica com en un any "ha canviat radicalment el projecte".

Inicialment, diu, van topar-se amb un sòl més malmès del que esperaven, ja que malgrat que l'argila és de bona qualitat per al conreu, estava malmesa com a conseqüència d'haver estat en desús i haver servit com abocador de residus. Així doncs, "el primer repte va ser despedregar i afegir terra vegetal de qualitat, pel que finalment va ser necessari contractar una empresa". Ja que calia contractar, explica la Susana, van optar per una empresa social i local que treballa amb persones amb malalties mentals. Decisió que, diu, "donava un valor afegit al projecte". "Si calien màquines, aportar terra i contractació, millor apostar per una empresa social".  

El mes de juliol va ser possible començar a conrear. I des d'aleshores, el projecte, segons explica Borràs, no ha parat de créixer. No només ha crescut l'interès de l'entorn més proper per participar-hi i la implicació de les voluntàries i voluntaris per mantenir l'hort, sinó que, especialment, ho ha fet el treball en xarxa amb entitats de Tarragona i professorat de la URV que hi veu una oportunitat per implicar l'alumnat en un projecte social.

Nous aprenentatges a la universitat: Implicació social i educació ambiental, a través de l'hort

Per a Susana Borràs, "l'hort no pot ser només un espai on puguis conrear el teu enciam i endur-te'l, sinó que ha de ser la via amb què aconseguir un impacte social". I sembla, afegeix, que cada vegada més, les implicades i implicats en l'hort també hi creuen. "Ara que existeix l'hort físicament i que hi ha persones implicades, cal abordar aspectes educatius i socials".

Per potenciar la funció social de la universitat, explica la Coordinadora, "era necessari que el professorat veiés l'hort com un espai d'aprenentatge". Ara bé, per aconseguir-ho, "cal reenfocar el tipus d'aprenentatge de la universitat, que hauria de ser no només transmissor de coneixements, sinó també espai de sensibilització i implicació social". De fet, continua, "hi ha una competència nuclear a la URV que va especialment dirigida al compromís amb la ciutadania, de manera que la participació de l'alumnat en l'hort social té cabuda en les competències que la universitat vol oferir als i les seves estudiants".

Una via important de treball és, doncs, la implicació de l'alumnat universitari en l'hort, ja sigui de manera individual i voluntària, com ja n'hi ha, o bé a través d'assignatures, de manera també voluntària o de manera formal com a experiència d'Aprenentatge Servei.

Una de les primeres experiències en aquesta direcció va ser el reportatge elaborat per l'estudiant de Comunicació Eduard Isern, que va permetre difondre l'existència de l'hort alhora que ell desenvolupava el seu Treball de Final de Grau.

No ha estat l'única. Un grup d'estudiants de Dret ambiental va contribuir a la creació d'un Codi de convivència i bones pràctiques per oferir recursos als i les hortolanes a resoldre conflictes. Per la seva banda, una professora d'enginyera hidràulica ha incorporat a l'assignatura la possibilitat que l'alumnat aporti idees per millorar el sistema de reg i captació d'aigua.

Una altra línia de col·laboració és la que estan iniciant amb una professora del Grau en Educació primària de la URV, l'Agrupament Escolta Xaloc de Tarragona i l'entitat Quatre Potes. La col·laboració permetria que els infants del Xaloc participin a l'hort, activitat que els acosta a una realitat comunitària i ecològica. Que, a més, els i les estudiants del grau d'Educació primària dinamitzin les activitats, implicació que els pot aportar una aprenentatge relacionat amb els seus estudis. I finalment, la participació de Quatre Potes aporta el component d'educació ambiental.

Com a darrer exemple, la col·laboració amb un grup d'estudiants d'arquitectura ha estat i serà determinant per millorar l'hort. Objectiu pel qual, de fet, impulsen ara la campanya de micromecentatge.

(Im)plantant valors a la universitat

La rapidesa amb què ha avançat el projecte i la bona acollida per part de la comunitat ha dut l'hort a la necessitat de finançar-se novament. L'objectiu principal és millorar l'espai de conreu, els accessos i la zona de formigó del costat de l'hort, que a banda d'estar desaprofitada, és un espai que, segons Borràs "no genera sensació de benestar perquè provoca massa calor, poca ombra i és poc agraïda".

Tres estudiants d'arquitectura han elaborat una proposta de millora. D'una banda, proposen col·locar palets als laterals de la zona de conreu per fer horts verticals accessibles. D'altra, millorar els accessos. I, sobretot, adequar l'espai de formigó. La iniciativa passa per utilitzar materials econòmics i sostenibles que permetin col·locar-hi arbres fruiters i autòctons per generar humitat i oferir ombra, construir cases d'eines, petits jardins per acollir escoles, compostadors, aparcaments de bicicletes i un magatzem per guardar-hi el material més gros.

La campanya l'han engegada a través de la Fundació Triodos sota el lema "(Im)plantem valors a la universitat". Queden encara 27 dies per col·laborar-hi i assolir el mínim i l'òptim necessaris per dur a la pràctica el projecte de millora.