Les entitats socials qüestionen la nova proposta de llei d’habitatge de Catalunya

Després que el Tribunal Constitucional (T.C.) declarés inconstitucionals alguns articles de la Llei 24/2015, de mesures urgents per fer front l’emergència a l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, coneguda com Llei antidesnonaments, el Govern de la Generalitat i els municipis han consensuat una nova Llei d’habitatge amb la qual són crítiques les entitats que varen promoure la iniciativa legislativa popular sobre habitatge (ILP).

Les entitats consideren aquesta llei un retrocés comparant-la amb l’anterior. Així, les mesures contra el endeutament excessiu de la Llei 24/2015 significaven la cancel·lació del deute. Ara no queda clar que sigui així sinó que s’estableix un procediment de mediació voluntari.

També es critica que l’objectiu de la Llei de facilitar el lloguer social utilitzant pisos buits de les entitats financeres i fons d’inversió permet solament una utilització temporal d’habitatges per interès social i no una cessió obligatòria com es recollia a la llei de 2015.

A més, les entitats consideren que es preveu un procediment lent i costós per portar a terme la finalitat de la llei, que hauria de donar resposta a situacions d’emergència.

Tot i el consens l’Ajuntament de Barcelona critica el fet que no es limiti el preu per evitar lloguers abusius.

Així mateix, les entitats critiquen la reducció de l’àmbit subjectiu de les persones titulars dels immobles afectats per aquesta Llei, que no afecta als grans tenidors d’habitatge. Son solament pisos d’entitats financeres i fons d’inversió els que poden estar inscrits al registre de pisos buits de la Generalitat.

 Quan acabi el període d’exposició pública es veurà si s’inclouen esmenes al text proposades per les entitats.