Jordi Fosas: "Entenem la dansa d’arrel tradicional com a motor creatiu avui"
Comparteix
Més de 8000 espectadors, 400 artistes i 200 voluntaris donaran vida a una nova edició del Festival de la dansa d’arrel tradicional, Ésdansa, del 22 al 28 d'agost al municipi de Les Preses.
Què fa peculiar l'Ésdansa?
L’Ésdansa és el Festival de la dansa d’arrel tradicional i balla, i convida a ballar, entorn dels 360º de la dansa d’arrel tradicional, des de les danses vives que es ballen a la plaça com els Balls de Cavallets, Gegants i Mulassa de Sant Feliu de Pallerols, Festa tradicional d’interès nacional, o els Balls de Bastons de Tarragona, passant pels treballs dels Esbarts i altres col·lectius de dansa, fins a arribar al sector professional de la dansa que beu de la tradició i l’arrel tradicional per a crear. El que el fa peculiar és aquest "ÉS" en present d’indicatiu davant de dansa, i és que entenem la dansa d’arrel tradicional de present, per a ser ballada i ser creada, avui. Per ser ballada avui, desplegant un seguit de línies de programació amb la voluntat de provocar que es balli. Una gran part de la graella és formativa i participativa, on l’espectador deixa de ser precisament espectador i passa a ser ballador. D’aquesta voluntat neix l’Ésdansa’T, els tallers de dansa tradicional del festival, que aglutina tota la programació de formació tant per a nens com per a adults.
La innovació i la tradició no estan renyides amb la dansa d'arrel?
Per descomptat que no! De fet, el passat 13 de juliol, vam presentar per primer vegada l’Ésdansa a Barcelona. L’espai escollit, La Caldera de Les Corts, un espai de creació de dansa i d’arts escèniques, no va ser en va, i és que el festival d’aquest any fa un nou pas important i decidit a incentivar i promoure la creació a partir del llenguatge de la dansa d’arrel tradicional. Segurament aquest 2016 és l’edició en què es pot visualitzar més quins són els grans objectius del festival des de que es coneix sota la marca Ésdansa. Tal com deia abans, entem la dansa d’arrel tradicional com a motor creatiu avui, i una altra gran part de la programació va encaminada a ser un motor per a la creació i producció de noves propostes que parteixin de la tradició i del llenguatge de la dansa catalana d’arrel tradicional.
Quines companyies i espectacles podrem trobar a l'edició d'enguany?
M’atreveixo a suggerir-vos cinc itineraris per recórrer la programació d’aquesta edició. Destaquem dos itineraris en la línia de creació, un per a descobrir Kukai Dantza, companyia creada el 2001 i que desenvolupa el seu treball creant espectacles contemporanis a partir de la dansa tradicional basca, realitzant creacions pròpies i col·laboracions amb prestigiosos coreògrafs. Tindrem la possibilitat de realitzar tallers de creació amb ells, parlar sobre el seu procés creatiu i veure els dos darrers espectacles de la companyia, Gelajauziak de Cesc Gelabert i Oskara de Marcos Moreau/La Veronal; i un altre itinerari vinculat al mestratge del pedagog, ballarí i coreògraf Joan Serra, des del llibre La dansa a l’escola, el mestratge de Joan Serra de Joan Figueres i editat per l’Associació de Mestres Rosa Sensat fins als espectacles Sols de Jordi Rubio i Carles Belda, Tants Records de l’Esbart Sant Cugat i Pere Martínez Quartet o l’Esvorell de Magí i Joana Serra. No podem oblidar l’itinerari internacional, on viatjarem fins a les tradicions d’arreu del món i dos itineraris per ballar la cultura més popular i tradicional. Un per aprendre a “picar” els Balls de bastons de Tarragona i aconseguir fer “la llarga” més llarga que s’hagi fet mai, i un altre per ballar les corrandes de l’Alta Garrotxa, celebrant 20 anys que Marboleny estrenava una de les peces que s'ha ballat més al llarg de la trajectòria de l'esbart: Les Corrandes, de l'Alta Garrotxa.
"Prioritzem que l’espectador pugui veure un contrast de cultures, és a dir, que pugui viatjar per tots es continents."
A l'hora de fer la tria artística, arreu del món, quins aspectes prioritzeu per a fer entrar una companyia al cartell?
Bàsicament, a nivell de companyies i grups internacionals, prioritzem que l’espectador pugui veure un contrast de cultures, és a dir, que pugui viatjar per tots es continents, i alhora que ho pugui fer amb formacions ben diferenciades per veure com es pot ballar dansa d’arrel tradicional des de diferents perspectives: companyies professionals, ballets nacionals, grups amateurs... Per exemple aquest 2016 coneixerem les danses tradicionals de Botswana, Bangladesh, Moldàvia, Buriàtia i Colòmbia i viurem segurament una de les experiències més singulars d’aquesta edició, despertant el dia veient sortir el sol des del cim del Volcà Racó amb la Fageda d’en Jordà als peus amb l’espectacle ritual dels Batimbo, els guardians dels Tambors sagrats del rei de Burundi. Un espectacle únic en un entorn únic.
La creació del Premi Delfí Colomé al millor projecte de creació i producció en dansa d'arrel tradicional és combustible a aquesta disciplina?
Sí, aquest és el motiu de la seva creació. El guardó té com a objectiu ser un motor de noves propostes que parteixin de la tradició i del llenguatge de la dansa catalana tradicional i alhora provocar que si treballi des de diferents perfectives, ja siguin amateurs o professionals o les dues conjuntament. I per això hi hem volgut implicar a tothom: la Direcció General de Cultura Popular, Associacionisme i Acció Culturals del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, la Fira Mediterrània de Manresa, el Festival Sismògraf d’Olot, la Federació d’Ateneus de Catalunya i El Graner – Centre de creació del cos i el moviment amb la col·laboració de l’Agrupament d’Esbarts Dansaires i l’Associació de Professionals de la dansa de Catalunya. El premi té una dotació de 10.000€ però alhora una important projecció als festivals i fires esmentats, ja que el que no volem és quedi només en un projecte i prou.
Com està anant la participació al nou projecte “Petit Ésdansa’T als casals d’estiu”?
El Petit Ésdansa’T arriba aquest any a la novena edició amb ganes de continuar engrescant als nens i nenes a descobrir nous móns i noves cultures a través de la dansa i la música tradicional. Ho fem amb novetats, ja que per primera vegada es realitzarà un campus per a nens i nenes durant tota la setmana. Del dilluns 22 al divendres 26 d’agost es realitzaran diversos tallers, on es treballaran danses tradicionals d’aquí i d’arreu del món, així com també d’altres destinats a exercitar la preparació del cos i la consciència del propi moviment. Aquest any, també s’ensenyarà com es prepara un espectacle i quins són els diferents elements que s’han de tenir en compte. I alhora, els Casals d’Estiu de la Garrotxa poden rebre la visita dels grups i les companyies internacionals de l’Ésdansa i realitzar diversos tallers amb ells. La participació als dos formats és molt bona! Pràcticament estem al 100% d’inscripcions.
El Cercle de Cultura Tradicional i Popular Marboleny fou guanyador d’un Premi Ateneu el 2015 pel Foment a la Participació. Com funciona l’Ésdansa’T, en aquest sentit, avui?
El màxim objectiu de l’Ésdansa’T és provocar que la gent balli, que participi! Per aquest motiu, es fan molts tallers per a diverses edats i amb objectius i voluntats d’aprenentatge diferents. Per exemple aquest 2016 programem 130 hores de formació en sis dies, la meitat per a nens i nenes amb l’objectiu de descobrir la dansa i la música d’arrel, i la meitat per adults, amb dos itineraris, un per a ballar danses del país i d’arreu del món, i un altre per a facilitar eines per a ballar o ensenyar a ballar. Jon Maya, Jordi Rubio i Josep Garcia són alguns dels noms del professorat d’aquesta edició per a treballar la creació, la tècnica i els recursos musicals, per exemple.
Afegeix un nou comentari