Els 7 tresors del patrimoni cultural de Reus

La capital del Baix Camp, Reus, és la Capital de la Cultura Catalana 2017 i a l’espera de la seva celebració, ja s’han posat en valor alguns dels seus elements culturals més significatius. A través d’una votació popular, la ciutadania ha escollit, amb 7.732 vots emesos, els que consideren són els “7 Tresors del patrimoni cultural de Reus”, entre una trentena de candidatures proposades.

Els 7 tresors del patrimoni cultural de Reus són:

• Gegants de Reus: documentats per primera vegada el 1621, les cinc parelles de gegants actuals són rèpliques dels originals construïdes a finals de 2004 i es van incorporar el 2005 a tots els actes del Seguici Festiu de la Festa Major reusenca. La Colla Gegantera s'encarrega de portar-los a les cercaviles i formen una imatgeria que representa els cinc continents: els Vitxets (Europa), els Moros (Àfrica), Indis (Amèrica), Japonesos (Àsia) i Negres (Oceania). Acompanyats de tres tonades pròpies, surten el dijous de Corpus i al matí i a la tarda del diumenge següent. Per la Festa Major de Sant Pere, els dies 28 i 29 de juny, i per les festes de la Mare de Déu de Misericòrdia, el 25 de setembre.

• La Tronada: és l'acte més emblemàtic de la Festa Major de Sant Pere, que és Patrimoni d'Interès Nacional. Les primeres referències daten del 1677 i la pòlvora, els morterets i les explosions sonores dels artefactes en són els elements bàsics. Aquests espeteguen de forma contundent a la plaça del Mercadal de Reus. Anualment es tria una persona privilegiada encarregada d'encendre-la i se'n fan quatre al llarg dels dies de la festa: els dies 24, 28 i el 29 dues.

• Les Tres Gràcies: amb un alt valor identitari de la Setmana Santa reusenca, les professons de Les Tres Gràcies de Reus consisteixen en el trasllat, el Divendres Sant, de la imatge del Sant Crist de la Sang. L'encarregada del trasllat és la Reial Congregació de la Puríssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist de Reus, que documenta aquest acte des del 1784. Les professons estan instaurades el Divendres Sant (la de l'Agonia i la de tornada; la de les Set Paraules i la de l'Acte Final, que és considerada la més emotiva perquè és la que torna de nou la imatge a l'església de la Sang.

• El Campanar: és un bon mirador del Camp de Tarragona. Finalitzada el 1566, i d’estil gòtic, és una torre hexagonal annexada a l’església Prioral de Sant Pere. Amb 12 metres d’amplada i 62 metres d’alçària, té set plantes i es conserven 4 campanes (Misericòrdia, Sant Pau, Petra Clàudia i Sant Bernat - dels Gegants-) que es toquen manualment per la Festa Major de sant Pere, el mes de juny, i per les Festes de Misericòrdia el 24 i 25 de setembre, recuperant antics tocs de festa documentats.

• Ball solemne curt de l’Àliga a la Mare de Déu de Misericòrdia: l’Àliga de Reus és un bestiari datat del 1627 que balla davant de les autoritats a la sortida de l’Ajuntament abans d’anar a Completes. Després del ball, es fa una cantada general dels goigs de la Mare de Déu de la Misericòrdia a càrrec de l'Orfeó Reusenc i la Cobla Reus Jove. La documentació més antiga situa aquest primer ball solemne al 1683, quan la imatge va dansar davant l’arquebisbe de Tarragona amb motiu del trasllat de la Mare de Déu de Misericòrdia al seu nou santuari.

• El Vermut de Reus: entre finals del segle XIX i principis del XX, a Reus van sorgir més de 30 elaboradors d'aquesta beguda elaborada a partir del vi blanc i una combinació d'herbes aromàtiques. Del mig centenar de marques que es van arribar a registrar, actualment segueixen en peu tres fàbriques que elaboren una trentena de marques. L'èxit d'aquesta beguda associada a l'aperitiu del migdia ha donat lloc a una Ruta del vermut i el Museu del vermut, ubicat a l’interior d’un edifici modernista rehabilitat.

• Plaça del Mercadal: els i les vilatanes la consideren l'eix social i comercial. De froma quadrangular i amb una porxada que la fa peculiar, la plaça té més de 500 anys d'història. A més de l'Ajuntament, acull edificis destacables per la seva arquitectura com la Casa Navàs, la Casa Pinyol i una casa barroca del segle XVIII.

Capital de la Cultura Catalana

La Capital de la Cultura Catalana s'adreça a tot el domini lingüístic i cultural català. Té com a objectius els de contribuir a ampliar la difusió, l'ús i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesió cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior. Vic va ser la Capital de la Cultura Catalana el 2016, i Manresa i Cervera ho seran el 2018 i el 2019, respectivament.