El Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura reclama una política penitenciària que incorpori la perspectiva de gènere

L’equip de treball del Mecanisme Català de Prevenció de la Tortura (MCPT), encapçalat pel síndic de Greuges de Catalunya, Rafel Ribó, i l’adjunt general, Jaume Saura, ha alertat en el seu Informe Anual de 2016 sobre la vulnerabilitat de les dones en el sistema penitenciari català.

D’aquesta manera, la institució reclama que la política penitenciària incorpori la perspectiva de gènere de manera rigorosa per atendre les necessitats específiques d’aquest col·lectiu. A més, es considera que aquesta visió s’ha d’aplicar primer per valorar si les circumstàncies personals i la gravetat del delicte fan imprescindible l’ingrés. També cal tenir-la en compte en tots els vessants de l’internament, pel que fa a les relacions familiars, l’assistència sanitària, la detecció i el tractament de la violència de gènere soferta o les mesures disciplinàries.

Necessitat d'incorporar una nova perspectiva de gènere 

La població reclusa femenina representa un 7% del total d’empresonats a dia d’avui. La majoria estan recluses per tràfic de drogues, un delicte que comporta llargues penes de presó en moltes ocasions. A diferència dels homes, les dones continuen atenent responsabilitats familiars, fet que no és “degudament considerat”, segons el MPTC, per les polítiques penitenciàries. Una de les mesures que s’haria d’aplicar és la de recloure-les en centres propers als seus domicilis i això, no s’està produint a cap dels cinc centres on es troben concentrades.

A més, segons un estudi de l’any 2005 de la Fundació SURT, “un 88,4% de les dones preses a Catalunya ha sofert algun tipus de violència de gènere al llarg de la seva estada a la presó”, i quasi el “70% ha patit violència sexual”. 

Així mateix, el MCPT relata a l’Informe que algunes de les dones recluses tenen problemes de salut mental. El 30% presenten trastorns de la personalitat, i tenen més problemes per adaptar-se a les normes de la institució. Davant d’això, fa falta que hi hagi programes de tractament especialitzat per a elles, fet que també és inexistent als centres. 

Davant els diferents incompliments i problemes per a la població femenina reclusa, el Síndic ha demanat incorporar la perspectiva de gènere a la política penitenciària de Catalunya i a la feina dels òrgans directius dels centres penitenciaris. 

Altres problemàtiques dels centres penitenciaris 

El MPTC també ha incidit en les condicions i les mesures relacionades amb el règim d’aïllament, ja que des de març de 2016 el percentatge d’interns classificats en primer grau de tractament penitenciari es manté constant, entre 1,8% i el 2% del total. 

També posa de manifest les mancances o inadequacions en les mesures disciplinàries als centres d'internament per a infants i joves, tant per la manca de garanties i desconeixement per part dels interns del règim sancionador com per la inadequació de les sancions. A banda de recomanar més personal, i més ben format, pel que fa a les contencions, l’MCPT ha reiterat la necessitat d’emplenar degudament el llibre de registre.