Manuel Fernández: "Si continuem segregant alumnat gitano, ens costarà molt més arribar a la universitat"

Manuel Fernández Echepares és president de CampusRom, la primera Xarxa Universitària Gitana de Catalunya, així com director del Grup de Coordinació Directiva de CampusRom. En aquesta entrevista fa balanç dels primers mesos de funcionament del projecte i ens parla de la segregació educativa, de la triple discriminació de les dones gitanes, de la importància de tenir referents i del seu somni: "Que cap gitana ni gitano de Catalunya que intenti accedir a la universitat o a altres estudis postobligatoris es quedi fora".

Només un 1% de la comunitat gitana arriba a la Universitat. Amb quines dificultats es troben els i les joves gitanos/es a l'hora d’accedir a l’educació superior?

Les dificultats de els i les joves gitanos/es a l’hora d’accedir a l’educació superior comencem malauradament molt aviat. L’alumnat gitano pateix una forta segregació educativa des de l’educació primària, i molt especialment durant l’educació secundària. Nombrosos estudis i projectes de recerca ja han denunciat que l’alumnat gitano tendeix a ser segregat a aules "especials", el que fa que no tinguin l’oportunitat de rebre el mateix currículum que la resta d’alumnat que es troba a les aules ordinàries. A més, la major part d’escoles que es troben a barris amb una alta concentració de població gitana, redueixen el nivell de continguts del currículum, pel que novament l’alumnat gitano té moltes més dificultats per a poder sortir preparat de l’institut.

Com a resultat, només aproximadament el 30% de l’alumnat gitano obté el Graduat en Educació Secundària Obligatòria (ESO), mentre que més del 60% de l’alumnat no gitano supera amb èxit aquesta etapa educativa.

Aquesta enorme bretxa fa que la joventut gitana tingui moltes menys oportunitats tant educatives com laborals, pel que molt habitualment renuncien a seguir formant-se. A més, els i les que aconsegueixen el Graduat en ESO, si continuen estudiant, solen tenir moltes dificultats pel baix nivell educatiu que han aconseguit degut a les escoles on han estat matriculats, pel que també tendeixen a abandonar els estudis post-obligatoris. Tot això, a més d’altres qüestions, com els estereotips i prejudicis que la comunitat gitana pateix dins el sistema educatiu, fa que només un 1% de la comunitat gitana arribi a la Universitat.

Un dels vostres objectius és acompanyar aquests/es estudiants. Què els oferiu?

El nostre somni és que cap gitana ni gitano de Catalunya que intenti accedir a la universitat o a altres estudis postobligatoris es quedi fora. Així neix CampusRom, com una xarxa sense ànim de lucre amb l'objectiu principal d'estar en contacte amb tots els i les estudiants gitanos de Catalunya que necessitin ajuda durant el seu procés formatiu o que es trobin ja dins de l'educació superior. El nostre somni és que ho aconsegueixin i que siguin un exemple per a tota la nostra comunitat, però també pel conjunt de la societat catalana.

El que hem fet és crear una xarxa de suport mutu molt diversa, on hi ha des de persones gitanes sense graduat que intenten superar l’examen d’accés a la universitat per a majors de 25 i 45 anys a persones gitanes diplomades i/o amb màster o doctorat, o també professionals. Oferim assessorem sobre les opcions i possibilitats que tenen per accedir a l'educació superior a través de tutories individuals o grupals amb persones gitanes que ens contacten. També acompanyem i donem suport durant el seu procés formatiu, creant grups de treball per reforçar continguts de cara als exàmens d’accés a la universitat, per preparar treballs o exàmens amb persones que ja estan dintre de la educació superior, etc. A més, ens hem proposat motivar als i les més joves, pel que també anem a escoles a parlar amb nens i nenes gitanos/es i mostra'ls-hi que ser gitana o gitano significa també anar a la universitat.

Entenc que l’exclusió és doble en el cas de les dones. Realitzeu alguna acció específica pensat en elles?

Les dones gitanes pateixen el que les dones gitanes i no gitanes que treballen dins aquest àmbit ja han anomenat com una triple discriminació: per ser dones, com la resta de dones d’aquesta societat; per ser gitanes, com el conjunt del nostre poble; però també perquè molt habitualment no tenen cap tipus de formació acadèmica. Aquests tres factors les fa especialment vulnerables. De fet, s’estima que l’esperança de vida de la dona gitana és 30 anys inferior si es compara amb la resta de dones de Catalunya.

Des de CampusRom estem intentant dur a terme diferents mesures especialment adreçades cap a les dones gitanes. Per exemple, facilitem totes les condicions necessàries per a poder fer les tutories amb elles, o perquè vinguin als grups de treball, com ara que puguin venir amb els fills o les filles o que puguin estar acompanyades per alguna altra dona de CampusRom. Tot i així, com que estem començant, hem de fer més encara perquè les dones gitanes es converteixin en l’autèntic motor de canvi del nostre Poble.

Veig que busqueu persones voluntàries. Quin paper juguen a CampusRom?

Les persones voluntàries són clau. De moment, el voluntariat l’estem fent majoritàriament les persones gitanes que formem part de l’equip directiu i altres membre de CampusRom. Això sempre volem que sigui així, ja que considerem que la solidaritat és un dels valors més important que defineix el nostre Poble.

Malgrat això, comptem amb persones voluntàries que no són membres de la xarxa i ens ajuden a fer classes de repàs, supervisió de treballs, orientació, etc. Sense aquestes persones, CampusRom no podria existir. La solidaritat i el voluntariat són una part fonamental del nostre somni.

Parleu de la manca de referents. Què es pot fer perquè els i les joves gitanos/es trobin persones inspiradores en la seva comunitat?

Ja s’estan fent moltes coses. Hi ha una part que ens correspon a nosaltres, a tota la comunitat gitana, i és començar a promoure i visibilitzar a totes les persones gitanes que estan aconseguint arribar molt lluny. Des de CampusRom és el que molt humilment pretenem, al igual que altres organitzacions i associacions gitanes.

Ara bé, la part més important correspon al conjunt de la societat catalana i a les diferents administracions i governs, i molt especialment al sistema educatiu i als mitjans de comunicació. Si continuem segregant alumnat gitano, ens costarà molt més arribar a la universitat. Si el sistema educatiu continua basant les seves pràctiques educatives en prejudicis i estereotips, encara ho tindrem pitjor. Però si a més, els mitjans de comunicació continuen reproduint una imatge tan negativa i esbiaixada de la nostra comunitat, els esforços que la comunitat gitana haurà de fer són titànics.

Afortunadament ja s’estan fent moltes coses. Cada vegada existeixen més documentals, històries o referents que s’estan donant a conèixer, com ara a través del Museu Virtual del Poble Gitano.

Quin balanç feu d’aquest primer mig any de vida de CampusRom? Quins són els següents passos que fareu?

El balanç és molt positiu. Cada vegada són més les persones gitanes que ens contacten per a demanar informació, assessorament, ajuda i/o col·laborar. De fet, hem arribat a fer seguiment i donar suport a persones gitanes de fora de Catalunya, com ara Illes Balears, Múrcia, Canàries, o Castilla La Mancha. Ens sentim molt contents i contentes, però també sabem la responsabilitat que això suposa, per tant la nostra intenció és seguir treballant molt dur i sobretot sense perdre l’objectiu real de la xarxa: ajudar a totes aquestes persones gitanes.

Les següents passes són molt prometedores. Estem preparant un parell de projectes per a la preparació de l’examen d’accés a la universitat per a majors de 25 i 45 anys, que molt probablement seran finançats des d’Europa. Així que no podem demanar més donada la nostra joventut com a xarxa. Sincerament, si continuem apostant per formacions que el que persegueixen és l’èxit del Poble Gitano, creiem que el nostre futur serà veure com els somnis de les persones gitanes que contacten amb CampusRom es fan realitat.