Àmbit de la notícia
Jurídic

Centre Irídia reclama normes específiques per abordar denúncies de violència institucional

Entitat redactora
Suport Tercer Sector – Jurídic
Autor/a
Júlia Hinojo
  • La portada de l'informe sobre el Servei d’Atenció i Denúncia en Situacions de Violència Institucional (SAIDAVI). Font: Irídia
  • Imatge d'Ivan Jiménez, amb l'orella sagnant després del cop de porra d'un Mosso d'Esquadra. Font: Fotomovimiento
  • Imatge de la presentació de l'informe, al Col·legi de Periodistes. Font: Irídia
  • Fotografia de la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra. Font: Fotomovimiento
  • Foto d'un grup d'activistes de la PAH, inclosa dins l'informe. Font: Fotomovimiento

L’entitat de defensa dels drets humans demana la implicació del cos policial i judicial, i repassa els 14 casos de presumpta vulneració que estan en procés d’investigació.  

Irídia, Centre per a la Defensa dels Drets Humans, ha presentat el 22 de març al Col·legi de Periodistes el primer informe anual del Servei d’Atenció i Denúncia en situacions de Violència Institucional (SAIDAVI), un servei gratuït creat per la mateixa entitat el gener del 2016 que ja ha ofert assistència jurídica i psicosocial a més d’una quarantena de persones que pateixen situacions de maltractament en el marc del sistema penal català.

L’informe fa un repàs dels 14 casos que el SAIDAVI ha assumit com a propis i que Irídia representa jurídicament. Per exemple, des de l’entitat porten l’acusació popular del cas d’Ivan Jiménez, l’home de 36 anys que va patir lesions al cap i una fractura a l’orella en rebre un cop per part d’un agent de la Brigada Mòbil dels Mossos d’Esquadra en la zona de manifestació de protesta pel centre social autogestionat Can Vies, el maig del 2014.

“Aquesta persona va sortir de treballar, va agafar la bicicleta i es va dirigir cap a la zona de manifestació”, s’explica al dossier, que també recull fotografies que il·lustren alguns dels casos de presumpta vulneració de drets humans en situacions de violència institucional, és a dir, aquella exercida per funcionaris públics. “Psicològicament no em deslliuro dels danys ni de la desconfiança”, va comentar Jiménez en la presentació de l’informe.

La majoria dels casos han tingut lloc en l’espai públic o en el context d’una manifestació, però també n’hi ha que es produeixen en l’àmbit penitenciari, com es el cas de Raquel E. F., que va morir l’abril del 2015 quan estava en règim d’aïllament  la presó Brians 1.

“Ni l’equip directiu de Brians 1, ni les persones responsables del Departament Especial de Règim Tancat (DERT), ni la psicòloga del centre ni l’equip mèdic i psiquiàtric van actuar amb la suficient diligència, ja que eren coneixedores de les idees suïcides i de les autolesions que es va practicar durant els sis mesos anteriors a la seva mort”, apunta el document.  

L’informe lamenta la inexistència de normes específiques que contemplin mesures per abordar la violència institucional i reclama un Pla Integral contra la violència institucional, en el qual s’hauria d’implicar el cos policial i judicial, a banda dels governs estatal, autonòmics i municipals.

Revisar protocols de sanció i crear un equip especial d’investigació

Algunes de les recomanacions de l'estudi passen per crear un equip especial d’investigació per a casos de violència institucional dins dels Mossos d’Esquadra i establir mecanismes de relació amb entitats de defensa de drets humans perquè puguin complementar les polítiques públiques en matèria de prevenció de la violència institucional en el cos.

A més, demanen que el mecanisme per denunciar aquest tipus de situacions sigui un de diferent al que s’utilitza per a la resta de denúncies, que es revisin els protocols de sanció i que es prohibeixin els controls policials basats en perfil ètnic.

Formació a professionals i torn específic d’ofici

Irídia insta el Govern a fomentar formacions per crear una Fiscalia especialitzada en violència institucional i proactiva a l’hora de defensar els drets de les víctimes. Aquesta formació s’hauria d’estendre al Consell General del Poder Judicial i a l’Institut de Medicina Forense de Catalunya.

També exigeixen un torn específic d’ofici per atendre aquests casos, amb advocats i advocades especialitzats en la defensa dels drets humans. 

 

Vídeo fet per la cooperativa audiovisual Metromuster que explica què és el SAIDAVI

 

L’equip jurídic i psicosocial de SAIDAVI està inspirat en el funcionament de serveis llatinoamericans com l’argentí Centro de Estudios Legales y Sociales, que ha assessorat el projecte d’Irídia. L’horari d’atenció de SAIDAVI és de 10h a 20h de dilluns a divendres. Per a més informació consulteu l’apartat de Contacte, amb telèfons i correus electrònics d’interès.  

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari