“El teatre permet a l’alumnat posar-se en la pell dels altres a través de les paraules i els moviments”

A través del teatre, el projecte d'Aprenentatge Servei “Donar veu a la memòria” de l’IES Lluís Vives recupera la memòria històrica d’infants i joves que van viure situacions de conflicte en el passat.

En què consisteix el projecte “Donar veu a la memòria”?

“Donar veu a la memòria” es un projecte d’Aprenentatge Servei que pretén recuperar la memòria històrica dels nens i adolescents del passat que visqueren situacions de conflicte i difondre-la a través d’una obra de teatre realitzada pels alumnes de l’Institut Lluís Vives de Barcelona.  Aquest APS es desenvolupa en dues fases, corresponents a dos cursos lectius.

En què consisteix la primera fase?

La primera part del projecte es realitza de gener a juny dins el crèdit variable  “Memòria històrica i teatre” a 1r de l’ESO i es basa en la construcció d’una obra de teatre sobre com vivien els adolescents del passat sota una situació de conflicte. En aquesta fase de construcció, primer de tot s’estudia l’època que es vol tractar i es recopilen les fonts primàries amb les quals s’escriurà el text teatral. Per a fer-ho es visiten arxius i/o ens visiten persones que van viure aquells fets.

L’obra s’estrena al juny a l’Institut Lluis Vives per a tota la comunitat educativa i els veïns i veïnes del barri.

Amb tot el material recopilat, s’escriu el text teatral i es comença a treballar en el muntatge tècnic. En aquest punt del procés, s’incorporen alumnes i professors d’altres assignatures. També comptem amb la participació en la representació d’entitats externes al centre educatiu, depenent de les necessitats de l’obra teatral. Quan l’obra ja està muntada, comencen els assajos. És en aquest moment que en el grup de teatre s’incorpora l’equip tècnic, format per alumnes de 3r i 4rt de l’ESO. L’obra s’estrena al juny a l’Institut Lluis Vives per a tota la comunitat educativa i els veïns i veïnes del barri.

Així doncs, hi participen perfils de persones molt diversos.

Quan a final de curs s’estrena l’obra, el grup de teatre ja no només està format pels alumnes que feien el crèdit, sinó per un equip ampli de professors, alumnes de diversos cursos i entitats que han hagut d’adquirir una sèrie d’aprenentatges sobre la història dels nois i noies del passat que van viure situacions de conflicte i que, a través de l’obra de teatre, explicaran a la resta de la societat per tal de conscienciar del què va passar, crear empatia amb les situacions similars en el present i mobilitzar perquè aquests fets no es tornin a repetir.

Com es desenvolupa la segona fase del projecte?

El curs següent comença la fase de donar a conèixer l’obra fora de l’àmbit escolar. Aquesta segona part del projecte es desenvolupa de forma voluntària fora d’horari lectiu, generalment els dimecres a la tarda de 15:30 a 17:00. En aquest espai, comptem amb la participació d’alumnes des de 1r d’ESO a 1r de Batxillerat, elaborant cada un d’ells diverses tasques. Ja que l’alumnat no només fa d’actors i actrius, sinó que fan de tècnics, disseny i realització de decorats, direcció d’escena, creació i manteniment de les xarxes socials, entre altres. Enguany, a més a més, tenim la col·laboració de la Raquel Mora, estudiant del màster de Pedagogia i Teatre impulsat pel Teatre Lliure (seu de Vic), que ens està ajudant amb l’assessorament teatral.

Des de l’estrena de l’obra es fa difusió als mitjans de comunicació amb l’objectiu de poder representar l’obra en diferents espais i situacions. Gràcies a la complicitat de nombroses entitats s’ha pogut representar en actes commemoratius i esdeveniments culturals de la ciutat.

Com ho viuen les persones implicades?

Aquesta participació esdevé una experiència molt positiva per a tots els participants, especialment pels adolescents, ja que veuen reconeguda la seva feina a la vegada que se senten partícips d’aquest tipus d’actes i del missatge que es vol transmetre, trencant algunes fronteres entre institucionalitat i adolescència. A part, el projecte pretén, sobretot, tenir un caràcter didàctic. És per això, que en la majoria de representacions al final de l’obra, s’obre un espai de diàleg entre públic i actors.

Quines obres s’han representat en els darrers anys?

“La pèrdua de la innocència. Infants sota les bombes” (2012 – 2014), basada en textos escrits durant la Guerra Civil per nens i nenes que van viure en primera persona el conflicte; “Aquí no hi ha papallones. Sobreviure a Terezín” (2013 – 2015), basada en els diaris personals i els escrits de la revista Vedem, escrits per nois i noies que van patir l’horror nazi, en ser tancats al gueto de Terezin durant la II Guerra Mundial; “Camins de nit. Infants perduts dels exilis” (2014 – 2016) és una obra de teatre que pretén donar veu als infants que van viure l’exili. L’obra té la intenció d’apropar a l’espectador el desarrelament, la confusió i la tristesa d’uns infants obligats a marxar del seu país per poder viure sense guerra. “Viure en guerra. Infants sota les bombes” (2015 – 2017) basat en les vivències, pensaments i reflexions dels infants que es van trobar enmig dels cruels bombardejos de la Guerra Civil Espanyola.

En què ha consistit la visita teatralitzada al refugi 307 que heu fet aquest 20 de març?

A principi de curs vam fer la proposta al Museu d’Història de Barcelona  per representar l’obra “Viure en guerra. Infants sota les bombes” al refugi antiaeri 307, ja que el contingut tenia a veure amb els bombardejos a Barcelona i amb aquest lloc emblemàtic també. Així que ens van cedir l’espai per poder omplir de testimonis vius aquell espai museístic.

L’experiència ha sigut molt impactant, tant per al públic assistent com per als membres de la companyia de teatre del Vives.

L’activitat consistia en un recorregut per les diferents escenes de l’obra per dins del refugi. L’experiència ha sigut molt impactant, tant per al públic assistent com per als membres de la companyia de teatre del Vives. Moltes persones van sortir emocionades i amb llàgrimes als ulls. Com van comentar unes persones quan sortien del refugi: “Normalment les obres es representen en teatres buits on has de crear un espai escenogràfic i aquest museu normalment està buit de testimonis. La conjunció, i sinèrgia, d’aquests dos factors ens ha donat la possibilitat de viure una experiència única”.

Quins aspectes destaqueu del teatre com a eina per fomentar la memòria històrica?

En primer lloc, donar a conèixer una realitat passada a l’alumnat que potser no hagueren parlat mai ni a casa ni a l'Institut.  Generar empatia per persones que com els personatges representats varen patir o pateixen un conflicte bèl·lic. Els ha ajudat a posar-se en la pell d'uns altres a través de les paraules i els moviments. El teatre permet viure realitats llunyanes.

Creiem que el nostre alumnat, per les converses que hem tingut a posteriori i per les respostes que donen als mitjans quan se’ls hi pregunta, han entès el missatge. A més a més, d’aquesta manera han estat protagonistes del seu aprenentatge, ja que calia comprendre molt bé certes coses per a interpretar correctament el seu paper.

Han après que en la guerra, els infants i els joves són les víctimes innocents del conflicte.

Han fet interacció amb les persones reals que han estat entre el públic, tan adults com companys que els escoltaven i s'emocionaven amb la forma de transmetre les paraules. Han après que en la guerra, els infants i els joves són les víctimes innocents del conflicte ja que si no hi perden la vida, segur que hi perden anys importants de la vida com la infància i adolescència. Això els permet encarar la seva formació en positiu i ser conscients que no tothom en pot gaudir de la mateixa manera.

I sobretot, destacar també com els alumnes han descobert que tenen qualitats per a fer altres coses que potser l'entorn estrictament acadèmic no sap avaluar o donar.

Quines impressions heu recollit per part de l'alumnat?

Las valoracions de l’alumnat són molt positives. Valoren sobretot els espais que tenen per compartir experiències tant, amb els amics com amb companys d’altres cursos. El fet de poder representar davant públic divers i rebre les felicitacions d’aquest els hi suposa una gran satisfacció. També són conscients de l’enriquiment personal així com l’emotivitat que els hi ha suposat el poder conèixer gent que va viure en l’època en la que s’ubiquen ells com a actors i actrius. Com a coordinador/es creiem que han tingut un creixement personal molt constructiu, adquirint destreses que els hi seran útils en la seva trajectòria vital, tan social com laboral.

Per saber-ne més: https://donarveu.wordpress.com/ i @donarveu