El primer circ de l’Estat que cedeix animals salvatges a una ONG

Per primer cop a l’Estat espanyol, un circ ha cedit els seus animals salvatges a una ONG. La Fundació Primadomus, d’Alacant, s’encarregarà de la cura dels dos lleons, del búfal, la llama i el poni que fins ara eren del propietari de la companyia, que s’ha volgut mantenir a l’anonimat per evitar “estigmatitzar” la desena de circs que encara utilitzen feres en espectacles.

Des del centre de rescat, la portaveu Myriam Garrido considera “històric” l’acord de cessió, materialitzat el 16 de maig, després que la companyia es comprometés a no tenir animals salvatges mai més. “No serveix de res que ens donin un animal perquè és vell i que al cap d’uns anys en tornin a tenir”, aclareix Garrido, satisfeta que el propietari hagi cedit les feres a una entitat quan podria haver-ne tret un benefici venent-les a un altre circ. “L’única manera de solucionar el problema és a través del diàleg i la creació acords d’aquest tipus”, diu Pilar Jornet, directora del centre.

L’acció de la companyia valenciana és un pas més cap a l’abolició d’una pràctica cada vegada més minoritària a l’Estat.

Catalunya, pionera

Més de 400 municipis ja són lliures d’espectacles amb animals. Una gran part, 118, són de Catalunya, l’única comunitat autònoma amb una llei que prohibeix aquest tipus d’actuacions.

“Els ajuntaments poden no autoritzar-ho, basant-se en les recomanacions tècniques dels col·legis oficials de veterinaris d’Espanya i d’Europa, però qui pot prohibir-ho és la comunitat autònoma, que té la competència en sanitat animal i seguretat en els espectacles públics”, explica Alberto Díez, portaveu d’InfoCirco, plataforma que aglutina Primadomus i altres entitats defensores dels drets dels animals, com la Fundació per a l’Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA), Animanaturalis, Associació Nacional per a la Defensa dels Animals (ANDA) i The Born Free Foundation.  

A Catalunya ja fa dos anys que es va aprovar la modificació del capítol de prohibicions de la llei de protecció animal. La prohibició específica d’animals salvatges –espècies que poden criar-se i mantenir-se sense l’ajuda de l’ésser humà– entrarà en vigor l’ 1 de juny.

Andalusia, a la cua

Mentrestant, iniciatives semblants estan pendents d’aprovació als parlaments regionals de la Comunitat Valenciana, Galícia, Cantàbria, Castilla-la-Mancha i fins i tot Extremadura, l’única comunitat que aposta per una llei abans de tenir un suport ampli dels ajuntaments.

Tot el contrari passa a Madrid, on tot i que la majoria de municipis s’han declarat contraris a la pràctica, la comunitat, en mans del PP, es resisteix a elaborar una llei. La regió més allunyada del moviment animalista és Andalusia, amb només Màlaga i Córdoba com a capitals de província partidàries de l’eliminació d’aquests shows.

“Hem deixat Andalusia per l’últim. No sé si també és perquè hi ha més tradició taurina, però això és un castell de cartes. Va començar a Catalunya i s’està estenent a la resta del territori”, subratlla Díez.

El límit confús entre animal salvatge i domèstic

La legislació a favor del circ lliure d’animals es basa en els informes de la Federació Europea de Veterinaris, que conclouen que les condicions d’itinerància dels circs no poden garantir la sanitat, seguretat i la protecció animal.

“Volem que la màgia del circ segueixi però sense animals, perquè no ofereix ni una perspectiva científica, ni una imatge real dels animals en llibertat ni unes condicions propícies per a ells, que encara que no estiguin maltractats, han de viure engabiats i sotmesos a una itinerància constant”, apunta Garrido.

El punt conflictiu de la llei és que només prohibeix la presència dels animals salvatges, que és el que citen els estudis dels col·legis de veterinària. Així, es tenen en compte cocodrils, lleons, hipopòtams i elefants, però s’exclouen animals domèstics com els ponis, els cavalls, els gossos o els micos.

“Estem intentant ampliar la definició de salvatge perquè es prohibeixi l'ús de camells, bisons americans i estruços. Poden ser animals de granja o animals salvatges depenent d’on estan”, destaca Díez. Alhora, admet que no és el grup d’animals que més preocupa a les entitats. “Les seves necessitats no són tan imperioses com les que pugui tenir un primat, un elefant o un lleó. A més, no són representatius, els circs normalment no tenen aquests animals perquè no resulten tan exòtics”.

!function(e,t,s,i){var n="InfogramEmbeds",o=e.getElementsByTagName("script"),d=o[0],r=/^http:/.test(e.location)?"http:":"https:";if(/^\/{2}/.test(i)&&(i=r+i),window[n]&&window[n].initialized)window[n].process&&window[n].process();else if(!e.getElementById(s)){var a=e.createElement("script");a.async=1,a.id=s,a.src=i,d.parentNode.insertBefore(a,d)}}(document,0,"infogram-async","//e.infogr.am/js/dist/embed-loader-min.js");