Laie Vidiella: “Ens movem pel territori per detectar projectes que puguem acollir a Coòpolis”

Un grup d’estudiants, del barri de la Bordeta, ha inventat uns sensors per a persones cegues que s’instal·len als carrers i informen dels establiments que hi ha al voltant de l’aparell. En comptes de patentar-ho i portar-ho al mercat, han optat per muntar una cooperativa i així facilitar l’accés lliure, una via poc tradicional en l’àmbit la comercialització de tecnologies. Es van decidir per l’opció de l’economia social després de posar-se en contacte amb Coòpolis, l’Ateneu de Cooperatives de Barcelona, referent a la ciutat.

Des que es va inaugurar la seu física de Coòpolis, a principis de maig, el correu i el telèfon de l’Ateneu treuen fum. Ja assessoren més d’una seixantena de projectes. Parlem de l’evolució de l’organització amb una de les integrants, Laie Vidiella.

Treballeu a la nau 54 del bloc 8 de Can Batlló, espai veïnal i autogestionat de Sants. Per què aquí i no a un altre lloc?

El recinte industrial de Can Batlló és un espai que els veïns i veïnes van recuperar el 2011 després de moltes lluites per recuperar equipaments comunitaris. Així, el 2011 es van començar a rehabilitar espais fins a tenir una biblioteca popular, l’auditori, el bar...

També es va pensar que estaria bé dedicar un espai per a la projecció de l’economia social i solidària. El 2014, un estudi encarregat a dues cooperatives de Sants-Montjuïc, La Col i La Ciutat Invisible, va planejar el projecte de Coòpolis: 4.000 metres quadrats per allotjar empreses de l’economia social i solidària, espais de co-treball, d’assessorament i de formació.

Paral·lelament, s’han anat creant moltes cooperatives al barri i aquest projecte, que semblava molt a llarg termini, es va acabar de concretar a finals de l’any passat, quan ens vam presentar a la convocatòria d’ateneus cooperatius que va engegar la Generalitat el 2014, a través del programa AraCoop.

És quan vau rebre les subvencions?

L’Ajuntament de Barcelona està prenent moltes mesures per promoure aquest tipus d’economia a la ciutat. Les subvencions de l’Ajuntament (60.000 euros) i la Generalitat (270.000 euros) finançaran les obres, el personal i el funcionament durant els dos primers anys.  

Volem gestionar de manera comunitària els recursos públics perquè serveixin per fer universal aquest servei. No és que hagi vingut de dalt a baix, sinó que ha sorgit d’una iniciativa del veïnat, en un barri on hi ha molt moviment, i cada vegada més.

De moment, esteu en una oficina provisional de 280 metres quadrats. Es preveu que les obres de l’equipament plantejat acabin el 2019. Quina és la propera fase de la rehabilitació?

El proper pas és habilitar dos espais contigus a la mateixa nau on som ara. Un serà una incubadora de cooperatives i a l’altre es construiran dues aules de formació. Tant la imatge com l’estructura d’aquests espais seguiran l’estil del despatx actual, un cubicle fet amb fusta, de la cooperativa de fusters de Can Batlló.

La inauguració del local ha fet que més persones s’interessin pel servei d’assessorament de Coòpolis?

Abans de la inauguració, treballàvem conjuntament però cadascú des de la seva cooperativa, de manera en línia. Era una mica difícil la coordinació, però tot i així 40 projectes van venir a demanar assessorament. Ara amb el local, ja anem per la seixantena.

Hem notat que amb la repercussió mediàtica està havent-hi un flux de gent que ja no ens troba perquè busca cooperatives per Internet, sinó que ens venen a veure presencialment. La idea era obrir una oficina per oferir serveis d’assessorament i formació i per ser un punt de trobada on la gent pot apropar-se i preguntar.  

Quin tipus de projectes porteu?

Són bastant variats, però sobretot rebem sol·licituds de persones autònomes que treballen conjuntament en l’àmbit de la comunicació, el disseny, la tecnologia... Sobretot són projectes del sector serveis. El que volem és diversificar-ho i aconseguir arribar també al sector constructiu i industrial.

Sobretot venen autònoms i autònomes a formalitzar-se com a cooperativa i associacions que volen canviar de forma jurídica i es volen passar a cooperativa. Nosaltres els acompanyem en el procés.

Quantes persones de les que truquen per assessorar-se acaben creant una cooperativa?

Tot just arranquem i encara no tenim dades del percentatge de persones que es posen en contacte amb nosaltres i acaben fent-ne una. El que veiem és que rebem moltes sol·licituds i que hi ha molt d’interès, no només en l’assessorament sinó també en les accions formatives.

Ja han passat 250 persones per les formacions de Coòpolis. Hi ha molta demanda. Estem fent sessions periòdiques per a la gent que ja està començant a fer una cooperativa. Expliquem com fer els estatuts, el pla de viabilitat i el reglament de règim intern. Les formacions són gratuïtes i les fem just a fora de la nau.

Als barris estem fent accions de difusió. Hem anat a fer xerrades a Poblenou, al Raval, a Sant Andreu, Gràcia... Fem una introducció a l’economia social i solidària, expliquem com es constitueix una cooperativa i quins són els processos d’intercooperació.

La idea és que l’oficina sigui un punt d’assessorament, no ens volem quedar només aquí, sinó que volem moure’ns pel territori per detectar possibles projectes que puguem acollir des de Coòpolis.

Assessoreu cooperatives ja consolidades?

La idea és acompanyar també les cooperatives que ja funcionen des de fa temps perquè puguin créixer i incorporar noves persones. L’objectiu final és crear ocupació en l’economia solidària, que és de més qualitat i posa en el centre la vida de les persones. Està demostrat que en època de crisi, les cooperatives han resistit millor. Com que no es basen en el benefici, el coixí que es va fent al voltant fa que si la cooperativa passa per algun sotrac, es pugui sostenir millor.