El Parlament Europeu debat una proposta que obliga les multinacionals a fer públic on paguen els impostos

Escàndols d’evasió fiscal per part de grans empreses com el cas LuxLeaks del 2014 o els més recents Papers de Panamà han dut el Parlament Europeu a debatre aquest dilluns 12 de juny una proposta que obligaria les multinacionals amb més de 750 milions d’euros de beneficis anuals i amb seu a la UE a fer pública la quantitat d’impostos que paguen i el país on tributen.

Els comitès d’Afers Jurídics i d’Afers Econòmics van aprovar la mesura ‘country-by-country report’ (informe país per país) amb 38 vots a favor, 9 en contra i 36 abstencions.

El gran nombre d’abstencions respon al descontentament dels i les representants respecte a l’esmena que els grups conservadors van introduir a última hora.

El Partit Popular Europeu, amb Rosa Estarán com a representant espanyola, i l’Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (ALDE), amb el també espanyol Enrique Calvet, van donar suport a una clàusula que eximeix les multinacionals amb informació “comercialment sensible” de publicar les seves dades fiscals.

Plataformes estatals, catalanes i internacionals, decebudes

“L’esmena parla d’un concepte jurídic indeterminat, “comercially sensitive” pot tenir interpretacions molt variades. Això deixa la porta oberta a moltes multinacionals a no acollir-se a la mesura”, lamenta Xavier Martínez, membre de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, Ambiental i Solidària, i Doctor en Dret Tributari.

Alex Cobham, director de Tax Justice Network, xarxa internacional dedicada a l’anàlisi, recerca i defensa de la transparència fiscal, assenyala que les dades fiscals de les empreses que competeixen entre si a partir dels avantatges de l’evasió d’impostos sempre seran “comercialment sensibles”.

“Hauríem de veure guanyar les companyies més productives, no les que tinguin l’equip comptable i jurídic amb menys escrúpols. I les companyies que guanyen més haurien de pagar més impostos, perquè són les que es beneficien més de les infraestructures, el capital humà i les condicions del mercat que els ofereix l’estat”, argumenta Cobham.

La votació definitiva es farà al juliol

Les abstencions, entre les quals hi va haver la d’Ernest Urtasun, representant dels Verds i portaveu d’ICV, van permetre allargar el debat fins a principis de juliol, quan la votació definitiva es traslladarà a la sessió plenària del Parlament.

Miguel Alba, representant d’Oxfam Intermón a la Plataforma por la Justicia Fiscal, admet que serà difícil eliminar l’esmena aprovada dilluns, pel pes important que tenen els grups que la van impulsar al Parlament, amb gairebé 300 eurodiputats/es dels 751 que conformen la cambra.

“Hi ha la possibilitat que els altres grups introdueixin altres esmenes, però serà complicat que prosperin”, lamenta Alba, que creu que al final entrarà en vigor la proposta tal com s’ha aprovat aquesta setmana. “La mesura no té l’ambició que hauria de tenir”, assegura.

El 90% de les empreses amb activitat internacional, excloses de la mesura

A banda de la disconformitat amb les excepcions que defensen els conservadors, Alba critica que la transparència fiscal només haurà de ser obligatòria per a les empreses més grans. “Hi ha moltes empreses que tenen activitat internacional i no hauran de donar aquesta informació”, apunta Alba.

Un informe publicat per Oxfam l’any passat constatava que amb aquest límit, la mesura només afectaria 183 de les 24.000 grans empreses que declaren a l’Estat espanyol. Dins Europa, hi ha 1.900 empreses que superen el grandària proposada per la clàusula. “Això implica deixar fora entre el 85 i el 90% de les empreses de la UE amb activitat internacional”, resumeix Alba.